La independència política de Catalunya comportaria un "col·lapse total" de la seva economia, creu l'entitat unionista Societat Civil Catalana (SCC). Ras i curt. Hi hauria un 16% més d'atur -passant del 22,3% actual al 34,4%-, el dèficit de la Generalitat es multiplica per cinc, passant a ser de 20.000 milions, s'haurien d'aplicar unes retallades en educació per valor de 4.000 milions d'euros, i de 8.000 milions en sanitat, el deute català es multiplicaria per quatre, passant de 57.0000 a 228.000 milions... "I no hem de dir que això és 'el discurs de la por', és valorar els costos de la independència", afirma el catedràtic d'Economia de la UB Francesc Granell. "Hi ha qui vol que Catalunya sigui independent, però ha de saber que tot això té un cost", ha insistit.

L'estudi Conseqüències econòmiques d'una hipotètica secessió de Catalunya (pdf), elaborat per una trentena d'experts diversos, "és un descens als inferns, no és un plat de gust", ha avisat el professor d'Economia Aplicada de la UAB, responsable d'assumptes econòmics de l'entitat i coordinador de l'estudi Ferran Brunet. "Però hem de tenir clar que hi hauria una reducció de la renda i un augment de l'atur permanent en el temps", ha assegurat. "Una catàstrofe", ha reblat. "Les coses no són gratis. La incertesa és la peça clau d'aquest procés, i el resultat només pot ser i és negatiu", ha sentenciat.

"Fins i tot els economistes independentistes més entusiastes reconeixen que a curt termini ens aniria a pitjor", ha afirmat el vicepresident de l'entitat, el socialista Joaquim Coll. Concretament, SCC es refereix als estudis d'Antràs i Ventura del 2012 i al de Guinjoan i Cuadras de 2011, que preveuen una caiguda del PIB del -2% i del -4%.

Esfondrament del comerç amb Espanya

  Societat Civil Catalana calcula que, amb un marge d'error de +-15%, el comerç de la Catalunya independent amb les restes del Regne d'Espanya cauria en un 45%; el comerç amb la resta d'Europa, en un 25%, i amb la resta del món, en un 20%. El deute públic català es dispararia fins al 118%. Hi hauria "una possible fuga de les inversions estrangeres presents a Catalunya", assegura el professor del Peterson Institute de Washington Ángel Ubide, un fet que veuria "normal", perquè "ara hi són perquè és la seva porta d'entrada a la UE, i amb la independència no és clar que això fos així".

L'entitat unionista també ressalta que la Catalunya independent quedaria fora del sistema que regula l'euro i que, si hi volgués accedir, "per complir els criteris de Maastrich has de tenir la teva pròpia moneda! Quina ironia! I la probabilitat de tenir una moneda estable és força baixa", creu Ubide. Granell, anant més enllà, augura que "la nova 'peceta' estaria condemnada a depreciar-se", fent que "tots els catalans hipotecats haurien de tornar la hipoteca en euros, i cada cop els aniria costant més, i tindrien més limitades les finances familiars". A més, "empreses com Gas Natural, Abertis o Grifols" també haurien de fer més esforços si volguessin continuar presència internacional, en tant que la nova 'peceta' no tindria valor.

"I hem fet una estimació conservadora", ha conclòs Ubide.

En contra el referèndum

Acabada la presentació, i preguntats per Nació Digital, els ponents han negat un cop més que aquest estudi vulgui aportar arguments a la campanya del "no" a la independència. Un cop més, Coll ha negat que Societat Civil Catalana entri en el debat sí/no, sinó que nega la major: "El debat sobre la consulta no és un bon debat, i nosaltres naixem per no fer-lo possible. Per què hem d'estar obsedits tot el dia en una cosa que ens fa malbé?"