Doctor en economia, catedràtic emèrit de la Universitat Ramon Llull, Niño Becerra sol tenir opinions heterodoxes i, a vegades, l'encerta plenament, com quan va augurar la profunditat de la crisi en el seu llibre El crash del 2010. Ha gosat posar data de caducitat al sistema capitalista, que segons ha dit, passarà a millor vida el 2065. El que no vol dir que la vida dels que s'ho trobin sigui millor.
- Dibuixa un futur distòpic.
- Jo crec que no. Un futur distòpic seria Black Mirror. Imaginem-nos que estem parlant el 1785, que som dos aristòcrates en un jardí, amb una copa de borgonya, i que estem comentant que hi ha una gent que fabrica manufactures i que vol carregar-se la monarquia perquè diuen que volen llibertats. Doncs és el que va passar. Jo crec que és un tema d'evolució. El model vigent fins ara, individualista, basat en la competència, està donant lloc a un altre model, de grans corporacions i oligopolis, i de davallada de l'Estat.
- Assegura que ja ens podem acomiadar de la idea d'un treball per a la majoria.
- Això ja va començar els anys 80. En el nou model el gran protagonista serà la tecnologia, però no ja la tecnologia productiva sinó a nivell biològic, neuronal. Ara mateix, per cada lloc de treball que crea la tecnologia se'n destrueixen set. Potser es generaran alguns llocs nous fins que la tecnologia s'abarateixi més. En els Jocs d'Hivern de Pequín, els cambrers ja eren robots. Es pot dir que era un espectacle, però en pocs anys serà així. A Estocolm, ja fa temps que en un hospital els medicaments els reparteixen uns robots. Diria que fins i tot la tecnologia s'està frenant perquè encara és molt cara i el preu de la mà d'obra ha baixat.
[blockquote]"Per garantir la pau social hi haurà renda bàsica, marihuana legal i oci gairebé gratuït"[/blockquote]
- I què passarà amb la gent?
- Fa deu anys, quan es parlava de la renda bàsica, et miraven com si estiguessis boig. Ara ja forma part de la centralitat del debat. Els salaris estan baixant. En termes reals, el salari mitjà als Estats Units està al mateix nivell dels anys 70. Cada vegada hi ha més desigualtat. La pobresa està augmentant. No la pobresa severa però sí la pobresa. Jo parlo d'un trinomi social: renda bàsica, marihuana legal -que s'està legalitzant i sabem que és un calmant- i oci gairebé gratuït, per cobrir el temps lliure que tindrà la gent.
Santiago Niño-Becerra. Foto: Adrià Costa
- Però això obeeix a algun pla?
- No. No és que darrere d'això hi hagi una ment perversa o un factor ideològic, no, el que passa és que la pròpia evolució està portant a una situació en què les hores de treball cada cop seran menys. Una cosa semblant, no igual, va passar a mitjan del segle XIX, amb la màquina de vapor. Entre 1860 i 1915, 50 milions d'europeus van emigrar a Amèrica. El que passa és que ara la gent no pot emigrar a Mart. Hi ha països amb una superpoblació que no sé com es podrà resoldre. Penso ara en l'Àfrica del sud, on el 40% de la població té menys de 25 anys. Crec que a llarg termini hi haurà un control demogràfic.
- Què passarà amb les persones?
- Sí, és clar. En el llibre ho dic, que deixaran de ser econòmicament necessàries. La immensa majoria de la població obté la seva renda del seu salari o del producte del seu treball si és autònom. Si la demanada de treball és cada vegada més baixa, s'incrementarà la sotsocupació i, alhora, hi haurà un excedent de mà d'obra. Les persones seran cada cop menys necessàries des del punt de vista productiu.
- Quines implicacions polítiques i socials tindrà això?
- Per això esmentava allò del trinomi social. Com es va pagar la pau social després de la Segona Guerra Mundial? Amb democràcia i models de protecció social. Això va funcionar durant una sèrie d'anys. Ara és molt més barat comprar la pau social pels sistemes de control de la població a través de mecanismes electrònics. Al final del llibre, hi ha una cita de la pel·lícula Don't Look Up, en què un empresari li diu a un astrònom: "De vostè jo tinc quatre milions de dades. I li puc dir quan li apareixerà un tumor al còlon". Davant d'això...
- Com s'imagina el futur de la democràcia?
- Qui va inventar la democràcia? La burgesia. Després de la Revolució Francesa i l'època napoleònica, la burgesia va fer uns pactes amb la monarquia i va saber donar una sortida a la gent. I va crear el nacionalisme, que és una creació de la burgesia alemanya al segle XIX. La monarquia va perdent el seu poder fins a retenir només un poder representatiu. Es va anar baixant la quota de renda per entrar als parlaments i després de la Primera Guerra Mundial, i sobretot de la segona, els sectors populars van entrant als parlaments. Però jo crec que la democràcia que hem conegut té els anys comptats.
"Futur, quin futur?" és el darrer llibre de Santiago Niño-Becerra. Foto: Adrià Costa
- Assegura que el capitalisme ha esgotat la raó de la seva existència.
