Manual de supervivència d'una caixa d'estalvis

La valenciana Caixa d'Ontinyent és, amb Pollença i Guissona, una caixes de les supervivents a casa nostra. Com s'ho han fet?

Publicat el 17 de febrer de 2013 a les 10:14
Tres caixes d'estalvis sobreviuen: Ontinyent, Pollença i Guissona Foto: ACN

Caixa Ontinyent és en l'actualitat la caixa d'estalvis més important de l'estat espanyol. Després del terratrèmol financer, amb reestructuracions, fusions, tancament d'oficines, milers de treballadors afectats pels expedients de regulació i els estalvis dels clients en joc, l'entitat valenciana sobreviu com a representant del model tradicional de caixes. L'única, al costat de Caixa Pollença (Balears) i Caixa Guissona (Catalunya), a més d'algunes cooperatives de crèdit i caixes rurals de dimensió molt menor. El secret rau en la fidelitat al model tradicional de caixes i en l'arrelament al territori. 
 
Comparada per alguns analistes amb una mena d'aldea d'Astèrix i Obelix en una Gàlia envoltada de romans, Caixa Ontinyent fa bandera dels principis tradicionals del que ha estat una caixa d'estalvis: arrelament al territori, servei a les petites inversions dels seus clients i reversió de beneficis en obra social. 
 
Aquesta és, segons que explica Vicent Ortíz, cap de la secretaria de l'entitat, la "poció màgica" que els ha permès sobreviure al 'tsunami' financer. La invisibilitat i el caràcter de caixa petita i prudent és el que ha acabat afavorint l'entitat i explica també el seu sanejament. "No és cap secret, és la filosofia del que és una caixa", defensa.
 
Ll'entitat no té ni el creixement ni el benefici com a principals objectius. "Possiblement això ens ha permès mesurar millor el risc, no dependre de mercats majoristes, no concentrar massa en promoció immobiliària, tenir una taxa de morositat relativament menuda en proporció amb el sector i un índex de solvència elevat", assenyala. "La prudència i l'arrelament són els dos factors que ens han permès arribar fins ací", sosté. 
 
Durant el procés de reestructuració financera, la seva limitada grandària ha fet que Caixa Ontinyent sigui "poc atractiva per liderar cap projecte de fusió ni finançar cap gran inversió". A més, "la nostra grandària sumada a altres no aportava massa i segurament aquesta grandària és la que ens ha protegit", reconeix el portaveu. 
 
Tot i així, els anys de creixement i concentracions, Caixa Ontinyent va rebre alguna oferta d'integració que va fer dubtar el consell d'administració. "Hem tingut discussions i hem pensat que ens podíem haver equivocat", reconeix, "però ningú no garantia que aquesta zona, el nostre àmbit, tingués el mateix servei i la reversió de tots els beneficis ací", afirma Ortiz. 
 
L'austeritat ha marcat les decisions de Caixa Ontinyent en els darrers anys. En aquest sentit, exposa que l'entitat es va fer enrere en la construcció d'un nou edifici central l'any 2002 i que també va frenar una rehabilitació de l'actual, construït als anys 70 del segle passat.