La crisi minva la immigració

Les targetes de residència cauen un 2,03% el segon trimestre de l'any i trenca la tendència del 2008.Catalunya acull el gruix més important, Barcelona registra 708.889 estrangers, només superada per Madrid.

Publicat el 08 d’agost de 2010 a les 09:00
Immigrants passejen pel centre de Vic. Foto: Adrià Costa/Nació Digital

La crisi castiga l'estrangeria, o com a mínim, els seus fluxos. Els estrangers amb targeta de residència a l'estat espanyol s'han reduït en el segon trimestre de l'any en 98.330 persones, fins a 4.744.169, el que suposa un descens del 2,03 per cent respecte als tres primers mesos , de manera que es trenca la tendència ascendent que es produïa des de 2008. Segons l'estadística de l'Observatori Permanent de la Immigració corresponent al segon trimestre de 2010 a Espanya viuen en règim de residència 2.436.399 estrangers (el 51,36 per cent) que s'enquadren en el Règim General - 136.948 persones menys- i 2.307.770 (el 48,64) en el Règim Comunitari -que ha augmentat en 38.618 persones. Els experts asseguren que la recessió econòmica és el fre principal dels fluxos migratòris.

Sud-americans, els que més

Per nacionalitats, els que més han disminuït han estat els d'origen sud-americans (104.074 persones menys) -sobretot equatorians-, seguits d'africans (20.727 persones menys) i de nacionals de la resta d'Europa (7040 persones menys). També han minvat els estrangers amb targeta de residència procedents d'Àsia (1763), Amèrica del Nord (-84) i Oceania (-27). Només han augmentat les autoritzacions entre els nacionals de la Unió Europea (35.274 persones més) i dels països de l'Associació Europea de Lliure Comerç (103 persones més). El Marroc ha deixat d'encapçalar la llista dels països amb més residents a Espanya (amb 758.900), encapçalat ara per Romania (amb 793.205 persones). El tercer país en nombre de residents és l'Equador (382.129), seguit de Colòmbia (264.075) i el Regne Unit (225.391).

Des del segon trimestre de 2008 no s'havia produït cap descens en la població estrangera amb targeta de residència, que llavors va ser del 0,57 per cent. Respecte al 31 de desembre de 2009, la xifra actual de 4.744.169 suposa una reducció del 0,98 per cent d'estrangers. Per sexed, 2.526.232 (el 53,25 per cent) són homes i 2.217.812 (el 46,75) són dones, de manera que es manté un continu increment del pes relatiu de les dones.

Catalunya, al capdavant

Catalunya, Madrid, Andalusia i el País Valencià continuen sent els territoris que agrupen el gruix de la població estrangera, on resideix el 65,40 per cent. Per províncies, on més ciutadans no espanyols viuen és a Madrid (838.976), seguida de Barcelona (708.889). A molta distància hi ha les províncies d'Alacant, València, Múrcia i Màlaga, amb més de 200.000 estrangers residents cadascuna.

Perl que fa al motiu d'expedició dels certificats de residència, el 13,91 per cent correspon a autoritzacions temporals de treball, el 10,33 per cent de residència temporal, el 27,12 per cent de llarga durada i el 48,64 per cent són certificats de registres de ciutadans comunitaris o dels seus familiars. Pel que fa al trimestre anterior, creix el nombre d'autoritzacions de residència de llarga durada en vigor (el 11,39 per cent) i les de règim comunitari (el 1,70), mentre que les altres descendeixen.