Pedro Sánchez continua i ens continua sorprenent. Aquest dilluns, després de cinc dies d'incertesa, ha comunicat que restarà a la Moncloa "encara amb més força". S'havia especulat amb què, si continuava, l'anunci aniria acompanyat d'algunes decisions importants, probablement una qüestió de confiança al Congrés per reforçar-se políticament. Res d'això ha passat. El president espanyol tan sols ha dit que la situació de degradació i de "fang" de la vida política havia anat massa lluny i que calia "un punt i a part".
A què es refereix Sánchez amb aquest "punt i a part",que és com si digués un abans i un després? Què sortirà de la seva continuïtat a la Moncloa més enllà d'aquest fet? De què servirà la seva reflexió? Sánchez té molts partidaris però també detractors, i no tots s'ubiquen a la dreta o l'extrema dreta. No totes les crítiques que rep es fan des de la desraó. Els cinc dies d'espera han avançat enmig dels interrogants i també de les sospites. Era tot una simple maniobra?
Sánchez tan sols ha fet una referència que es pot entendre com l'anunci d'algun tipus de mesures o polítiques quan ha esmentat "la regeneració pendent" de la democràcia. Si la intervenció del líder del PSOE a la Moncloa -sense periodistes ni preguntes- resta tan sols com una escenificació o un conjunt de bones paraules, la sospita de la manipulació de l'opinió a través d'un recurs al sentimentalisme fàcil s'obrirà pas.
El president espanyol ha parlat de "posar fre a la política de la vergonya", però no ha anunciat cap mesura, més enllà de fer una crida a la mobilització social, que en plena campanya catalana i quan falta poc més d'un mes per a les eleccions europees, només es pot entendre com un toc a sometent per anar a les urnes.
La degradació política a Espanya a la qual es refereix Sánchez ve de lluny i mostra les costures d'un sistema que ha estat incapaç d'afrontar una posada al dia de les estructures institucionals. Les transformacions pendents des de la Transició, com afrontar el funcionament anòmal del poder judicial -amb un CGPJ bloquejat pel PP des de fa cinc anys- seria un bon termòmetre de la voluntat reformista del president espanyol i del PSOE.
La política de la polarització es basa en la mobilització dels propis més que en convèncer els dubtosos o seduir els aliens. No és la identificació el que manca a la política actual, sinó l'autenticitat, que molts ciutadans reclamen i només troben en alguns líders, com va ser el cas de Barack Obama o Nelson Mandela. L'esforç d'aquests dies de Sánchez sembla més abocat a sorprendre i tornar a seduir els seus amb el seu indiscutible talent interpretatiu. Cal saber l'abans possible en què consisteix aquesta "regeneració pendent" a la qual s'ha referit el líder del PSOE, no fos que acabi sent com la "revolució pendent" sempre anunciada pels falangistes i que es caracteritzava per no arribar mai. Això sí que seria pur teatre.