- Quan deixa de ser necessari. Això és molt marxista però, en algunes coses, Marx tenia raó. El feudalisme va ser implantat per Carlemany per necessitat el segle VIII. Necessitava gent per dirigir el seu imperi i va designar uns nobles per dirigir els diversos territoris. Quan els normands envaeixen Anglaterra, importen el feudalisme. Però els senyors no podien ser propietaris de les seves terres, que en teoria provenien de Déu i del rei, fins que el 15 de juny del 1215 fan firmar la Magna Carta al rei Joan d'Anglaterra. Els senyors ja podien deixar les seves terres als fills. Crec que en aquell moment comença a morir el feudalisme. I, ja al segle XV, desapareix. El capitalisme va néixer perquè la burgesia tenia diners i necessitava unes llibertats per invertir. Els vestits eren caríssims i calia tecnologia per fer baixar els preus. Calia un dret potent que garantís la propietat privada...
- Ara ja no és necessari?
- El que passa ara és que la tecnologia ha evolucionat molt i cada cop es requereixen quantitats més ingents de capital i l'esquema ja no funciona. Cada vegada és més habitual el creixement de les companyies a partir de l'absorció d'altres. En el sector farmacèutic, hi ha quatre grans companyies. L'essència del capitalisme està desapareixent.
[blockquote]"Ara és molt més barat comprar la pau social que després de la Segona Guerra Mundial, pels sistemes de control de la població"[/blockquote]
- La notícia que Elon Musk s'apodera de Twitter és un senyal rellevant?
- Això és molt interessant. El sentit d'aquesta compra trigarem encara uns mesos a veure-ho. Forma part d'aquest procés de concentració. Ha comprat una xarxa social però no qualsevol. Té un nivell d'usuaris baix, d'uns 300 milions. La gran diferència amb altres xarxes és que a Twitter hi ha molta gent influent. Té l'eina dels comptes verificats que s'utilitzen com a font. Veurem amb qui comparteix la idea. Una cosa que pot fer és una neteja i quedar-se només amb la gent influent. Si això passa, Twitter pot convertir-se en un lobby. Jo soc a Twitter i potser demà rebo un missatge que diu que ja no és necessari que hi sigui. Això pot tenir moltes implicacions de poder.
- Com afectarà tot plegat a l'economia espanyola?
- L'economia espanyola no existeix. Les economies dels països ja no existeixen. Molt parlar d'economia alemanya, però al final són quatre landers -Hamburg, Baviera, Baden-Württemberg i Hesse- els qui mantenen l'economia alemanya, a l'oest. A Berlín, la majoria de la població rep ajudes socials. A França, hi ha una zona que es diu Ile de France. A Bèlgica, hi ha Flandes. L'economia cada cop pivota més entorn la idea de zona, de clúster. Això també està vinculat a la fragilitat de l'Estat. Pensi que els països de la zona euro hem traspassat la nostra sobirania monetària al Banc Central Europeu. Això seria distòpic si ens ho haguessin dit fa un temps.
Santiago Niño-Becerra a Vilassar de Mar. Foto: Adrià Costa
- Però com veu l'economia espanyola en relació a la resta de les europees?
- És especialment preocupant. La suma de turisme, hostaleria, oci, restauració i transport és més del 25% del PIB. Si a això hi afegim el 10% del PIB que és automòbil i una mica més de rehabilitació d'habitatge i construcció, veiem que Espanya ho té molt fotut. Ara, si em pregunta pel polígon industrial de Zamudio a Biscaia, això molt bé. Jo, de les escenes més impactants que recordo de la meva vida, és de quan vaig voler conèixer un oncle, germà de la meva mare, que vivia a Càceres i no volia viatjar mai. Un dia vaig agafar la moto i me n'hi vaig anar. Vaig passar per Madrid, per Àvila i vaig entrar a Extremadura per la serra de Gredos. Vaig aturar la moto i, contemplant aquells camps de cereal i com el recollien, vaig pensar: estem al segle XVII. Les diferències que hi ha són bestials. A França, també, però no tant.
[blockquote]"La suma de turisme, hostaleria, oci, restauració i transport és més del 25% del PIB, Espanya ho té molt fotut"[/blockquote]
- Vol afegir alguna cosa sobre la guerra a Ucraïna?
- Al llibre no en parlo perquè quan el primer soldat rus va travessar la frontera, el llibre sortia d'impremta. Per mi, deixant de banda la tragèdia humana que representa, és un punt més en el procés de canvi de l'ordre internacional que s'està produint des de l'any 2001. El 1991, va desaparèixer l'URSS, els Estats Units es van convertir en el líder indiscutible i la Xina era una potència de segon ordre. Això funciona com un rellotge fins al 2001, quan la Xina va entrar a l'Organització Mundial del Comerç.
- Va ser un fet transcendental?
- Si perquè a partir d'aquí va guanyant un poder immens perquè la convertim, fixi's que dic que la convertim, en la fàbrica del món. Va acumulant capital i coneixements. Recordo com em va impressionar un dia, estant a Kènia, que totes les motoretes eren xineses. L'economia russa es va enfonsar però amb el senyor Putin es va refent. I va renovar l'arsenal militar. Mentre que els Estats Units es van aturant. I en això es produeix la guerra a Ucraïna. Europa serà la gran perdedora de la guerra, reduïda a ser una seguidora dels EUA, que continuarà enganxat al seu dòlar. La Xina està que se surt.
