El cap de l'executiu ha recordat que la UE preveu destinar un 1,5% del seu PIB a mesures d'estímul de l'economia combinant fons comunitaris (per un 0,3% del PIB) i nacionals, "amb un cert grau de flexibilitat per atendre les situacions particulars de cada Estat".
Sobre les mesures europees, ha confiat que Espanya pugui tenir una "participació raonable" en el fons de 5.000 milions d'euros que es destinaran a eficiència energètica i innovació i en els 30.000 milions que destinarà el Banc Europeu d'Inversions, en particular a pimes i a projectes d'energies netes, sobretot per a l'automòbil.
En el cas de les mesures nacionals, ha insistit que les directrius donades per la UE --que les mesures siguin transitòries, amb efecte immediat i centrades en sectors més afectats per la crisi-- "estan previstes" ja en el seu pla nacional d'estímul econòmic i ha aprofitat per recordar en quin punt es troba cada iniciativa.
En concret, ha assenyalat que 71 ajuntaments han presentat ja 220 projectes per acollir-se al fons estatal de 8.000 milions, per import de 140 milions d'euros, fet que permetrà la creació de 3.750 llocs de treball.
Ha recordat també que a partir del 23 de desembre podran sol·licitar-se les línies de l'ICO per a pimes i per facilitar la posada al mercat d'habitatges de lloguer, i la moratòria hipotecària per als desocupats a partir del 2 de gener. Ha esmentat alhora les pròximes subhastes del fons d'actius financers, per un import total de 10.000 milions en dues convocatòries --15 i 30 de gener-- que reservaran un 25% per a les entitats que hagin contribuït a augmentar el crèdit.
A més, ha desglossat els objectius del fons per a l'economia i l'ocupació de 3.000 milions d'euros i ha prestat especial atenció al sector de l'automòbil, que rebrà 800 milions d'euros, dels quals 110 milions seran per a subvencions i 690 a programes d'inversió "en condicions avantatjoses i sense exigir la constitució de garanties".
MANTENIR L'OCUPACIÓ EN AUTOMOCIÓ
Això sí, ha advertit que per accedir a aquestes ajudes --que es concentraran en innovació i sostenibilitat-- les empreses hauran de presentar plans de competitivitat amb actuacions per "al manteniment de la competitivitat i l'ocupació del sector". El pla serà consensuat amb les comunitats autònomes i inclourà "actuacions clau per al sector a mig i llarg termini".
Zapatero ha confiat a més que el segon dels acords clau aconseguit en el Consell Europeu, el pacte sobre com reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, serà un "revulsiu per millorar l'eficiència energètica" a Espanya i el suport a les energies renovables i, per tant, una "nova oportunitat de consolidar aquesta indústria" a Espanya, que és ja el tercer país del món en potència eòlica instal·lada i el quart en fotovoltaica.
Segons la seva opinió, "l'interès de la nova administració americana convergent amb la qual acaba de reiterar el Consell Europeu, augura un futur cert i sòlid a aquesta activitat industrial". El cap de l'executiu ha insistit que l'acord, que preveu assignar gratuïtament drets d'emissió de gasos a gairebé tota la indústria, és "particularment beneficiós" per a Espanya perquè combatre el canvi climàtic és "particularment apressant" a causa de la nostra situació geogràfica.
TRACTAT DE LISBOA
En la seva intervenció, Zapatero s'ha referit també a l'acord tancat perquè Irlanda torni a sotmetre a referèndum el Tractat de Lisboa i aconseguir la seva ratificació abans del pròxim 31 d'octubre a canvi de garanties sobre la seva neutralitat, l'impost de societats i el dret de família, i que la Comissió Europea tingui un comissari per cada país membre.
El president ha dit que li hauria agradat una Comissió més reduïda però que treballarà amb altres països perquè l'executiu comunitari segueixi sent un òrgan "supranacional".
Alhora, s'ha mostrat satisfet perquè els vint-i-set acceptessin una fórmula perquè Espanya passi de 50 a 54 diputats quan es ratifiqui el Tractat de Lisboa i perquè es van donar "prerrogatives" a les pròximes presidències semestrals per posar en marxa el funcionament del nou Tractat. Zapatero ha recalcat que el Govern espanyol, que assumirà la presidència el gener del 2010, tindrà un "paper clau" en aquest sentit.
El cap de l'Executiu ha celebrat, finalment, la ratificació de Barcelona com a seu de la Secretaria de la Unió pel Mediterrani i ha dedicat elogis a l'"excel·lent tasca" de la presidència francesa que, segons ha destacat, ha donat bons fruits al costat de l'"esperit europeista i constructiu" d'Espanya.
