Un estudi de la sectorial d'economistes de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) elaborat per l'economista i consultor d’empreses i institucions públiques, Josep M. Vázquez, detalla que l’atur català podria caure fins al 6,6% amb la independència de Catalunya. Segons l'informe, la gestió del nou estat català significaria la creació de 475.000 llocs de treball, el 12% de la població activa, gràcies a la reinversió del dèficit fiscal català en noves infraestructures, l'ampliació de l'administració pública i les millores en el serveis d'educació i sanitat.

D'acord amb l'anàlisi realitzat per Vàzquez, un 84,6% dels llocs de treball estarien vinculats a empreses privades, a partir de  la inversió pública en sectors clau per a la competitivitat de l'economia, i un 11% a la Sanitat i l'Educació.

Així, l'economista pressuposa que una inversió d'uns 4.000 milions d’euros anuals d’inversió addicional suposarien la creació de 44.404 llocs de treball directes, 23.844 d’indirectes i 79.752 induïts. La quantitat d'inversió escollida per Vàzquez no és atzarosa, sinó que és una xifra similar al que l'estat espanyol va prometre a Catalunya en el Pacte Nacional d'Infraestructures 2009-2020 i que finalment s'ha quedat en poc més de 1.000 milions. 

Pel que fa a l’augment del nombre de treballadors públics amb el nou Estat, la xifra total quedaria encara per sota de les mitjanes de l’OCDE i de l’actual estat espanyol, segons l'estudi de l'ANC.

Concretament, caldria contractar 42.750 funcionaris per fer front a les necessitats del nou estat. Bona part d'ells, més de 20.000, serien contractats en els àmbits de la Sanitat (7.000) i l'Educació (13.500). Uns altres 5.250 realitzarien tasques en Autoritats reguladores i de la competència exigides per la Unió Europea, 2.500 treballarien a l'Agència Tributària catalana, 385 haurien de tirar endavant el Banc Central català, 350 s'incorporarien a l'Idescat, la Justícia es veuria reforçada amb 3.115 funcionaris més i uns 300 serien contractats per la Seguretat Social. Finalment, l'Administració incorporaria 10.350 persones i el Cos dels Mossos d'Esquadra guanyaria uns 6.650 efectius -xifra equivalent al nombre d'agents que actualment formen part de cossos de l'estat a Catalunya. 

Tot plegat, suposaria una despesa addicional de 8.500 milions d’euros anuals, "poc més de la meitat del dèficit fiscal de Catalunya", segons explica l'informe.