 Tempo i calendari
El ‘tempo’ marcat per l’entitat, i la resta caixes, ha estat clar. Proposició per part del Departament d’Economia, converses entre les direccions, informació als representants dels treballadors, reunió al Banc d’Espanya i, la darrera, informar als respectius consells d’administració.
Les ‘prejubilacions’, la preocupació
Les qüestions més espinoses de la reunió d’ahir va ser la de plantejar més ‘prejubilacions’, això és, acomiadaments ‘socialment no traumàtics’ algun tancament d’oficines i la gestió dels fons de pensions. El Consell d’Administració, tot i arrufar el nas, van donar el seu vist i plau inicial, però tenint present que hauran d’aprovar cada passa que doni l’entitat, a més del control d’ull sense parpella del Departament d’Economia de la Generalitat i del Banc d’Espanya. I l’avís, que si hi ha acomiadaments, siguin amb ‘poca fressa i molta endreça’. El representant dels treballadors, es va postular com el vigia d’occident de la qüestió.Â
Una altra preocupació dels consellers va ser la ubicació dels serveis centrals de la futura entitat.
Una altra preocupació dels consellers va ser la ubicació dels serveis centrals de la futura entitat.
Herrero, el 'pragmàtic'
 Un dels arguments més insistents durant la celebració del consell, va ser la sincera posició de Caixa Manlleu en tota la pre-negociació, presumir de la seva minsa dimensió. Un argument que el director general de l’entitat Dídac Herrero ha repetit per activa i per passiva, lluint una pàtina de realisme, i que l’ha ungit com ‘l’home pragmàtic de la negociació’ fins i tot pel diari La Vanguardia.
En qualsevol cas fins, com a mínim, finals de juliol, no hi haurà un paper detallat de les condicions precises del procés.A més cal tenir present, que la fusió és la primera de l'Estat en aquest context de crisi, i, d'alguna manera marcarà el camí per properes aliances.Â
