L'any 2010, en plena etapa de reestructuració del sistema de caixes d'estalvi va néixer Bankia com a filial del Banco Financiero y de Ahorros (BFA) a partir de la fusió de set caixes d'estalvi: Caixa Laietana, Caja Madrid, Bancaja, Caja de Canarias, Caja de Ávila, Caja Segovia i Caja Rioja. Per a la creació de l'entitat, el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), va injectar 4.465 milions d'euros de diner públic. Sobre el paper, el nou banc tenia prou capacitat per esdevenir un gegant financer de primer ordre, però la mala gestió de l'entitat sota el lideratge de Rodrigo Rato, a més de diversos escàndols relacionats amb la venda de preferents i les pensions milionàries dels seus exdirigents van abocar Bankia a la fallida i a la dimissió del seu president, Rodrigo Rato.

Aleshores l'Estat va haver d'intervenir novament, aquest cop per salvar l'entitat, i al maig del 2012 va nacionalitzar BFA, matriu de Bankia, abocant a l'entitat 17.959 milions d'euros provinents del rescat europeu a la banca espanyola. Sumant els 4.465 milions d'euros precedents, BFA va rebre 22.454 milions de diner públic, dels quals 15.638 corresponien a Bankia, ja que des de la sortida a borsa, tot i que BFA es 100% estatal, Bankia només ho és en una part, actualment el 63%, mentre que la resta correspon a altres accionistes.

Bankia surt dels números vermells

Gràcies a aquest reflotament i a un nou equip directiu, Bankia va sortir dels números vermells i de fet, ha tancat els darrers exercicis amb beneficis: 408 milions d'euros el 2013, 747 el 2014 i 885 entre gener i setembre semestre d'aquest 2015, amb la previsió de tancar l'any superant els mil milions d'euros. Davant aquesta entrada de diners sostinguda en el temps s'obre la possibilitat que l'entitat bancària acabi retornant els diners, procedents de fons públics, que van servir per reflotar-la.

En aquest sentit, cal tenir present en primer lloc que Bankia només és pública en part, el 63% que actualment controla BFA, mentre que la resta, aproximadament un terç, està en mans d'altres accionistes, que esperen obtenir part dels guanys. A més, com és habitual en qualsevol empresa, cal distingir entre els beneficis i els dividends, és a dir, aquella part dels beneficis que l'empresa decideix distribuir entre els seus accionistes, mentre que la resta es reinverteix. En aquest sentit, a falta de saber si Bankia repartirà dividends dels guanys d'aquest 2015, cal recordar que l'any 2014 l'entitat sí que ho va fer, a raó de 1,75 cèntims per acció, una decisió que va reportar al BFA un ingrés de 126 milions d'euros que van servir per eixugar part del deute generat amb les arques públiques.

La titularitat pública com a garantia del retorn del préstec

Consultat per NacióDigital, el director de l'Institut d'Estudis Financers (IEF), Josep Soler, recorda que precisament és la titularitat pública de BFA "la que garanteix que l'Estat pugui recuperar els diners prestats". Ara bé, ho fa de manera lenta i sense la garantia que es puguin retornar tots. De fet, Soler recorda que de tots els diners prestats, ja es van poder recuperar una part amb la venda d'un paquet del 7 per cent d'accions propietat de BFA, que van suposar un retorn a les arques de l'Estat d'uns mil milions d'euros.

Un altre factor a tenir en compte és que "si Bankia genera beneficis i els reinverteix, al mateix temps es revaloritza", i per tant, milloren les condicions en cas d'una futura privatització. Per això Soler apunta que augmenten les possibilitats de recuperar més diners si es continuen privatitzant les accions de Bankia que actualment són de BFA. De fet, si BFA vengués totes les seves accions amb els paràmetres de les darreres vendes es podria recuperar gran part dels diners prestats.

Dues vies de retorn

Per tant, actualment hi ha dues vies de retorn dels diners prestats en el cas de Bankia, d'una banda els dividends que pugui obtenir BFA i de l'altra els ingressos que es puguin obtenir de la venda de paquets d'accions, dues mesures que, recorda Soler "no són aplicables a Catalunya Caixa, perquè ja ha passat totalment a mans privades" després de la seva venda al BBVA. A això cal afegir que l'Estat ingressa els impostos que generen els dividends repartits entre els accionistes.

Per tot plegat, el president de l'IEF considera que el fet que Bankia obtingui guanys demostra que "l'actual equip gestor ho està fent bé", i que de fet, a tothom interessa que "els vagi bé". "Al petit contribuent li interessa que Bankia generi beneficis", afirma, ja que els ciutadans "tenen dret a estar preocupats perquè retornin el préstec, però això només ho poden fer si guanyen diners". Malgrat tot, però, Soler admet que s'està "lluny de recuperar tots els diners", ja que de moment, dels 15.000 milions d'euros prestats només han retornat poc més de 1.100 milions d'euros –1.000 provinents de la venda d'accions i 126 dels dividends del 2014- i res apunta que aquest procés s'hagi d'accelerar.