El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha reiterat aquest dimarts que la taxa a les transaccions financeres com a instrument de finançament per ajudar en el desenvolupament 'té ple sentit' i s'emmarca dins d'un esforç 'definitiu' per eradicar la pobresa.

En el seu discurs a la Universitat de Columbia, Zapatero també ha apuntat que el debat de l'imposició fiscal 'no té color ideològic' sinó que 'és un instrument' que depèn de cada moment. 'Pot ser que apujar els impostos sigui útil i progressista, no tinc una visió dogmàtica', ha afirmat, i ha afegit que si alguna cosa els ha ensenyat la feina de governar i la crisi 'és que les posicions fonamentalistes poden conduir al fracàs'.

'Si la responsabilitat del que ens passa és global, és necessari comptar amb un sistema d'ingressos global', ha dit Zapatero, i per això ha tornat a defensar, malgrat les crítiques rebudes pel PP i les caixes d'estalvis, la implantació d'una taxa sobre les transaccions financeres com a instrument de recaptació.

'El govern d'Espanya s'ha compromès en la defensa ferma de tenir, dins dels capítol de noves fórmules de recaptació innovadores en la lluita contra la pobresa, una taxa de les transaccions financeres internacionals', ha reafirmat. El mandatari ha explicat que l'estat espanyol ho farà conjuntament amb altres països i ho estendran a la societat i a les ONG perquè 'una petita aportació, mínima, de cada transacció financera internacional pugui suposar l'esforç definitiu per eradicar la pobresa extrema de la terra'.

'No existeix un objectiu més ambiciós i més noble que aconseguir aquesta finalitat, quan sabem que és possible realitzar-ho', ha continua Zapatero, i ha afegit que els Objectius del Mil·lenni 'representen la feina col·lectiva més noble que mai la humanitat s'ha posat per davant', i que 'ser la primera generació viva que eradica la pobresa extrema i la misèria al món constitueix la motivació més alta, més estimulant' que puguin tenir els governs al costat de les organitzacions no governamentals.

L'atur, 'el problema més greu'

Sobre la situació de l'economia, Zapatero ha assegurat que avui dia la recuperació 'és un fet' i que es preveu que el creixement mundial enguany se situï 'per sobre del 4%'. Però que és una recuperació 'desigual, sota el lideratge de les economies emergents i en desenvolupament, i amb menys empenta en el cas de les economies avançades'. El president del govern espanyol ha lamentat també que aquesta recuperació 'no hagi vinguda acompanyada de creació de llocs de treball'. 'És el problema més greu', ha afegit.

A més, també ha matisat que aquesta recuperació 'està encara subjecte a la incertesa dels mercats financers i del propi creiexement, en un futur immediat, dels Estats Units i Europa'.

Precisament Zapatero ha repassat els orígens de la crisi financera i ha estat crític amb els mercats financers. Com a lliçons a tenir en compte, el cap de l'executiu espanyol ha assenyalat que els mercats 'poden ser cecs davant els desequilibris, que els poden generar i alimentar indefinidament, fins que un demà aquests emergeixin amb crueltat a la realitat'.

A més, també ha volgut destacar que aquest descontrol dels mercats també ha estat donat per una 'insuficient presència del poder públic'. Aprenent dels errors del passat, Zapatero ha explicat que els objectius del nou ordre econòmic s'han de basar en el 'creixement estable, un creixement mediambiental sostenible i un creiexement globalment equilibrat'.

Amb aquesta finalitat, el president del govern espanyol ha afegit que s'ha de 'consolidar el paper del G-20' i que es necessiten institucions financeres internacionals 'que disposin dels recursos suficients per complir amb feines de creixent importància'. Com a elements claus d'aquest ordre mundial ha destacat la pròxima reforma de quotes i el Directori Executiu del FMI.

Només començar, el president espanyol s'ha adreçat a l'auditori amb unes paraules d'agraïment a la Universitat de Columbia per la seva invitació i ha titllat la institució nord-americana com a 'alma mater de molts homes i dones que amb el seu pensament, i també amb la seva acció, han contribuït a configurar el món'. Zapatero també ha mostrat la seva admiració pels professors Stiglitz i Sachs, presents a la conferència, i ha tingut unes paraules de record pel professor Edward Said.

Zapatero ha pronunciat el seu discurs davant un auditori de 300 i al finalitzar s'ha realitzat un torn de preguntes. A la seva arribada abans de la conferència, el president del govern espanyol ha aprofitat per saludar alguns dels estudiants que estaven al campus de la universitat nord-americana i s'ha deixat fer fotos amb ells.