Els Mossos d'Esquadra han alertat d'una nova estafa en la inversió de criptomonedes. Segons ha informat el cos a través de les xarxes socials, el modus operandi d'aquest engany es basa a contactar per telèfon a la víctima per encoratjar-la a invertir en monedes digitals. Per a fer-ho creïble, els criminals dissenyen pàgines web on publiquen gràfics elaborats amb dades falses que mostren guanys elevats amb les compres. 
 

Els estafadors t’enganyen amb falses inversions en #Criptomonedes de maneres molt sofisticades. Amb webs falsos simulen gràfics i dades per fer-te creure que tindràs grans guanys i, quan has invertit molts diners, desapareixen #StopFrauDigital pic.twitter.com/gKSQGZqL50

— Mossos (@mossos) July 24, 2022

Els delinqüents procuren també establir un vincle de confiança amb la víctima, a través d'una fingida preocupació pels seus interessos i trucades habituals. Un cop han aconseguit l'objectiu, l'animen a invertir grans quantitats econòmiques. I si cau en el parany, els criminals desapareixen amb els diners. 

Però aquesta no és l'única estafa que ha sacsejat el sector últimament. Business Insider ha alertat del perill que suposa la combinació dels bons de carbó i les criptomonedes que impulsa l'empresa Flowcarbon. Els bons de carbó són una mena de tiquets perquè les empreses "compensin", suposadament, les seves emissions de carbó ajudant a finançar projectes que lluiten contra el canvi climàtic. Les compres es fan amb criptomonedes i, en adquirir els bons, aquests es converteixen, alhora, en unes monedes digitals -dissenyades ad hoc per a aquest negoci- que es poden comprar i vendre al web de la companyia. D'aquesta manera, es promou la comercialització i la inversió, i l'estafa arriba quan augmenta l'especulació per un negoci que, tot apunta, és fals.

En el fons, els bons no serveixen per a solucionar pràcticament res, ja que els diners que es destinen als projectes, sovint, no acostumen a col·laborar amb la causa. De fet, un informe de la Unió Europea va demostrar el 2016 que el 85% de les iniciatives d'aquesta mena tenien una "baixa probabilitat" d'oferir una reducció real de les emissions. Malgrat tot, els bons s'han convertit en un negoci creixent, que preveu un guany de 50.000 milions d'euros el 2030 gràcies a l'auge de conscienciació pel canvi climàtic de la societat. 

Qui hi ha darrere d'aquest negoci són els Neuman, un matrimoni molt conegut en el món de les monedes digitals que va cofundar WeWork, una empresa que volia "elevar la consciència del món" a través dels espais de coworking i que es va esfondrar com un castell de naips el 2019.

[plantillavirals]