Part de l'empresariat català va protagonitzar un acte, a finals del mes passat, en què va mostrar el seu compromís amb el procés independentista. Trencant un tabú que semblava molt interioritzat en el si de la societat catalana, el fòrum Creiem en Catalunya va marcar un punt d'inflexió en el debat independentista. El portaveu de l'esdeveniment, David Poudevida, veu clar que l'empresariat "ho ha intentat tot" per intentar canviar les dinàmiques empresarials espanyoles, però que s'ha adonat que no se'n surt.

Poudevida rebutja la idea que unes eleccions anticipades/plebiscitàries generin inquietud empresarial, ja que "hi ha una unió majoritària al Parlament, i des del punt de vista empresarial això és estabilitat", i minimitza el risc de boicot, ja que l'empresa espanyola "accedirà als mercats europeus a través de Catalunya".

Així mateix, recomana a Foment del Treball que no es posi d'esquena a aquesta realitat: "Si perden de vista els seus clients, aquests aniran a buscar algun producte millor."


- Entre l'acte de Creiem en Catalunya i el de l'IESE que reclamava un aeroport intercontinental han passat set anys i mig clavats. Què li ha passat en aquest temps a l'empresariat, que ha passat de formular una petició a Madrid a creure només en Catalunya?

- El pragmatisme empresarial ha fet que, durant molts anys, l'empresariat digui que s'ha de negociar, influir aquí i allà... I podríem parlar de Foment, de la Cecot, de les cambres... Gent que, durant anys i panys, han publicat informes per intentar influir... i que s'ha trobat amb incompliments l'un rere l'altre. El sector empresarial vol que les empreses funcionin, que hi hagin unes mínimes condicions que et permetin competir amb els teus competidors -que ara és el món- en igualtat de condicions, i ara no competim en igualtat de condicions. L'exemple de l'Eix Mediterrani és clau: Brussel·les determina que és important per al nord de l'Àfrica, per a l'economia espanyola, per a la francesa, per al conjunt d'Europa..., i hi ha uns "outsiders" que diuen que no, que l'eix important és el que passa per Madrid, Saragossa i els Pirineus. En el fons, doncs, ens ha passat quelcom semblant al que li ha passat al conjunt de la societat catalana, tot plegat ha estat una bola de neu que s'ha anat fent grossa. Fins ara s'ha intentat tot amb el sistema que hi havia, i ara ha arribat el punt en què es creu que, potser, des de la proximitat, es podran prendre decisions més eficients que no pas des de la llunyania.

- El tòpic diu que empresa no li agrada canvis polítics. Com veieu la reclamació d'eleccions en tres mesos?

- L'empresariat fuig d'incerteses, i les eleccions s'associen a inestabilitat. Però les circumstàncies actuals no tenen res a veure amb tot això. Les raons per les quals s'està plantejant convocar noves eleccions no és perquè algú ho hagi fet malament, no és perquè hi hagi hagut una actitud destructiva per part de l'oposició... Tot al contrari, hi ha unanimitat, hi ha pinya... I la societat civil torna a creure en la seva força i capacitat per influir en l'esdevenir del país. Tenim la sensació que comencem a trobar la solució perquè les coses funcionin. Perquè ens hem canviat el pijama de dalt a baix! Portàvem un pijama que es deia Espanya, que representava el 70-80% del mercat, i ara el pijama comença a tenir el 60% de mercat mundial. La feina ja l'estem fent, ja anem pel bon camí. Però la realitat és la que és, no hi ha inversions estatals, no hi ha accés al crèdit...

- Per tant, recomanaria eleccions anticipades/plebiscitàries?

- Si demanem que hi hagi canvis en polítiques econòmiques, canvis en infraestructures, en accés al crèdit... I que hi ha d'haver eleccions? Que n'hi hagin. Per què han de servir? No ho sé. Si que sé que hi ha una unió majoritària al Parlament, i des del punt de vista empresarial ho veiem amb molts bons ulls, perquè això és estabilitat. Això demostra que els polítics d'aquest país són responsables i intenten posar-se d'acord. Això és positivíssim. Si toca convocar eleccions, endavant.

- En cas de DUI, la inestabilitat podria ser total.

- Fer elucubracions està per sobre nostres capacitats. Des de l'àmbit empresarial, que intentem posar seny, donem poc crèdit a totes aquestes declaracions que Catalunya vagarà per l'espai sideral, que quedarà fora d'Europa... Moltes vegades es diuen coses per posar la por al cos de la gent, simplement. Moltes economistes que han analitzat la situació diuen que no hi ha precedents, i que per tant és molt difícil predir què passarà. Moltes coses es diuen més per tenir impacte que no pas basant-se en raons de pes. Catalunya, a nivell de xifres, seria un donant net a la Unió Europea en cas d'un hipotètic Estat independent. Potser seríem destinataris en l'àmbit de política agroelimentària, però no necessitaríem els Fons de Cohesió. Dubto molt que a Brussel·les es prenguessin certes decisions. I, en tot cas, això forma part d'una negociació.

