Si Alberto Núñez Feijóo vol saber què pensa Junts sobre el futur de la legislatura a Madrid i si continua fent costat a Pedro Sánchez, haurà de desplaçar-se a Waterloo per reunir-se amb Carles Puigdemont de manera presencial. En aquests termes s'expressen fonts de Junts consultades per Nació a l'hora de valorar la decisió del PP -l'endemà de l'empresonament de Santos Cerdán- de posar el termòmetre als socis d'investidura de Sánchez per determinar si encara li fan costat i, per tant, explorar el terreny d'una moció de censura. La formació de Puigdemont insisteix, en aquest sentit, que no seran menys exigents amb el PP que amb el PSOE a l'hora de plantejar reunions com aquesta.
La resposta dels conservadors ha arribat en una roda de premsa de Miguel Tellado, portaveu parlamentari de la formació. "Nosaltres no farem el que hem criticat a d'altres, no som com el PSOE, no ho som, i ningú ens trobarà allà", ha assenyalat. El PP també ha descartat citar-se amb Bildu, que ha estat una de les formacions amb més fidelitat cap a Sánchez des de la moció de censura del 2018. "Si tinguéssim tan pocs escrúpols com el PSOE, Feijóo hauria estat president després de les eleccions del 2023", ha apuntat Tellado. El dirigent gallec sempre ha dit que, si hagués acceptat les condicions de Junts, hauria pogut arribar a la Moncloa. Probablement, però, hauria perdut Vox pel camí.
La relació entre els populars i Junts s'ha circumscrit, per ara, a votacions al Congrés dels Diputats que han servit per tombar mesures del govern espanyol -la primera formulació de la regulació dels lloguers de temporada, per exemple- o per posar en marxa iniciatives per abaixar impostos. En termes estrictament polítics, però, no hi ha hagut acostaments rellevants des que, l'agost del 2023, Feijóo va tenir interès a saber què pensava Junts sobre la seva hipotètica investidura. Una trobada a casa d'un empresari barceloní va servir perquè les demandes plantejades per la formació de Puigdemont fossin descartades pel PP. Junts va acabar investint Sánchez a canvi de la llei d'amnistia.
En les últimes setmanes, a banda, les relacions entre les dues formacions s'han vist afectades per l'ofensiva de Feijóo destinada a evitar l'oficialitat del català a Europa. En els dies previs a la trobada del Consell d'Afers Generals de la Unió Europea (UE) en la qual es va abordar la qüestió lingüística. Van ser els dirigents del PP a Catalunya els encarregats d'oficialitzar les maniobres de Feijóo, que van acabar fructificant: grans estats com Alemanya van abanderar la negativa a fer oficial el català i la carpeta va quedar ajornada sense data. Tampoc es va portar a la trobada del mes de juny. Sense l'oficialitat de la llengua, el suport de Junts al PSOE es pot veure lesionat.
ERC tanca la porta a Feijóo
Des d'ERC descarten donar suport a una moció de censura de Feijóo, en la línia del que ha expressat sempre la formació. Fonts dels republicans consultades per Nació asseguren que no han rebut cap "petició formal" del PP. "Saben perfectament a qui pressionar, i no és a nosaltres", assenyalen, fent referència implícita a Junts i el PNB. Sigui com sigui, les mateixes fonts asseguren que, si el PP els truca, li preguntaran per la situació de l'empresari Víctor de Aldama -un dels implicats en la trama del cas Koldo-, per Isabel Díaz Ayuso -que té l'entorn esquitxat també per irregularitats- i per Carlos Mazón, que continua com a president del País Valencià tot i la catàstrofe de la dana.
Poc abans del migdia, Tellado ha escrit al portaveu d'ERC, Gabriel Rufián. El republicà li ha traslladat que si el cas Cerdán escala "ha de ser la gent qui decideixi el futur del país", no pas "un partit que ha tingut, té i tindrà" casos de corrupció. Alhora, des d'ERC consideren que el PP utilitza la moció de censura amb l'argument de la "higiene democràtica" però, en canvi, manté als seus llocs Ayuso i Mazón. A banda d'això, la formació no vol participar en res que inclogui Vox.
