Unnim estudia alternatives al FROB. Foto: Adrià Costa

La ministra d'Economia, Elena Salgado, recomana a les caixes que abans de recórrer al FROB surtin a caçar al mercat inversor els milions d'euros que els calen per assolir els ratis de capital que els exigirà el test d'estrès del Banc d'Espanya. Però la ministra sap que els inversors internacionals -els nacionals no en tenen ni cinc- fugen de les caixes com de la pesta. Així que confia que les entitats financeres, fusionades o agrupades en un SIP, acabaran als seus braços acceptant que l'Estat tingui un percentatge de les seves accions, és a dir, que tingui part del control polític i econòmic. Perquè a hores d'ara tothom té clar que una caixa no pot retornar un crèdit al 10%, que és el que ofereix aquest fons de rescat.

Bancs amb ànima de caixa

Hi ha alguna alternativa, o la batalla està perduda? La derrota és parcial. Després de més d'un segle d'història de les caixes catalanes com a model quasi perfecte d'arrelament al territori i de bona entesa amb els poders polítics, estan abocades a transformar-se en bancs. Aquesta serà la naturalesa jurídica de la majoria de caixes catalanes. De fet, només La Caixa, i també el Banc Sabadell, supera amb escreix els tests d'estrès i la seva cartera financera i industrial li permetria sobreviure com a caixa. Però la mateixa entitat s'ha mostrat partidària d'esdevenir un banc per afrontar millor el futur.

En qualsevol cas, no totes les caixes estan disposades a llençar la tovallola aquests dies. És el cas d'Unnim, l'entitat formada per Caixa Sabadell, Caixa Terrassa i Caixa Manlleu.

“La nostra voluntat és seguir actuant amb els criteris de negoci d'una caixa, tot i que jurídicament acabem essent un banc , perquè sabem que aquí sí que s'ha perdut la batalla”, assegura a Nació Digital un directiu d'aquesta entitat. Per a Unnim, hi hauria dues possibilitats per evitar recórrer al FROB, i per tant, haver de tenir un percentatge del banc a mans estatals i amb el risc que si no poguessin tornar els diners, Madrid es vendria les seves participacions: “aquests dies ja hem parlat d'alternatives, si bé no hem tancat res en ferm. Una possibilitat és recórrer als clients d'Unnim que tinguin capital per invertir en el nostre projecte. I una altra sortida és plantejar-nos de reduir la nostra xifra de negoci especialitzant-nos en un negoci concret. Si tenim menys volum de negoci, necessitem menys diners per complir les exigències del test d'estrès”, admeten fonts de l'entitat.

Unnim calcula que per assolir el 8% de core capital que marca el Banc d'Espanya -de cada 100 que deixi en crèdits n'ha de tenir 8 en disponibilitat de líquid-, li calen entre 150 i 200 milions d'euros, això és prop d'un 20% d'un hipotètic banc. “Si l'Estat hagués de tenir aquesta presència, no seria tan greu que durant cinc anys controlés el 20%, perquè el més important és que Unnim tingués el 50% del banc”, remarca el directiu.

Bo i acceptant que ha de prendre la forma jurídica de banc per poder captar capital, ja sigui privat o públic, l'objectiu d'Unnim és mantenir l'ànima de caixa conservant la fitxa financera, és a dir, seguir gestionant el negoci financer. Val a dir que el Banc d'Espanya no és massa favorable a aquesta fórmula. Sigui com sigui, les entitats financeres encara no han rebut cap comunicació oficial ni del Banc d'Espanya ni de l'Estat instant-los a iniciar cap procés.