Els propers 26, 27 i 28 de Setembre d'enguany tindran lloc les vuitenes Jornades de TIC Salut i Social a Vic, organitzades per la UVIC-UCC (Càtedres de TIC Salut i de Serveis Socials), la Fundació TIC Salut i Social, empreses TIC patrocinadores i les organitzacions sanitàries de la Catalunya Central. El lema d'aquesta gira entorn de Tecnologia i Humanisme.

El sector de la salut i el social interaccionen amb la tecnologia de manera quotidiana. En el sistema de salut, les tecnologies són part ja dels ciutadans que s'atenen, dels professionals i alhora instruments extraordinaris al servei del diagnòstic i de la transformació dels processos i de les organitzacions.

Sovint ressaltem la part d'excessiva dependència dels serveis de salut a la tecnologia que pot generar deshumanització i allunyar-vos de la necessària mirada clínica i holística de la persona i del seu entorn familiar i social.

També veiem com les TICs són addictives. Però cal valorar els guanys en comunicació horitzontal entre pacients i professionals o entre pacients i pacients, o com la innovació constant està millorant la qualitat, l'equitat i l'eficiència dels actes sanitaris i de les organitzacions.

Pensem en la història clínica electrònica universal o la recepta electrònica. I imaginem els serveis socials amb història social compartida. Cal ser determinats per posar també la tecnologia al servei de l'humanisme, implícit en els valors dels sistemes sanitaris i socials.

Són determinades tecnologies als medicaments del present i futur?

En el camp de la promoció i tractament de simptomatologia mental aquestes s'estan introduint ràpidament com a teràpies digitals. Avenços constants de programes digitals en el diagnòstic precoç i en el tractament de disfuncions del neurodesenvolupament altament prevalent (entorn 4-10% de la població) com la dislèxia.

La investigadora Dra Rello treballa i patenta programes i videojocs en aquest àmbit amb resultats, ja provats, molt interessants. L'abordatge de les disfuncions del desenvolupament condiciona l'aprenentatge i la integració social.

En el tractament de fòbies, atacs d'ansietat, de pànic la realitat virtual augmentada és útil. Recreant les causes i l'entorn aconsegueixen efectes positius, amb breu temps i perdurables, a baix cost i sense o escassos efectes secundaris.

Com la visualització repetida de vídeos de la vida quotidiana en persones amb pèrdua de memòria (demència en fases inicials) pot retardar la pèrdua d'habilitats i generar plaer, emocions positives per reminiscència. Estudis internacionals i també a Catalunya (Dra Garolera) ho corroboren.

Com la comunicació a través de TICs és una gran finestra d'oportunitat per persones amb espectre autista o persones amb malaltia mental.

Només alguns exemples que ja indiquen que cal generar recerca sistematitzada, avaluada com els en el cas dels medicaments per poder fer prescripcions precises, de les dosis, del temps, amb les indicacions d'usabilitat, d'efectes secundaris i de cost-efectivitat provades. Igual que tenim Agències dels medicaments cal enfortir les Agències de tecnologies.

Les tecnologies humanitzen o deshumanitzen les organitzacions sanitàries i socials? Sens dubte, amb un ús ètic i vocació de servei, humanitzen i són clarament facilitadors. Hi ha exemples clars. La teleassistència i telealarmes domiciliàries.

Més de 300.000 persones, majoritàriament grans, disposen d a casa seva d'aquesta tecnologia que permet les 24 hores del dia contactar amb una persona, escoltar la veu o veure la cara i resoldre dubtes, fer companyia o detectar i derivar urgències de salut o socials.

La teleconsulta permet estalviar molts desplaçaments a malalts crònics o patologia banal amb la consulta de metge o infermera a través de videotrucada. La generalització d'aquesta consulta telemàtica genera proximitat, confiança, equitat territorial i clarament cost-efectiva. Evidentment no vol substituir sempre la visita presencial, necessària en moltes ocasions.

Les xarxes de pacients a Twitter per patologies que generen grups d'autoajuda i comunicació oberta, entre pacients i professionals. En les malalties minoritàries comença a ser un revulsiu a escala internacional.

La institució de L'Hospital de Sant Joan de Déu a Barcelona s'està transformant, després de fòrums compartits entre tots els actors, en un centre obert, sense parets i amb un ús intensiu de tecnologies de la informació i comunicació. Avui ja entorn del 15% de les consultes són no presencials amb una alta valoració per part de les persones ateses.

Les tecnologies de comunicació són transformadores de les organitzacions? En claredat i si els objectius estan ben clars basat en ciència i humanisme els instruments de les TICs són claus en molts aspectes de les organitzacions i dels processos sanitaris i socials.

La informació compartida, salvaguardant el rigor i la confidencialitat i la protecció de dades, genera qualitat, menys variabilitat i no repetició de proves i capacitat de compartir entre la persona i els diferents professionals la informació necessària per a la presa de decisions (diagnòstics, tractaments, seguiment...).

La informació online, telemàtica del Codi Ictus i Codi Infart ha permès que Catalunya tingui una de les mortalitats i morbiditat més baixes del món després d'un episodi agut d'Infart o d'Ictus, amb un alt nivell d'equitat.

El TeleIctus (transmissió d'imatges entre hospitals amb la HC3-història clínica electrònica compartida) ha generat un model de resposta excel·lent en xarxa entre hospitals bàsics i hospitals de referència.

Així mateix la possibilitat de consultoria entre professionals i la formació online està acompanyant a la millora i seguretat del sistema.

L'absència de barreres en les TICs i l'avenç dels mateixos mòbils o tecnologies en pantalla arreu del món està iniciant un camí a la millora de la salut a molts llocs del món amb pocs recursos sanitaris i falta de professionals. Instrument també al servei de la cooperació.

L'enfortiment dels serveis socials vindrà de la mà de disposar d'un robust sistema d'informació contrastada, estandarditzada, amb interoperabilitat entre institucions municipals, locals i Generalitat i amb el sistema sanitari quan sigui necessari.

Catalunya pot liderar els pròxims anys un model transformadors de TICs, de tecnologies digitals al servei de la qualitat i sostenibilitat del sistema sanitari i social i el treball cooperatiu entre educació, salut i sanitat o entre treball i salut, salut i medi ambient...

Disposa de moltes experiències validades, d'empreses, d'emprenedors i de moltes idees i projectes. BCN centre del Mobile World, Hub sanitari i recerca, congressos del sector salut, fires de tecnologies...

El supercomputador Marenostrum i plataformes potents de seqüenciació genòmiques atorguen una posició líder a Catalunya. Dan Brown en la novel·la Orígen regala el seu llegat tecnològic a MareNostrum, al director Mateo Valero.

El lideratge en la nanotecnologia i la fotònica aplicada a la salut aporten valor. Catalunya és una Bioregió.

Amb voluntat de compartir aquests debats i ambicions ens trobem a Vic en la vuitena edició de la Jornada TIC Salut i Social. I a l'Octubre Healthio a BCN.