Una persona treballa a una de les plantacions de pomeres a Sant Llorenç de Morunys. Foto: Mar Martí.Vuit propietaris agrícoles de la Vall de Lord (el Solsonès) s'han unit per tirar endavant un projecte per introduir el cultiu de pomeres a les zones de muntanya. Aquesta setmana han començat a plantar les primeres 3 hectàrees de pomeres amb l'objectiu d'arribar a les 50 hectàrees a mig termini, segons ha explicat a l'ACN un dels impulsors, Josep Pintó. Per ell, "si hem de tirar endavant ara que res no funciona és aprofitant els recursos que tenim, i un d'ells és la terra". Els impulsors s'han emmirallat en l'experiència dels Alps i esperen "revolucionar l'economia" del territori. Calculen que d'aquí quatre anys la producció ja estarà estabilitzada i es faran "entre 40 i 60 tones de pomes per hectàrea".
Després d'avaluar els resultats de la plantació experimental que es va fer l'any 2009 al nucli de Llesp, a l'Alta Ribagorça, on es van plantar 11 varietats de pomeres i dues de pereres, vuit propietaris de finques del Solsonès han decidit tirar endavant plantacions de pomeres al nord de la comarca. Aquesta setmana han començat a plantar tres hectàrees de pomeres i, segons ha explicat Pintó, "totes elles són ecològiques" perquè "ens hem de distingir de la resta". Les varietats que han plantat els propietaris agrícoles són la Golden, la Fugi i la Gala.
Els propietaris s'han organitzat a través d'una cooperativa i, malgrat que aquest hivern només han plantat cinc d'ells, la intenció és que a partir de l'any que ve ho facin tots. "De moment hem plantat tres hectàrees però l'objectiu és plantar-ne 15 més en dos anys i, a mig termini, arribar a les 50", ha explicat Pintó. Segons ells, els números són clars. "A partir del tercer any la producció de pomes ja estarà estabilitzada i es produiran entre 40 i 60 tones per hectàrea". D'aquesta manera, quan hagin plantat les 15 hectàrees calculen que tindran una producció anual de prop de 1.000 tones.
El projecte s'inspira en l'experiència dels Alps italians i alemanys. Segons ha explicat Pintó, allà "el monocultiu de la poma ha revolucionat l'economia i s'ha convertit en una de les zones més riques d'Europa". "A més, els tècnics ens diuen que nosaltres farem la millor poma del món, millor que la dels Alps, perquè al tenir més hores de sol el producte tindrà més sucre", ha matisat el propietari agrícola.
Un producte selecte
Pintó ha explicat que estan oberts a l'entrada de nous propietaris al projecte per poder-lo engrandir. Tot i això, ha afirmat que "una de les condicions per acollir-se a l'associació és fer línies ecològiques perquè ens volem distingir de la resta". Segons ell, "no podem competir amb altres productors com ara els de la plana de Lleida perquè imaginant que plantéssim pomeres a tota la Vall de Lord, encara tindríem menys superfície que un sol propietari de Lleida". Davant d'això, Pintó creu que "hem de fer un producte molt distingit".
Els propietaris solsonins pretenen elaborar un producte de molta qualitat i, per aquest motiu, esperen comercialitzar-la al mateix preu que la poma que prové dels Alps que es troba a les botigues a un preu d'entre dos euros i dos euros amb vuitanta cèntims, mentre que la de Lleida es ven a la meitat de preu. A més, els productors solsonins tenen la intenció d'abastir el comerç de proximitat i, d'aquesta manera, "eliminar algun intermediari". Així, ha explicat Pintó, "si les pomes es venen a més de 2 euros i el preu de producció és d'uns 80 cèntims no s'enduran tants diners els intermediaris".
Impacte pel territori
Els impulsors de la iniciativa han elaborat un estudi sobre l'impacte que poden tenir les plantacions de pomeres per la comarca del Solsonès i, segons Pintó, "no només pot activar el sector primari, sinó també el secundari amb la transformació del producte i el terciari". Pintó ha explicat que, tal com ha passat als Alps, "les pomeres poden activar el sector terciari a través de la gastronomia i aprofitant les èpoques de més esplendor de les plantacions com són la poda i la recol·lecció es pot atreure molta gent".
