"El que Espanya necessita no és un paquet d'estalvi, sinó una reforma del mercat laboral". Això és el que considera un expert en economia i un dels professors més destacats de la universitat de Berlín, C.B. Blanchart 'Humboldt Universität', que defensa una teoria compartida per molts experts. "Espanya no té un problema relacionat amb els diners, sinó una falta d'efectivitat", i és per això que necessita una reforma del mercat laboral.

Mentre l'estat espanyol l'observen atentament per la resta de països europeus, a Alemanya el 'Frankfurter Allgemeine Zeitung' i el 'Financial Times Deutschland' van publicar que la UE rescataria ben aviat Espanya, citant fonts del govern alemany. Des de Madrid i Brussel·les van negar categòricament aquestes informacions i fins i tot la cancellera alemanya, Angela Merkel, va demanar que es deixés "d'especular".

"Crec que el problema de l'estat espanyol no és l'estalvi, perquè quan s'estalvia equival sempre a una reducció de l'economia del país, i això tampoc és bo. El problema de l'estat espanyol, de Portugal i de Grècia no se soluciona estalviant, el problema està en que tenen un mercat de feina i un mercat del benestar que és inefectiu", explica l'expert de la 'Humboldt Universität', que defensa una teoria compartida per molts experts en economia.

El cercle viciós dels tipus d'interès

Aquest dijous es reuneix el Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE) per discutir sobre la pujada o baixada dels tipus d'interès. Tot apunta a que el BCE els mantindrà en el seu mínim històric, en l'1%. Els tipus d'interès porten més d'un any "encallats" en un mínim que vol propiciar la recuperació econòmica, però que no propicia el creixement.

A principis de la crisi econòmica alguns experts asseguraven que el BCE pujaria els tipus d'interès aquest estiu, però altres veus més pessimistes parlaven que això passaria l'any 2011. Actualment, els experts ja no veuen una data clara en la qual el BCE podria anunciar que puja els tipus d'interès.

Les decisions que pren el BCE són "un peix que es mossega la cua". "El BCE ha de generar creixement econòmic, el que s'aconsegueix a través de tipus d'interès baixos, i a l'hora, ha d'evitar la inflació, el que passa a través de l'augment dels tipus d'interès", ha explicat l'expert en economia alemany.

"Les opinions sobre quan augmentaran els tipus d'interès canvien constantment, perquè el camí pel qual es mou el BCE és molt estret i es troba dins la boira", explica. Predir una data en el calendari per la pujada dels tipus d'interès és molt complicat, perquè l'economia passa per moments inestables.

Els bancs, rescatats pels governs

Fins a quin punt un govern està obligat a rescatar els bancs del seu país, si aquests fan fallida? A finals de maig, el Banc d'Espanya es va veure obligat a intervenir CajaSur, i prèviament ja havia intervingut la caixa Castella-la Manxa.

"En un principi un estat no ha d'ajudar un banc, igual que tampoc ha d'ajudar a cap altra empresa. Ser insolvent es tràgic pera la pròpia empresa, però en l'economia en general és un cas normal", assegura l'expert alemany. Els bancs, però, tenen la peculiaritat que si fan fallida, aquesta té un efecte psicològic molt fort sobre el mercat. "És el que anomenaríem un sistema de rellevància", explica el professor de la 'Humboldt Universität'.

"El que s'hauria de fer és reduir la importància dels bancs o canviar la psicologia del mercat de tal manera que la fallida d'un banc s'acabés percebent com la fallida d'una botiga o d'una fàbrica", considera l'expert en economia, que reconeix que "un canvi psicològic" com aquest no es pot forçar a través d'una llei, així com tampoc es pot canviar el sistema de rellevància d'un dia per l'altre. És la vella teoria 

Alemanya i França, un matrimoni de conveniència

Alemanya aprovava el mes passat el pla d'estalvi més important des de la segona guerra mundial. El sistema del benestar serà l'àmbit més afectat per les retallades, el que li ha costat dures crítiques a Merkel i als seus socis de govern, els liberals. França ha pres mesures més discretes, i tot i que no ha augmentat l'IVA, endarrereix l'edat de jubilació i retallarà despeses de l'estat.

Malgrat les diferències a l'hora d'encarar la crisi, la cancellera, Angela Merkel, i el president francès, Nicolas Sarkozy, han escenificat unió i lideratge francoalemany. Merkel i Sarkozy han enviat cartes conjuntes en les quals reclamaven una vigilància del mercat més estricte al president de la Comissió Europea (CE), Jose Manuel Durao Barroso, i a l'últim amfitrió de la reunió del G20, el primer ministre canadenc, Stephen Harper.

"França i Alemanya seguiran sent els països més forts d'Europa, ho seran sempre perquè tenen les economies més grans. I Europa només pot funcionar bé si també funcionen bé els dos grans", assegura l'expert de la 'Humboldt Universität'.

La cancellera alemanya i el president francès actuen per responsabilitat europea, perquè se senten responsables del vell continent. L'expert en economia parla de un "sentit comú polític europeu". "Encara que les polítiques d'Alemanya i de França a nivell individual siguin diferents, tots dos països miren en quins aspectes poden treballar junts", ha explicat.

"Que Europa funcioni està en l'interès de França i d'Alemanya, i encara que políticament no s'estimin, senten la responsabilitat de treballar conjuntament", analitza l'expert de la 'Humboldt Universität'. És una decisió raonada i comuna, perquè Europa és un interès comú per a Angela Merkel i Nicolas Sarkozy.