Els resultats dels 'stress test' per avaluar la qualitat dels balanços i la solvència de les entitats de crèdit es coneixeran en la segona meitat del mes de juliol, segons va confirmar aquest dimarts a Santander el subgovernador del Banc d'Espanya, Javier Aríztegui, qui va avançar que aquestes proves s'han estès a més entitats de crèdit, incloses totes les caixes d'estalvi espanyoles.  Aríztegui va recordar que el 2009 el Comitè Europeu de Supervisors Bancaris va realitzar aquestes proves també conegudes com 'proves d'esforç' als 25 principals bancs europeus, però es va decidir no publicar els resultats.

El passat mes de juny de 2010 es van repetir aquestes proves, però aplicant-les a d'altres entitats a més dels dos grans, el Santander i el BBVA.
En aquest cas, es va posar "especial atenció" a la mesura del risc sobirà implícit en els balanços, segons va explicar el subgovernador del Banc d'Espanya durant la seva intervenció en la cloenda de la trobada Santander-Amèrica Llatina, organitzat pel Santander dins dels cursos d'estiu de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP).

Els resultats es coneixeran al llarg de la segona meitat de juliol, i ja inclouran els altres bancs cotitzats ia "totes les caixes d'estalvi", de manera que els 'stress test' tindran "una cobertura gairebé total de l'activitat bancària en nostre país ".
Els seus resultats seran "especialment" amplis tant per la cobertura de l'exercici com per l '"esforç de comunicació" que vol fer el Banc d'Espanya, i "mostraran la solvència del sistema bancari espanyol".

El subgovernador del Banc d'Espanya va assenyalar que durant el primer semestre d'aquest any s'ha anat "covant i engrandint" un problema de credibilitat i estabilitat financera de l'euro com a segona moneda de referència de les finances internacionals.

Aríztegui va subratllar que ha estat Espanya la que dins d'Europa ha "liderat" la realització i la publicació d'aquestes proves d'esforç, amb l'objectiu que serveixin per avaluar la qualitat dels balanços i la solvència de les entitats de crèdit, davant el descens del valor de mercat en les carteres de títols públics dels països més afectats pel deute sobirà.

"Les autoritats estan portant a terme un treball de reformes i transparència que situï a les nostres entitats de crèdit en unes condicions òptimes per tornar a acudir als mercats majoristes de l'euro a renovar el finançament aliè i obtenir nous recursos de capital", va valorar.
Aquestes reformes, segons va explicar, s'han centrat en el pla financer en la reordenació de les caixes d'estalvi, per reduir la seva mida, "capitalitzant i exigint-los millorar la seva eficiència i productivitat".