Donald Trump es convertirà, una altra vegada, en president dels Estats Units. Malgrat que ell i el seu entorn havien avisat d'un possible frau electoral per curar-se en salut, al final tornarà a la Casa Blanca amb molta autoritat i destrossant totes les enquestes, que no acabaven de decantar-se en els darrers dies. L'aposta demòcrata per Kamala Harris ha estat un fiasco i no ha aconseguit mobilitzar de forma massiva ni les dones ni la població negra, ni penetrar en l'electorat més sènior malgrat haver atenuat molt el seu progressisme.
Amb el recompte pràcticament tancat, el candidat republicà estava a primera hora del matí en disposició d'imposar-se als set swing states, els que tradicionalment decanten la presidència entre els dos grans blocs, i també al Senat, on cada estat envia dos representants.
La victòria de Trump és una mala notícia sense pal·liatius. És el resultat de la degradació del debat públic i de la democràcia -contra la que ell va atemptar intentant esborrar els contrapesos del sistema durant la seva presidència i amb l'assalt al Capitoli després de no acceptar la derrota de fa quatre anys- als Estats Units. Perquè Trump torna a la presidència després que entre 2017 i 2021 les seves receptes no funcionessin i fins i tot fos incapaç de complir algunes promeses com ara la construcció del mur a Mèxic i d'haver comès les il·legalitats que li ha semblat.
La seva victòria cavalca sobre l'onada ultraconservadora i un cert abandonament dels valors democràtics en societats on les veritats alternatives s'imposen perquè no importa el que sigui realment cert sinó el que cadascú està disposat a creure's, sigui que els immigrants mengen mascotes o qualsevol altra bajanada. Torna controlant el partit republicà i envoltat de personatges inquietants, com ara el propietari de Twitter, Elon Musk, poc amic de la regulació de les xarxes malgrat que, per ara, sí que ho és de la intel·ligència artificial i les seves potencialitats per evitar-ne un mal ús. Veurem.
El Trump del retorn a la Casa Blanca no s'ha desprès dels insults i els discursos d'odi contra els immigrants o les dones que volen exercir els seus drets. Tot plegat alimentarà, òbviament, l'ascens de l'extrema dreta, que ha anat a més en els darrers anys, a Europa, on ja governa estats importants com ara Itàlia i té tres grups al Parlament Europeu. En el seu segon mandat tindrà aliats a la Unió.
Veurem quin impacte té tot plegat en l'economia (per exemple en les relacions comercials amb la Xina o amb països com Mèxic) i ja tenim certeses preocupants sobre el que implicarà en l'escenari global. La victòria de Trump deixa en una situació molt complicada Ucraïna (en campanya ha dit que no vol continuar-hi invertint esforços militars) i reforça Israel i el govern de Netanyahu en el conflicte obert a l'Orient Mitjà que ha anat escalant en el darrer any.
Trump obligarà a les democràcies europees, malgrat la debilitat de París, Berlín i Madrid, a espavilar-se i a actuar de contrapès a la seva línia política. No serà fàcil.
- Trump escombra Harris i obté el bitllet de retorn a la Casa Blanca; per Maria Rabella Ytarte.
- Així s'ha viscut la jornada electoral dels Estats Units a peu d’urna; per Cinto Mora i Abelaira.
- Trump lidera el recompte en els darrers «swing states»; per Pep Martí.
- Una «edat daurada» en forma de terratrèmol global: que implicarà el triomf de Trump?; per Oriol March.
- Set punts negres per inundacions a Catalunya: entre solucions imaginatives i dèficits històrics; per Arnau Urgell i Vidal.
- Una setmana després de la DANA, primera xifra oficial de desapareguts: 89; per Maria Rabella Ytarte.
- El miracle d'Aldaia: vuit hores aguantant un matalàs per salvar la filla tetraplègica; per Sergi Baixas.
- Els encarregats de cuidar la salut mental quan tot s'esfondra: psicòlegs desplegats en plena DANA; per David Cobo.
- Futbolítica: Una estrella més sèrbia que roja; per Ramon Usall.
El passadís
El president valencià, Carlos Mazón, va ser a Catalunya uns dies abans de la DANA. Va ser el 23 d'octubre, quan va intervenir en un acte del Círculo Ecuestre, dins del cicle Presidents autonòmics. Fou rebut amb tots els honors pel president de l'entitat, Enrique Lacalle, un històric del PP. L'acompanyaven Alejandro Fernández i Daniel Sirera, líders del PP a Catalunya i Barcelona i moderava l'acte Salvador Enguix, delegat de La Vanguardia al País Valencià. Aquests dies, alguns dels qui el van escoltar se sorprenen de la imatge triomfalista que el polític del PP va donar de la seva gestió. Va subratllar que el seu govern volia que el País Valencià "continués sent un referent de creixement econòmic sostenible" i va recordar l'aposta feta en el seu moment per la Copa Amèrica, que València va acollir fa uns anys i que ara podria tornar a fer. "Creiem en l'economia blava com un motor de creixement sostenible i ambiciós", va dir. Paraules, sobretot les del creixement sostenible atès els efectes de la voracitat urbanística, que en uns dies l'aiguat es va endur. Del Mazón cantant més val no parlar-ne. Del Mazón vocalista dels Marengo que aspirava a Eurovisió... millor ni parlar-ne.
Vist i llegit
Maria Bertomeu, coneguda com La Maria, és una de les sensacions de la música en la nostra llengua al País Valencià. Nascuda a Oliva, a la comarca de la Safor, va guanyar el premi d'artista revelació en la darrera edició dels Premis Ovidi. Dilluns la van convidar a La Revuelta, el programa de David Broncano a TVE i hi va interpretar un dels seus temes més emotius, Món vetlatori, inspirada en els vetllatoris i que va cantar com a dedicatòria a les víctimes i a la gent que està "enfangant-se" per aconseguir el retorn a la normalitat. "A la plaça ploren que t'han vist marxar / A la plaça parlen que t'han vist cantar", arrenca la cançó. Podeu recuperar aquí la seva actuació al late show de Broncano. Hauria de ser més normal sentir artistes en la nostra llengua (o en gallec i èuscar) als mitjans estatals, especialment si són públics.
El nom propi
Xavier Domènech (Sabadell, 1974) no està en política institucional -fa sis anys que va deixar l'escó i de liderar els comuns-, però sí que està actiu en el terreny de l'activisme polític i les idees. Aquest historiador i professor de la UAB és un dels impulsors, amb l'Institut Sobiranies, la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona i la catedràtica de sociologia Mar Griera, de les jornades que aquest cap de setmana se celebren a Girona per explorar diagnòstics compartits i treball conjunt de l'esquerra sobiranista, l'espai que al Parlament ocupen ERC, la CUP i els comuns. És un "tripartit", el de l'esquerra nacional, que no ha treballat mai unit per tenir una oferta política i electoral que podria tenir més suport que PSC i Junts, però que a les eleccions del 12-M va passar de 50 a 30 escons. Personalitats dels tres espais voldrien explorar-lo i començar a pensar alternatives plegats. A les jornades, a banda de Domènech, hi participaran Pere Aragonès, Gerardo Pisarello, Oskar Matute, Laure Vega, Jordi Muñoz o Mariona Lladonosa.
Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació
Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.