Signatura del conveni entre el departament d'Economia i les deu caixes d'estalvi per destinar una part de l'obra social a projectes de la Generalitat.Abril 2010


Caixa Penedès i Caixa Laietana han rebutjat d’integrar-se en projectes de fusió amb entitats del país, malgrat que el departament d’Economia i Finances ha pressionat des del primer moment perquè les deu caixes d’estalvi es mantinguessin netament dins de les fronteres de Catalunya. Penedès s’alia en un Sistema de Protecció Institucional (SIP) amb Sa Nostra, Caja Múrcia i Caja Granada, mentre que l’entitat del maresme ha optat pel SIP liderat per Caja Madrid i Bancaixa.

El SIP o fusió freda és una plataforma conjunta per accedir al FROB que manté la personalitat jurídica de cada entitat, l’activitat comercial i la gestió de l’obra social al territori. Però, amb forma jurídica de banc i seu a Madrid, trasllada el centre de decisió sobre qüestions rellevants com la gestió del risc en el crèdit, les inversions, la solvència i la liquiditat de les entitats a una assemblea integrada per totes les entitats, amb quotes de representació per dimensió de les caixes.
“No és cert que les obres socials de les caixes que participen en un SIP estiguin garantides, tot dependrà de quins mecanismes de distribució del pressupost es marquin en l’assemblea, i no cal oblidar que l’objectiu del SIP és aconseguir els diners del FROB per salvar les caixes, no pas mantenir l’arrelament al territori”, remarca un expert consultat per Nació Digital. 

Els convenis amb la Generalitat, fins quan?

Des del 1997, el govern català manté un conveni de col·laboració amb les deu caixes catalanes en el marc de la llei de Caixes d’Estalvis de Catalunya, que atorga al govern una funció orientadora de l’obra social. El 2010, les entitats hi han destinat 34 milions d’euros, el 7% del total dels seus pressupostos, diners amb els quals l’executiu cobreix necessitats socials que altrament hauria d’assumir amb diner públic. Una comissió mixta decideix quins projectes fixats per la Generalitat desenvolupa cada entitat, que també en proposa alguns de més arrelats al seu territori. El cost per a l’executiu és zero.

En el cas de Caixa Penedès, l’aportació d’enguany ha estat de 434.000 euros, i la de Laietana de 269.000 euros. “Amb el SIP existeix el risc clar que aquesta col·laboració és perdi, i si bé l’import és relativament petit si ho comparem amb el pressupost de la Generalitat, la pèrdua de poder de decisió que pot implicar el SIP arrossega molts més àmbits”, adverteix l’expert. 

Serien 703.000 euros menys amb què el govern estalvia pressupost públic en serveis de dependència, habitatge, infància i adolescència, medi ambient i patrimoni natural, promoció de l’esport, recerca o rehabilitació de patrimoni. “Aquestes accions s’han de continuar fent, i per tant, les hauria de cobrir la Generalitat”, conclouen les fonts consultades. 

A banda d’aquest conveni, les caixes catalanes presten molts altres serveis que de retruc produeixen un estalvi en el pressupost públic. N’és un exemple clar el model d’inversions esportives. Mentre que a l’Estat les instal·lacions esportives i les reformes es paguen amb diner públic i se’n cedeix la gestió a les federacions esportives, a Catalunya s’ha bastit un model que implica les caixes d’estalvi i els mateixos clubs. Una entitat concedeix un crèdit tou, sovint amb l’aval de la Generalitat, a un club que es responsabilitza de la instal·lació i la seva gestió. I precisament Caixa Laietana té una certa concentració de crèdits a entitats esportives. El mateix model serveix per a moltes entitats culturals i socials del país. 

La pèrdua de poder de decisió en obra social a curt o mig termini d’aquestes dues entitats ara integrades en un SIP comportaria que la Generalitat hagués d’assumir  inversions derivades del final d’aquesta política de crèdits tous.  

Amb l’acord Govern-caixes es retenen més diners a Catalunya, tot i que en forma d’intangibles, dels que pertocarien pel règim tributari espanyol. L’Impost de Societats es recapta íntegrament a Madrid, però l’obra social de les caixes d’estalvi queda lliure d’aquest tribut. Els milions invertits en aquest capítol es resten dels beneficis gravats i generen bona imatge i arrelament de l’entitat, i per a la Generalitat, permeten retenir a casa part del benefici de les caixes d’estalvi.

Per què Euskadi diu no als SIP

Ni Galícia ni Euskadi no han volgut moure fitxa fora del seu territori en la reestructuració del sistema financer. Les caixes gallegues encara tenen prou solvència per caminar en solitari, o en  tot cas, per fer moviments interns, i fins i tot el govern de PP, a diferència d’altres autonomies, no vol que aquestes abandonin el territori. Per a Euskadi hi ha un component definitiu: el concert econòmic recapta l’impost de societats de les empreses amb seu a Euskadi, i si BBK, Kutxa o Caja Vital Kutxa s’integressin en un SIP, automàticament el govern basc deixaria de recaptar grans sumes de diners.