El problema és l’atur
En aquest sentit, va explicar que l'augment de la població activa no genera més atur ni posa en perill el Sistema de la Seguretat Social ja que, al seu parer, el que produeix dificultats és “la caiguda en l'ocupació”. “Que la gent busqui un treball i vulgui treballar mai és dolent, sempre és bo, que no ho trobi és altra cosa pitjor”, va matisar Andrés.
Pel catedràtic, les dificultats de la Seguretat Social a mitjà termini es poden veure influïdes per l'elevat atur, però tenen més que veure amb el disseny de la política de pensions. Així, va recordar que en l'actualitat el sistema segueix mantenint en “molts” països l'edat de jubilació “exactament igual que fa 70-80 anys, encara que l'esperança de vida ha crescut moltíssim”.
En la mateixa línia, va comentar que l'edat de jubilació es va fixar en els 65 anys perquè aquesta era l'esperança de vida. “El que es volia era que les persones que vivien més del que s'esperava ho fessin en unes condicions dignes”, va puntualitzar Andrés, qui va advertir que, avui dia, “és una edat en la qual la gent està molt activa i productiva”.
Evitar l’empobriment del pensionista
Andrés va insistir que “quan es parla de pensions, la percepció general és que no són molt elevades a Espanya” i va apuntar que “el pes total per a les persones que estan en actiu és cada vegada més gran”. Per això, va avançar que, si no es corregeix la tendència, es pot arribar a una situació d'empobriment del pensionista, alguna cosa que “no és desitjable”, o a una fallida del sistema, que “no és per demà”.
