Pólvora en crisi?

Durant el 2009 les potencies militars retallen despeses en pólvora i els països emergents les incrementen

Publicat el 24 d’agost de 2010 a les 18:39
L'exèrcit dels Estats Units, líder en despesa militar. Foto: Departament de Defensa EUA

Napoleó afirmava que només calen tres elements per guanyar una guerra: l'or, l'or i l'or. La guerra convencional necessita, com qualsevol activitat de gran abast, quantitats ingents de diners. En època de vaques magres, els pressupostos de les potències militars internacionals també pateixen retallades, llevat, al igual que altres sectors, dels països emergents.

Segons ha publicat aquesta setmana el Centre Rus per a l'Anàlisi del Comerç Internacional d'Armes , el rànquing dels estats que més gasten en pólvora, ateses les xifres del 2009, no ha variat pràcticament en els darrers anys. 

El líder absolut ha estat Estats Units amb $ 574.000.000.000 seguit de la Xina ($ 70 mil milions), Regne Unit ($ 59,131 mil milions), França ($ 54,446 mil milions), Japó ($ 49,74 mil milions), Alemanya ($ 47,466 mil milions), Rússia ($ 37,875 mil milions), Aràbia Saudita ($ 32,654) mil milions), Itàlia ($ 30,489 mil milions) i l'Índia ($ 29,184 mil milions).

Sector estratègic, malgrat la crisi

El total de les despeses mundials en armament es van enfilar a $ 1,335 bilions el 2009. Tots aquests estats han passat el ribot en la seva despesa militar a causa de la crisi financera mundial. Els únics que han augmentat la despesa són les economies emergents. Només tres països-la Xina, Aràbia Saudita i l'Índia- van registrar el 2009 un creixement real de les despeses militars.

A més, el sector de la despesa militar es considera un sector estratègic i motor d'economia d'innovació i desenvolupament. La teoria "Eisenhower" del potencial de la industria militar s'aplica al cent per cent com un incentiu públic de l'economia. Com a tal, el desenvolupament del sector militar segueix sent una prioritat en la majoria dels països. Per aquest motiu els analistes interpreten que la reducció de la despesa en pressupostos militars és un fenomen exclusivament temporal. La despesa militar no està en crisi, sinó pateix una desacceleració puntual.