Ningú va saber fins ahir, ja ben entrat el matí, quin seria el futur de Pedro Sánchez. Fins i tot alguns mitjans i periodistes que sempre presumeixen de ser els més ben informats de la capital espanyola es van equivocar donant per acabar el cap de l'executiu espanyol. La seva visita a la Zarzuela per comunicar al rei la seva decisió va alimentar la tesi de la dimissió després de cinc dies plens d'especulacions i teories més o menys versemblants.
Però no plega. Després de la reflexió política i familiar i d'un hermetisme absolut mentre els seus explotaven tant com podien el vessant emocional de la política, afirma que se sent "més fort que mai". És evident que el seu gest, coincidint amb la campanya de les catalanes i a les portes de la de les europees, té lectures electorals, de buscar treure'n rèdits. Ahir vaig escriure que, si no plegava, el gest seria percebut com una "opereta" i la seva autoritat podria quedar "molt qüestionada". Doncs és el context que ara haurà d'afrontar. Alguns analistes ja apuntaven ahir la teoria de l'ànec coix, que és com es coneix els presidents dels Estats Units al final del seu segon mandat, quan ja no es poden presentar a la reelecció i el seu ascendent polític minva.
Sánchez es va comprometre a treballar "sense descans per la regeneració pendent" per lluitar contra la màquina del fang que fan anar les dretes i que té terminals mediàtiques, judicials i en altres àmbits de poder. Però no va concretar què faria ni a la Moncloa ni en l'entrevista nocturna a TVE. Sobre la regeneració promesa escriu Pep Martíaquesta opinió.
A l'entrevista que publiquem avui a Salvador Illa, el líder del PSC sí que apunta alguna sortida, com per exemple una reforma del poder judicial. El PSOE no té els vots per renovar-lo, però sí per canviar-ne la llei orgànica (es pot fer amb majoria absoluta al Congrés) i reformar el Codi Penal, algunes potestats dels jutges o l'accés a la magistratura, que ara es tradueix en un fort biaix conservador. No sé si Sánchez serà o no un ànec coix. Això només el temps i les decisions personals que prengui ens ho dirà. Però el que és clar és que el que ha passat hauria de ser un punt d'inflexió.
Un punt d'inflexió per plantar cara a l'estat profund i als francs tiradors patriòtics que copen redaccions, jutjats i comissaries i que entre la unitat d'Espanya i l'statu quo o bé la democràcia i les llibertats individuals i col·lectives mai no dubten. El PP, que ja es veia de nou al poder, no afluixarà i continuarà collant encara que això degradi la vida política. També som en una ocasió per recuperar la campanya catalana. Ara ja no parlarem de qui pren el relleu de Sánchez, de si hi ha o no eleccions o de si Alberto Núñez Feijóo pren mides al despatx de la Moncloa. Toca parlar dels problemes de Catalunya (que hi són tal com va fer palès, per exemple, aquest debat sobre energia ahir), de com i qui l'ha de governar i de quina relació haurà de tenir amb l'Estat. No hi ha temps (ni campanya) per perdre.
Anàlisi: Qui guanya i qui perd a Catalunya amb la continuïtat de Pedro Sánchez?; per Oriol March.
Entrevista a Salvador Illa: «No s'ha tingut cap interès en posar inversions als pressupostos estatals»; per Bernat Surroca.
La derrota (momentània) del PP més trumpista; per Pep Martí.
Escàner 12-M | Sequera: escassetat d’aigua, pluja de retrets; per Toni Rodon.
- El temps d'aquest dimarts: la pluja es calma, però es queda (i amb pedra)
El passadís
Sánchez ha decidit quedar-se a la Moncloa. En aquestes últimes hores, el PSOE, periodistes, sindicats i milers de persones anònimes li han expressat el seu suport. També el PSC en tots els actes de campanya ha enviat missatges de suport al líder socialista, també en forma de cançó. Al principi de cada míting, el PSC ha exhibit un vídeo amb imatges de Salvador Illa i Sánchez i la cançó en castellà Que merezca la pena, de Siloé. Un títol i una lletra es podia entendre com una resposta a la pregunta -"Val la pena tot això?"- que va llançar el president espanyol dimecres passat. Amb la incògnita del futur de Sánchez resolta, tot apunta que el PSC haurà de canviar l'arrencada dels seus actes.
Vist i llegit
A "L'acudit de Pedro Sánchez", al diari El País, el filòsof Santiago Alba Rico, ploma brillant de la intel·lectualitat d'esquerres, analitza la declaració institucional del líder socialista. Es pregunta Alba Rico si, al capdavall, la intervenció ha estat un acudit, però aprofundeix en la càrrega dramàtica d'una compareixença on l'únic que podia satisfer literàriament bona part de l'audiència era el que políticament no desitjava: la seva renúncia, de ser possible acompanyada d'algun tipus de revelació tràgica. Per això assegura que l'alleugeriment que ha suposat també ha portat a un punt de decepció. Alba Rico relativitza si el gest de Sánchez ha estat sincer o bé fruit del narcisisme. Per ell, la trama desfermada per Sánchez va cobrar ja vida pròpia. No critica que el president espanyol no inclogués algun anunci de mesures concretes perquè a l'escena no se li podia demanar més, però exigeix, això sí, que arribi en els pròxims dies. L'autor veu la possibilitat de convertir Espanya en un "contramodel global". Perquè tot no quedi en un acudit.
El nom propi
Pepe Mujica, expresident de l'Uruguai, va anunciar ahir que té un tumor a l'esòfag que, atesos els seus 88 anys i altres complicacions de salut, no és tractable. En una conferència de premsa per explicar-se va deixar anar missatges impactants: "Mentre el rotllo aguanti hi seré. Vull agrair i transmetre als joves d'aquest país que la vida és preciosa i val la pena. El quid de la qüestió de triomfar a la vida és tornar a començar cada cop que caus. I que si hi ha mala maror, la transformin en esperança. Lluiteu per l'amor", va dir. Mujica, exguerriller i referent de l'esquerra sud-americana, sempre ha portat una vida humil, també quan era president, i s'ha compromès amb diverses causes. Va defensar que Espanya reconegués la seva realitat plural, es va solidaritzar amb els presos polítics catalans i a les darreres eleccions basques va demanar el vot per Bildu.
Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació
Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.