La justícia europea considera il·legals els desnonaments a l'Estat

El Tribunal de Luxemburg veu "contrari al dret de la UE" i fins i tot "abusiu" que un jutge espanyol no pugui suspendre un desnonament

Publicat el 14 de març de 2013 a les 09:21
Manifestació de la PAH contra els desnonaments. Foto: Jordi Borràs/Nació Digital

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha qualificat, aquest dijous, d'abusiva i il·legal la normativa espanyola sobre desnonaments, que obliga als que no poden pagar una hipoteca i s'acaben quedant sense casa, a que hagin de continuar liquidant el deute que han contret amb el banc. De fet, el tribunal ha presentat una sentència on queda clar que això vulnera els drets dels consumidors que protegeix la directiva comunitària. A més, es destaca el fet que, davant els desnonaments, els jutges no poden adoptar mesures cautelars com, per exemple, la suspensió del procediment d'execució hipotecària.

La sentència s'haurà de complir obligatòriament per tots els jutges de la UE. Tot i que la decisió no és vinculant, els magistrats l'han de tenir en compte en tots els casos. Tot i així, Espanya no estaria formalment obligada a canviar la llei. El govern espanyol ha esperat a conèixer la sentència per aprovar el projecte de llei sobre desnonaments que està en tramitació al Congrés.

L'origen de tot es troba a Martorell, concretament al cas de Mohamed Aziz, que va ser desnonat el gener del 2011. Quan el conflicte va arribar al jutjat mercantil número 3 de Barcelona, el titular del jutjat, José María Fernández Seijo, va decidir plantejar a Luxemburg una qüestió per saber si la llei espanyola és compatible amb els drets dels consumidors representats per la directiva comunitària. Ho va fer, explica, després que el Tribunal Constitucional rebutgés estudiar una qüestió d'un jutge de Sabadell sobre si les execucions hipotecàries vulneraven drets dels ciutadans.

El dictamen, emès el novembre passat per l'advocada general de la Unió, Juliane Kokott, ja va dir que la legislació espanyola sobre desnonaments no és compatible amb l'europea perquè no garanteix als ciutadans una protecció suficient enfront les clàusules abusives de les hipoteques. A les seves conclusions, l'advocada general va recordar que, en no existir a la UE una harmonització de les mesures d'execució forçosa, correspon als Estats membres establir les modalitats processals.Tanmateix, el dictamen ha precisat que la regulació processal nacional no pot fer que s'obstaculitzin els drets garantits al consumidor per la directiva europea contra les clàusules contractuals abusives.

La decisió del Tribunal Europeu serà directament aplicable a partir d'ara i en els processos que estan vius, així com en les sentències pendents de dictar. La nova sentència coincideix en el temps amb el tràmit parlamentari al Congrés dels Diputats de la iniciativa legislativa popular (ILP) que, recolzada per un milió i mig de signatures, demana que es paralitzin els desnonaments, que els afectats puguin tornar els seus pisos al banc i quedar-se a viure pagant un lloguer social.