La Diputació de Barcelona ha destinat 65,8 milions d'euros en actuacions als camins de la demarcació en el marc de la primera fase del pla zonal de la xarxa local de carreteres de la demarcació. Un cop finalitzada la primera frase, s'hauran transformat 18 camins en carretera, que sumen un total de 45,61 quilòmetres. Un cop acabades les actuacions, l’organisme també s’encarregarà de fer el manteniment viari. D'altra banda, també s’haurà millorat la seguretat viària de 17 camins gràcies a les accions dutes a terme a 76,21 quilòmetres, el que significa un increment de la xarxa gestionada per la institució d’un 10%.
Així ho ha detallat el diputat d’Infraestructures i Territori, Sergi Vallès, aquest dijous. Segons ha explicat, les actuacions dutes a terme “es van treballar i pactar amb cadascun dels municipis”. En aquest sentit, Vallès ha posat en valor que aquest pla ha permès posar-se d’acord amb els consistoris per tal "que traspassin aquells camins que puguin fer la funció de carretera, poder teixir el territori i poder connectar els pobles”, una connexió que no només és amb les carreteres sinó amb els serveis que s’hi poden desplegar, com la fibra òptica.
De les 39 actuacions aprovades en la primera fase del pla zonal, 14 ja s'han completat i 35 es troben en diferents fases d'execució. D’altra banda, les quatre restants s'han descartat perquè, segons ha explicat Vallès, els canvis en la mobilitat derivats de noves infraestructures i altres circumstàncies tècniques n'han fet “perdre la prioritat” d’aquestes quatre actuacions.
La segona fase del pla zonal
Pel que fa a la següent fase, la Diputació planteja 71 actuacions potencials, de les quals se'n prioritzaran entre 30 i 40. La Diputació preveu transformar un màxim de 23 camins en carretera i millorar la seguretat viària de 48 camins, amb un pressupost total de 84,5 milions d’euros i una longitud dels trams on es faran aquestes accions de 225,7 km.
El diputat ha defensat que el pla zonal -l'instrument amb què la Diputació defineix les actuacions sobre camins i carreteres de la xarxa viària local- permet “transformar” camins municipals amb funció de carretera en vies de titularitat de la institució o bé millorar-ne la seguretat i el manteniment sense assumir-ne la titularitat. Segons ha destacat, aquest mecanisme facilita que els municipis, especialment els més petits, deixin “d'assumir en solitari” el manteniment d'aquestes vies i millora la resposta davant incidències com intenses pluges, nevades o incendis.
En la mateixa línia, el gerent de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat, Valentí Junyent, ha remarcat que el pla zonal presenta un 70% de grau d'execució sis anys després de la seva aprovació, un percentatge que ha qualificat de "molt alt" i poc habitual en aquest tipus de plans.