Sobre les mesures europees, ha confiat que Espanya pugui tenir una "participació raonable" en el fons de 5.000 milions d'euros que es destinaran a eficiència energètica i innovació i en els 30.000 milions que destinarà el Banc Europeu d'Inversions, en particular a pimes i a projectes d'energies netes, sobretot per a l'automòbil.
En el cas de les mesures nacionals, ha insistit que les directrius donades per la UE --que les mesures siguin transitòries, amb efecte immediat i centrades en sectors més afectats per la crisi-- "estan previstes" ja en el seu pla nacional d'estímul econòmic i ha aprofitat per recordar en quin punt es troba cada iniciativa.
En concret, ha assenyalat que 71 ajuntaments han presentat ja 220 projectes per acollir-se al fons estatal de 8.000 milions, per import de 140 milions d'euros, fet que permetrà la creació de 3.750 llocs de treball.
Ha recordat també que a partir del 23 de desembre podran sol·licitar-se les línies de l'ICO per a pimes i per facilitar la posada al mercat d'habitatges de lloguer, i la moratòria hipotecària per als desocupats a partir del 2 de gener. Ha esmentat alhora les pròximes subhastes del fons d'actius financers, per un import total de 10.000 milions en dues convocatòries --15 i 30 de gener-- que reservaran un 25% per a les entitats que hagin contribuït a augmentar el crèdit.
A més, ha desglossat els objectius del fons per a l'economia i l'ocupació de 3.000 milions d'euros i ha prestat especial atenció al sector de l'automòbil, que rebrà 800 milions d'euros, dels quals 110 milions seran per a subvencions i 690 a programes d'inversió "en condicions avantatjoses i sense exigir la constitució de garanties".
MANTENIR L'OCUPACIÓ EN AUTOMOCIÓ
Això sí, ha advertit que per accedir a aquestes ajudes --que es concentraran en innovació i sostenibilitat-- les empreses hauran de presentar plans de competitivitat amb actuacions per "al manteniment de la competitivitat i l'ocupació del sector". El pla serà consensuat amb les comunitats autònomes i inclourà "actuacions clau per al sector a mig i llarg termini".
Zapatero ha confiat a més que el segon dels acords clau aconseguit en el Consell Europeu, el pacte sobre com reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, serà un "revulsiu per millorar l'eficiència energètica" a Espanya i el suport a les energies renovables i, per tant, una "nova oportunitat de consolidar aquesta indústria" a Espanya, que és ja el tercer país del món en potència eòlica instal·lada i el quart en fotovoltaica.
Segons la seva opinió, "l'interès de la nova administració americana convergent amb la qual acaba de reiterar el Consell Europeu, augura un futur cert i sòlid a aquesta activitat industrial". El cap de l'executiu ha insistit que l'acord, que preveu assignar gratuïtament drets d'emissió de gasos a gairebé tota la indústria, és "particularment beneficiós" per a Espanya perquè combatre el canvi climàtic és "particularment apressant" a causa de la nostra situació geogràfica.
TRACTAT DE LISBOA
En la seva intervenció, Zapatero s'ha referit també a l'acord tancat perquè Irlanda torni a sotmetre a referèndum el Tractat de Lisboa i aconseguir la seva ratificació abans del pròxim 31 d'octubre a canvi de garanties sobre la seva neutralitat, l'impost de societats i el dret de família, i que la Comissió Europea tingui un comissari per cada país membre.
El president ha dit que li hauria agradat una Comissió més reduïda però que treballarà amb altres països perquè l'executiu comunitari segueixi sent un òrgan "supranacional".
Alhora, s'ha mostrat satisfet perquè els vint-i-set acceptessin una fórmula perquè Espanya passi de 50 a 54 diputats quan es ratifiqui el Tractat de Lisboa i perquè es van donar "prerrogatives" a les pròximes presidències semestrals per posar en marxa el funcionament del nou Tractat. Zapatero ha recalcat que el Govern espanyol, que assumirà la presidència el gener del 2010, tindrà un "paper clau" en aquest sentit.
El cap de l'Executiu ha celebrat, finalment, la ratificació de Barcelona com a seu de la Secretaria de la Unió pel Mediterrani i ha dedicat elogis a l'"excel·lent tasca" de la presidència francesa que, segons ha destacat, ha donat bons fruits al costat de l'"esperit europeista i constructiu" d'Espanya.