- Societat Civil Catalana té un estudi exposant que el principal soci comercial de Catalunya és l'Aragó.

- Evidentment que tenim una realitat econòmica que és la que és, però també hi ha moltes empreses que ja han girat la molla. N'hi ha moltes que han agafat la maleta i, en cinc-sis anys, han passat de tenir un 80% del seu mercat a Espanya, a transformar-lo en un 60% de mercat al món. I comencen a veure la llum. Això és espectacular.

-L'empresa catalana patiria boicot per part del nou Estat espanyol?

- S'ha parlat molt del boicot, i experts com Modest Ginjoan diuen que no s'ha de tenir por. Certes multinacionals italianes de l'àmbit de l'energia, per exemple, estaran disposades a perdre el seu principal mercat a l'Estat espanyol, que li dóna milions de beneficis cada any? L'empresa espanyola estarà interessada en mantenir bones relacions amb l'Estat català. Hi ha un interès mutu, en molts casos perquè l'accés als mercats europeus es farà a través de Catalunya.

- Sí?

- Sens dubte. Al final, el que mou una empresa és la "practicitat". No són partits polítics. Fa uns dies, preguntaven a Isidre Fainé de quin partit era, i ell va respondre que era de La Caixa. Això explica perfectament el tarannà empresarial. Jo sóc de la meva empresa, que vull que funcioni i vagi bé. Per tant, el que mou l'empresari és que les empreses funcionin, no hi entra cap aspecte ideològic a l'hora de prendre decisions sobre on invertir demà, on obrir nous mercats... I això afecta tant als empresaris d'aquí com els d'arreu del món, i això inclou també als espanyols.

- En el fons, seria la reflexió que va fer Lara Bosch, que va dir que es traslladaria a Madrid perquè el seu mercat és la llengua castellana, no?

- Hi ha algú que hagi dit que un dels principals objectius d'aquest procés sigui renunciar al castellà? Tinc clar que la meva llengua és el català, i no hi renunciaré. Ara bé, estic encantat de parlar castellà perfectament. I aquest aspecte diria que és el que mou no ja al conjunt dels empresaris, sinó a qualsevol ciutadà. Malauradament, el món de l'empresa està molt vinculat al poder polític, i les grans empreses sovint reben trucades i pressions. És una realitat. Amb això vull dir que és lògic que hi hagi moviments com el Puente Aéreo, que intenten pressionar, però sembla que no han acabat de fer fortuna.

- Són una serie d'empreses que acaben depenent del BOE...

- Potser no tenen molta capacitat de pressió, cert, i acaben sent un lobby per influir en l'opinió pública. En el moment que les coses evolucionin, ja parlarem de quina decisió acabaran prenent empreses com Planeta. És com les multinacionals: Atlanta renunciarà a un mercat com el català a l'hora de vendre Coca-Coles? Quan parlem d'empreses d'aquí, hi ha certes coses que es diuen per incidir. A Escòcia van dir que les centrals dels bancs se n'anirien a Londres. Tot això era per tenir incidència en l'opinió pública. En canvi, observo que el 99% d'empreses d'aquest país es dediquen a fer empresa, que és el que els toca, sent conscients que no són ni polítics, ni aprenents de polític, ni líders socials... Són gent que volen que el deixin tranquil i que es pugui dedicar a les seves matèries.

- Parlant d'eleccions, ara n'hi haurà a la patronal Foment del Treball. És una entitat clau que el sobiranisme hauria de tornar intentar "conquerir"?

- Foment és important en l'àmbit de la representativitat empresarial. I tant Foment com la resta d'organitzacions tenen un pes en el procés que hi ha. Dit això, és bo que la representativitat no perdi de vista l'evolució i la maduració de la idea. Perquè passa com amb l'empresa: si perdo de vista el mercat, no adapto el meu producte ni la meva estructura productiva, ni la xarxa comercial, ni el disseny..., en definitiva, no tinc en compte les necessitats dels meus consumidors, a la llarga o a la curta tancaré. Perquè deixaré de ser un referent per al meu mercat. En el fons, a les patronals també els passa. Si perden de vista els seus clients, aquests aniran a buscar algun producte millor.

- A l'acte de Creiem en Catalunya hi havia molta gent, però no els màxims dirigents de les associacions empresarials.

- Cert. Sí que hi havia representants de totes les grans patronals, i l'empresa catalana estava ben representada, ja fos territorialment, ja fos sectorialment. El Creiem en Catalunya vol ser un cert punt d'inflexió. I quan reps missatges d'elogi d'alguna personalitat de PIMEC, d'alguna personalitat vinculada a Foment..., doncs veus que anem pel bon camí.