La Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) ha decidit la seva dissolució per no poder afrontar els deutes acumulats –més de dos milions d’euros- durant la gestió de qui en va ser secretari general durant dècades, Miquel Àngel Fraile, destituït el juny passat. L’assemblea de la Confederació ha pres la decisió de manera unànime. Estava en situació de preconcurs de creditors i la directiva que encapçala Maria Rosa Eritja ha proposat, i s’ha acceptat, anar a concurs de creditors, pas previ a l’autodissolució.  
 
Trenta anys de domini, un any per a la caiguda

El 10 d’abril del 2015, van començar els maldecaps per a Miquel Àngel Fraile. Aquell divendres, va morir el president de l’entitat, Pere Llorens, als 90 anys, una figura emblemàtica en el món del comerç. Des que la Confederació es va crear el 1985, el tàndem Llorens-Fraile va conduir-la amb mà de ferro, sota un control absolut.

Llorens no era un home de palla. Duia amb ell una trajectòria de dècades com a dirigent gremial. Havia dirigit el Gremi de detallistes de fruites i verdures, el Consell de Gremis i va entrar com a regidor en el darrer consistori de Barcelona durant el franquisme (1973-79). Del seu pas per l’Ajuntament, va quedar  el seu vot en contra d’una subvenció a unes classes de català. Un tema que l’incomodava molt sempre que li recordaven.

Però Llorens es va ressituar sense problemes i va consolidar-se com el líder del món botiguer. Va ser Creu de Sant Jordi i va mantenir sempre unes relacions magnifiques amb la Generalitat, alhora que ocupava durant un temps la presidència de la Confederació Espanyola de Comerç. Quan es va crear la CCC, va convertir Miquel Àngel Fraile en el seu número dos inseparable.   

La mort de Llorens va forçar l’elecció d’una nova presidenta i l’elegida fou Maria Rosa Eritja, vinculada al comerç lleidatà. Amb el canvi a la presidència, però, es va acabar amb l’opacitat en la gestió, el que en un any ha accelerat l’esclat de la crisi.