Treballadors que esperaven feina d'algun preufeter als anys 50 del segle passat. Foto: Anarcoefemèrides

La trista imatge del moviment obrer als anys del "desarrollismo" franquista està marcada per grups de treballadors, majoritàriament andalusos, que esperaven feina "magnànima" per part d'algun preufeter. Aquesta imatge pot tornar a ser habitual. La meitat de treballadors nouvinguts al Baix Llobregat que han estat atesos per CCOO i tenen una feina, la tenen en negre. La crisi ha fet tornar aquesta xifra al mateix nivell del 2005, abans de la última gran regularització.
 
La dada es desprèn de la memòria anual del Centre d'Informació de Treballadors Estrangers del sindicat. Les dones que treballen al sector domèstic són les principals víctimes d'aquest repunt de l'ocupació irregular. El secretari general de CCOO a la comarca, Toni Mora, ha denunciat que 'no haver pogut implementar la llei de Dependència està fomentant aquesta situació submergida', que, ha alertat, 'arriba a l'explotació i a l'esclavatge en determinades llars'. A més, molts treballadors esperen a la sortida de grans magatzems per treballar de transportistes irregulars o s'immergeixen en l'economia submergida de la construcció a la sort de trobar una feina per obra i gràcia d'un preufeter.

De les 2.541 persones que van acudir durant el 2009 a alguna de les oficines que el Centre d'Informació per a treballadors Estrangers té a Castelldefels, Cornellà, El Prat, Gavà, Martorell, Molins de Rei i, fins al juny passat, Sant Feliu de Llobregat, 749 tenien un treball irregular. Aquest grup, doncs, suposa un 49,6% de tots aquells que tenien treball. Eren 1.510 persones, un 59% del total de nouvinguts atesos.

Aquesta xifra no suposa un augment significatiu respecte l'any 2008, quan un 49,32% dels empleats atesos al CITE treballaven al mercat negre, però si respecte els anys anteriors a la crisi. El 2005, abans de l'últim gran procés de regularització, promogut per l'executiu de Zapatero, la xifra d'empleats de forma irregular era inclús superior, i arribava al 59,69%. Però el 2006 el percentatge va caure al 27, 98%. El repunt es va iniciar el 2007, quan va arribar aquest percentatge va arribar al 44,94%.

Un 8,68% de les persones que treballen de forma irregular té autorització per treballar, però no ho fa amb contracte. I gairebé la meitat dels empleats en negre, un 43,52%, ho estan en el sector domèstic. Es tracta gairebé exclusivament de dones. El següents sectors que creen més treball en negre són el d'altres serveis, a on treballen un 19,23% dels empleats sense contracte, i el de la construcció (amb un 15,62%). En aquest cas, la majoria són homes.

'Hi ha una part important d'homes que han perdut la seva feina precària al sector de la construcció. Molts han passat a l'atur, però també hi havia gent que treballava a l'economia que no era irregular, però que ho feia en situacions molt complicades, que han passat directament a l'economia submergida', ha subratllat Mora.

Aquest augment de l'ocupació irregular durant els anys de crisi no es correspon, en canvi, amb un augment de la presència dels treballadors en situació irregular a la comarca. El nombre de persones ateses pel CITE en situació irregular ha crescut molt lleugerament. El 2009 es van atendre 844 persones sense papers, un 33% del total. El 2008 havien estat el 31,32%, el 2007 el 29,55% i el 2006 el 29,87%. El 2005, abans de la regularització, el 47,71% dels atesos no tenia papers en regla.

La majoria de les persones ateses, un 54%, són dones, i els marroquins tornen a formar el grup majoritari amb un 12,40%. Desbanquen als equatorians, que lideraven el rànquing el 2008 i que el 2009 ocupen la segona plaça amb un 11,22%.

Toni Mora ha subratllat que 'la gent que estava en situació més precària abans de la crisi, com són els treballadors i treballadores nouvingudes', és la que més està patint la crisi, i per això ha reclamat assegurar que aquestes persones estiguin cobertes, com la resta, pels serveis de protecció social.