Operadors de borsa. Foto: Reuters / ACN.

La prima de risc espanyola s'acosta de nou als 400 punts i aquest dijous ha arribat fins als 391,39, quan passaven pocs minuts de dos quarts de deu del matí. Els mercats, doncs, no han acollit bé els pressupostos de l'executiu de Mariano Rajoy, que es van fer públics aquest dimarts i que són els "més austers de la democràcia", segons el govern, amb l'objectiu d'arribar al dèficit del 5,3% PIB, acordat amb la Unió Europea. Es tracta del nivell més des dels dies posteriors a les eleccions al Congrés, quan el 22 de novembre es van assolir els 468,60 punts. El 6 de gener passat, la prima de risc, que es calcula respecte la diferència amb el bo alemany a deu anys, va arribar als 385,38 punts.

El novembre de l'any passat, la prima de risc italiana va superar els 520 punts i l'interès dels bons va ser de més del 7%. En els dies successius, el senat i el parlament italians van aprovar els pressupostos del 2012 amb tots els ajustos que els exigia la Unió Europea, i finalment va acabar dimitint el primer ministre, Silvio Berlusconi.

L'escala de la prima de risc espanyola es va produir poc després que l'executiu de Mariano Rajoy presentés al detall aquest dimarts el que ha denominat els "pressupostos més austers de la democràcia" amb l'objectiu d'assolir un dèficit del 5,3%, acordat amb la Unió Europea.

El Tresor espanyol va adjudicar 2.589 milions d'euros en una subhasta de deute que va arribar al 74% del seu màxim objectiu i per la qual el govern va col·locar a un alt interès. En concret, es va fixar com a objectiu col·locar entre 2.500 i 3.500 milions d'euros, però només en van poder ser 1.127 MEUR en obligacions al 2015 amb un interès del 4,40%.

Aquest dimecres, el president del BCE, Mario Draghi, va interpretar els recents moviments als mercats del deute -on la prima espanyola ha pujat- "com un exemple que els mercats esperen reformes".

"Els mercats estan demanant a aquests governs que compleixin", va alertar el president del BCE en referència a l'Estat espanyol i Itàlia. "No em vull referir específicament a Espanya", va dir Draghi, que va afegir que no creu que s'hagin de veure els moviments als mercats "com un símptoma específic de nerviosisme". Segons ell, la reacció dels inversors demostra "l'atenció del mercat en els fonaments". Draghi va insistir que cal continuar "amb la consolidació fiscal i les reformes estructurals" i que el procés "no ha acabat".