El govern espanyol i els sindicats CCOO i UGT han acordat el "mecanisme d'equitat intergeneracional" de les pensions, que incrementa de les cotitzacions dels treballadors per finançar el sistema quan es jubili nombrosa generació del baby boom. Empreses i treballadors aportaran un 0,6% més a la Seguretat Social, mitjançant les cotitzacions dels salaris.

La reducció de sou per als treballadors del 0,1%, mentre que els empresaris hauran d'assumir el 0,5% restant del cost. Això representa uns dos euros menys de salari, en el cas d'un treballador que percebi 2.000 euros bruts. En aquest cas, l'empresa pagaria 10 euros més al mes per l'empleat.

En el cas dels treballadors que cobren el salari mínim, situat en 1.125 euros bruts en 14 pagues -965 euros nets al mes, percebran 1,13 euros menys de sou al mes, mentre que la seva empresa en pagarà 5,63 més. El canvi entra en vigor al gener i durarà deu anys, fins al 2032.

Els fons s'acumularan en el Fons de Reserva, conegut com la guardiola de les pensions. El ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, defensa que el sistema de pensions públic és sostenible si s'apliquen alguns ajustos, però sense haver de fer retallades com en la reforma del 2013, que incloïa l'anomenat factor de sostenibilitat. Aquella reforma, ara corregida, vinculava la quantia de les pensions a l'esperança de vida.

El govern espanyol subratlla que aquest nou mecanisme combina diversos elements que "permeten repartir d'un mode equilibrat" entre generacions "l'esforç per reforçar el sistema", un fet que, segons l'executiu estatal, evita "les retallades en la pensió inicial que suposava el factor de sostenibilitat, especialment entre els més joves".

També apunta que el nou sistema tindrà dos components, el primer dels quals la reactivació dels Fons de Reserva de la Seguretat Social a través d'una "aportació finalista" entre el 2022 i el 2032. Serà aquí on s'incrementarà un 0,6% les cotitzacions per contingències comunes, percentatge repartit entre l'empresa i el treballador "amb la mateixa distribució que en les cotitzacions socials".

Aquesta aportació, afirma el Ministeri, actuarà com a "vàlvula de seguretat" del sistema a partir del 2033, en cas que hi hagi un desviament de la previsió de despesa en pensions per al 2050.

En cas que no hi hagués una desviació de la senda de despesa prevista, no s'aplicarà cap mesura i es plantejarà fer servir els recursos del fons de reserva per "reduir les cotitzacions socials o millorar la quantia de les pensions".

Finalment, el Ministeri apunta que si a partir del 2033 es detectés als Informes d'Envelliment de la Comissió Europea una desviació de la previsió de despesa en pensions a 2050 en relació amb l'informe del 2024 (que es farà servir com a referència), s'utilitzarà el fons, amb un límit de disposició anual del 0,2% del producte interior brut (PIB).

Si la disposició dels actius del fons de reserva no fos suficient, el govern indica que negociarà amb els interlocutors socials una proposta que "de forma equilibrada" serveixi o per reduir el percentatge de despesa en pensions en termes de PIB o per incrementar el tipus de cotització o altres fórmules alternatives per augmentar els ingressos.

[noticia]227039[/noticia]