La primera visita del rei Felip VI a Catalunya, per fer la feina de rei ha tingut com a carta de benvinguda una moció del Parlament que demana que es consulti sobre què volem si monarquia o república. És clar que la cursa de la sucessió ha estat digna de rècord perquè en menys de quinze dies el pare ha passat els trastos al fill. De Joan Carles a Felip, sense ni temps per canviar el cotxe de Franco per un híbrid o elèctric que hauria quedat millor amb la reclamació de sostenibilitat que va fer el nou rei el dia de la proclamació.

Ni el millor enginyer hauria encaixat les peces de manera més brillant. De fet els enginyers, els calculadors d’estructures, estucadors i ebenistes són els que resolen els problemes més greus de l’arquitectura. Els enginyers han treballat a fons en aquest relleu, i han mirat que la pressa, el passar plana, aparqués la incomoditat del debat monarquia o república per qui considera que ja estem bé com estem. Per això es reivindica com a primer monarca constitucional, el nou rei, perquè ningú el vegi com una rèmora del passat.

Enginyers n'hi havia a Aizzon, en aquesta transferència de beneficis, que tan si servien a la infanta Cristina per pagar-se un viatge al Brasil, com per pagar un sopar una pizza al Panteó de Roma. I en l’anagrama de la setmana Castro/Castor, descobrim l’altra cara de l’enginyeria. La que ha remogut la terra davant del Sènia, i que quan ha fet veure que Florentino no es guanyaria la vida com havia calculat, ha deixat el magatzem de gas, per qui el vulgui omplir. I aquí venen els enginyers, com es rescabala Florentino? Qui paga els crèdits europeus i les indemnitzacions? És clar que al final tot surt del mateix lloc: de les nostres butxaques. Nosaltres acabarem pagant de manera directa o indirecta aquest forat, com també hem pagat des de les Illes, o des de València els beneficis de Noos.

Però no patiu hi ha altres enginyers, que ens abaixaran l’IRPF, i així tindrem calers per poder pagar els altres nyaps!