Els vents revolucionaris i de canvi que van bufar amb la irrupció del 15-M i amb el procés independentista han anat perdent força en els últims cicles en la mesura que les expectatives no s'han complert. Representats en l'esfera de la política institucional a través d'ERC, els comuns i la CUP, el bloc de les esquerres sobiranistes no ha sigut capaç ni de sumar ni de retenir votants. Dels 50 diputats de l'anterior legislatura, que mai van actuar en bloc, els tres partits van passar a només 30. És per això que ara personalitats vinculades a aquestes formacions, ajudades de la societat civil, volen donar un cop sobre el tauler de joc per diagnosticar-se, ordenar-se i planificar. Si pot ser de manera conjunta. El punt de partida volen que siguin unes jornades que se celebraran el 8 i 9 de novembre a Girona, on coincidiran una quarantena d'experts, activistes i representants polítics.
La iniciativa, organitzada per l'Institut Sobiranies i la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona, ha estat liderada principalment per Mar Griera, catedràtica de Sociologia, i Xavier Domènech, historiador i antic líder dels comuns. L'objectiu és generar un espai de reflexió que permeti sortir dels "atzucacs polítics" i projectar l'agenda per la "pròxima dècada". Aquest ha estat el paper, de fet, que ha intentat exercir Sobiranies des de la seva creació.
Tot plegat, acompanyat d'un necessari balanç i d'autocrítica del passat per analitzar què ha passat. En l'últim cicle, les tres formacions no s'han esforçat per mostrar una voluntat de treballar per construir un bloc identificable i clar que sigui capaç de seduir i aparèixer com un "tripartit possible" i transformador. A això cal posar-hi remei, reflexionen els impulsors. "Només és possible consolidar polítiques d'esquerres i sobiranistes si es produeixen aliances profundes i no només conjunturals", reflexiona Domènech a Nació.
De 50 a 30 escons i sense treball conjunt
Seria possible un Bildu (la coalició de diferents cultures polítiques sobiranistes i progressistes d'Euskal Herria) català que passés per davant del PSC i de Junts? Què ha fallat perquè aquest espai hagi passat de 50 a 30 diputats en les últimes eleccions del 12-M? Aquesta serà, precisament la primera taula de debat que protagonitzarà Domènech al costat de l'expresident de la Generalitat Pere Aragonès. Però la mirada al passat serà només una part del programa, i l'accent es posarà en qüestions com el dret a l'habitatge, el cooperativisme, l'antifeixisme, la defensa de la terra, la renda bàsica o els feminismes. "El binomi de la política catalana en els últims vint anys ha depès de Junts o del PSC, i davant d'això és necessari solidificar i fer créixer l'espai d'esquerres sobiranista perquè tingui una vocació de majories", afegeix Domènech.
La manca de col·laboració entre republicans, anticapitalistes i comuns ha estat evident en l'última legislatura. Si bé és cert que no tenien majoria absoluta per tirar endavant mesures, no han estat capaces de presentar alternatives polítiques i de relat per tal que promocionar-se com un bloc capaç de demostrar projecte. I és des d'aquest punt, que s'espera que les jornades serveixin per "sembrar les llavors" per tornar a convertir aquestes formacions en la "força generadora" que construeixi el país del demà, expliquen els organitzadors.
Lluc Salellas, alcalde de Girona, Mar Griera, membre de la junta de Sobiranies i Joan Vergés, director de la Càtedra Ferrater Mora, donaran la benvinguda en la sessió inaugural, el 8 de novembre a l’Auditori Irla. En la primera conversa, Aragonès i Domènech analitzaran el darrer cicle de les esquerres sobiranistes.
Després serà el torn de les diputades al Parlament de Catalunya Ester Capella i Laure Vega, per ERC i la CUP, i de Gerardo Pisarello, diputat al Congrés dels Diputats per Catalunya en Comú. Els representants de les tres forces polítiques faran balanç del resultat de les últimes eleccions i exploraran les complementarietats en l’agenda social i econòmica dels pròxims anys.
L’endemà, dissabte 9 de novembre, les jornades es traslladen a les aules de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona i arrenquen amb la taula La Catalunya dels vuit milions: reptes i transformacions, amb Mariona Lladonosa, professora del Departament de Geografia i Sociologia de la Universitat de Lleida, Jordi Muñoz, professor del Departament de Ciència Política de la Universitat de Barcelona, Eunice Romero, exdirectora general de Migracions, Refugi i Antiracisme de la Generalitat de Catalunya i Quim Brugué, catedràtic de Ciència Política a la Universitat de Girona.
La resta de sessions del matí, estructurades en dos blocs, abordaran temes clau de l’agenda de les esquerres sobiranistes, com l’accés a l’habitatge, la viabilitat de l’economia social i solidària, les prioritats per a la intervenció internacional, les resistències antifeministes, la crisi climàtica, la transició ecosocial, la cultura, la llengua i la cohesió social a la Catalunya d’avui.
Els miralls i el congrés d'ERC
L’última taula de les jornades explorarà les confluències i aliances en aquest espai: els mecanismes, les resistències i les agendes compartides en possibles fronts d’unitat que permetin avançar en hegemonies socials i electorals. Comptarà amb Oskar Matute, diputat al Congrés dels Diputats per EH Bildu, Irene Montero, eurodiputada per Podemos, Ruben Celá, membre de l’Executiva nacional del BNG, i Vicenç Vidal, diputat al Congrés dels Diputats per Més per Mallorca.
Els organitzadors, conscients que la seva agenda està, sobretot, condicionada pel congrés d'ERC, esperen que sigui un primer pas per animar una dinàmica de treball conjunta dins i fora del Parlament malgrat la diversitat de tradicions polítiques i les contradiccions.