L’Audiència Provincial de Barcelona ha sentenciat que el concurs de creditors de Spanair no és culpable sinó “fortuït” i ha decidit revocar la resolució del jutjat mercantil número 10 de la capital catalana, que va condemnar el consell d’administració, presidit per Ferran Soriano, per haver retardat la presentació del concurs a principis de 2012. La sentència implica que els membres del consell d’administració no hauran d’assumir els 10,8 milions d’euros que l’anterior condemna havia establert per restituir els perjudicis causats pel retard en la presentació del concurs i també que la inhabilitació de dos anys per exercir d’administradors socials als 12 directius de Spanair queda sense efecte.

La resolució de l’Audiència aprecia que Spanair va incomplir el deure d’instar el concurs dins els dos mesos següents al moment en què es trobava en insolvència. Tanmateix, la justícia considera que el consell d’administració de l’aerolínia catalana no va incórrer en “culpa greu” per la demora de la sol·licitud.

L’Audiència estima que, durant els cinc mesos en els que es va prolongar la demora en la sol·licitud del concurs de creditors, el consell d’administració de Spanair “no va restar impassible, sinó que va buscar de forma molt activa la manera de donar continuïtat a la companyia per evitar el concurs, cosa que porta a descartar que incorreguessin en culpa greu en la demora en la sol·licitud del concurs”, segons el comunicat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Particularment, la sentència observa que no concorren raons que permetin justificar que aquesta demora fos injustificada durant l’últim mes previ a la sol·licitud, quan les possibilitats de trobar una solució que donés continuïtat a la companyia havia disminuït sensiblement. Per tant, el retard no seria constitutiu de negligència per part del consell d’administració.

L’Audiència justifica això perquè “encara no s’havien trencat definitivament les negociacions amb Qatar Airways” i perquè “encara estava oberta una nova línia de negociació amb una altra companyia aèria, de forma que existien possibilitats de trobar un soci que pogués donar viabilitat a la companyia”.

En la resolució de l’Audiència Provincial de Barcelona també es considera que “tampoc concorre el requisit que aquesta demora hagués agreujat la insolvència”, a l’estimar que alguns dels socis de la companyia Spanair (que a la seva vegada també eren administradors) “havien fet aportacions durant el període immediatament anterior a la sol·licitud del concurs, en forma de crèdits participatius o simples crèdits (que no van recuperar) per import més elevat a la suma en que la insolvència va augmentar”.