Una Escòcia independent i una Catalunya independent "han de guanyar un grau substancial de prosperitat gràcies a la independència". Així ho assegura un estudi realitzat recentment pel Deutsche Bank, que veu que amb la secessió "desapareixerien les transferències fiscals a d'altres parts de l'Estat" i, per tant, l'Estat català tindria una capacitat econòmica molt més solvent que l'actual, dins del marc espanyol. Tot i això, tot seguit també alerta dels "enormes riscos" de la independència i de les noves despeses que hauria d'assumir la Generalitat -exèrcit, diplomàcia, assumpció de part del deute espanyol...-, per acabar avisant que tot plegat s'haurà d'acabar podent pagar: "En d'altres paraules: hom ha de ser capaç de pagar [la independència]."

L'estudi, publicat el 6 de febrer amb el títol Better off on their own? Economic aspects of regional autonomy and independence movements in Europe (pdf), parteix de la premissa que la independència aportaria "pocs" avantatges a Catalunya. "Potser el més obvi és la desaparició de les transferències fiscals a d'altres parts de l'Estat", apunta de passada, en tant que es mira el procés només des del punt de vista econòmic. "Els nacionalistes argumenten que estan discriminats per l'Estat, però els seus raonaments sovint són molt difícils de seguir. A qualsevol efecte, aquestes regions formen part de democràcies pluralistes, i el dret a les llibertats fonamentals hi és garantit", deixa clar des d'un bon principi.

Des d'aquest enfocament, sentencia: "Parlant objectivament, hi ha poques vies a través de les quals la independència pot generar avantatges financers." Però en el cas d'una Catalunya independent -i d'una Escòcia independent que controlés els recursos del mar del Nord- reconeix que l'economia registraria una millora. Concretament, "des d'un punt de vista objectiu", assegura: "Catalunya ha de guanyar un grau substancial de prosperitat via la independència." Tot seguit, també critica que "els partits nacionalistes converteixen aquest punt en un dels seus arguments més importants".

La integració europea, un paraigües

  I és que, per al Deutsche Bank, s'ha de tenir en compte que els països petits poden tenir un PIB per càpita més alt que l'alemany, un deute públic inferior i una taxa d'atur similar, com li passa a Àustria, però amb el desavantatge que "la prima de risc dels bons austríacs és més elevada". També avisa que si Catalunya s'independenditzés hauria de dotar-se d'un exèrcit i d'una diplomàcia pròpies, "fet que naturalment té el seu cost".

Tot i així, l'entitat apunta que els "riscos" de ser un Estat independent "han disminuït per als països petits". I tot seguit n'explica els motius: "Paradoxalment, això es deu especialment a la integració europea". El mercat únic europeu i la pertinença a l'euro han contribuït "a reduir alguns dels inconvenients fonamentals que d'una altra manera haurien de fer front països com Luxemburg, Malta, Xipre i els països bàltics".

A banda de Catalunya i Escòcia, nacions sobre les quals recau el gruix de l'estudi, el banc també analitza la situació econòmica actual del País Basc, Navarra, el Tirol del Sud, el Vèneto i Flandes. 

Un descontentament català "comprensible"

El banc alemany és conscient també que "Catalunya contribueix des de fa temps de manera neta a un sistema que aconsegueix una redistribució substancial". Però no se'n mostra sorprès, atès que "la raó de ser d'un sistema basat en la solidaritat és que les regions més riques donen suport a les més pobres". Ara bé, també afirma: "Per descomptat, una pregunta -política- diferent és quin grau de solidaritat fiscal és acceptable per a la majoria dels catalans. En vista de la complexitat del sistema, els barems amb prou feines comprensibles dels fluxos i l'asimetria entre regions amb diferents règims fiscals, el descontentament de molts catalans es fa més comprensible."