La transició energètica és una de les claus per fer front a l'emergència climàtica. En aquest sentit, Catalunya s'ha marcat que el 2030 la meitat de l'electricitat sigui produïda amb fonts renovables. Malgrat que aquesta legislatura s'han autoritzat fins a 1.700 MW de nous parcs eòlics solars i eòlics, el país continua molt lluny dels objectius. Tot plegat, en un context en què l'electricitat haurà d'assumir a mitjan segle el 76% del consum d'energia total per aconseguir la descarbonització del país. En aquest marc, els principals partits han participat en un debat organitzat per l'Associació de Municipis i Entitats per l'Energia Pública i la Xarxa per la Sobirania Energètica.
Jordi Riba (PSC), Eugeni Villalbí (ERC), Joan Canadell (Junts), Eloi Badia (Comuns), Sergi Saladié (CUP), Marina Bravo (Cs) i Santi Rodríguez (PP) han confrontat punts de vista en qüestions com L'Energètica, l'eficiència com a pas imprescindible per reduir el consum, el paper de les grans empreses, però sobretot en implantació de renovables, la qüestió que genera més controvèrsia. Mentre la majoria de partits de l'oposició retreuen al Govern que s'estigui tan lluny dels objectius, des d'Esquerra es recorda que en els deu anys anteriors només havien entrat en funcionament 9 MW.
De fet, en aquest aspecte Catalunya és lluny d'Espanya. Mentre l'Estat ja ha superat la barrera del 50%, el nostre país no passa del 15%. Ara bé, com fer-ho? Mentre alguns partits reclamen reduir tràmits administratius i posen l'Aragó com a exemple, altres reclamen accelerar, però fer-ho partir d'una planificació pendent que tingui en compte amb la participació local, el consens amb els municipis i la conservació de la biodiversitat i el paisatge. Les dues qüestions són compatibles? No sembla que el debat d'aquest dilluns hagi pogut solucionar aquesta aparent dicotomia. La curiositat. Joan Canadell ha coincidit amb la CUP: ni nuclears ni hidrogen verd jugaran cap futur.
Jordi Riba, número 13 del PSC per Barcelona
- L'Energètica. "Cal incrementar-ne el finançament i també jugar en el camp de la distribució. Demana 20 milions anuals per cobrir totes les cobertes de la Generalitat, però també col·laborar amb els ens municipals amb uns 50 milions durant diverses anualitats".
- Transició energètica: "La realitat és la que és. I sabem que per complir objectius serà necessari ocupar un 2,5% del país i no pot ser que encara no tinguem la planificació de com fer-ho. Si el poder públic s'inhibeix, el mercat proveirà".
Eugeni Villalbí, número 19 d'ERC per Barcelona
- L'Energètica. "Ha nascut de pressa i té una ambició gran. Encara amb pocs recursos, s'està avançant en tots els àmbits. També en l'àmbit de la distribució, creant una empresa pública mixta amb aquells municipis que tinguin xarxes locals".
- Transició energètica. "En els anteriors 10 anys s'havien posat en funcionament només 9 MW. És impossible en tres anys passar del 0 al 100% dels objectius. Si la legislatura hagués pogut acabar, hauríem superat els 3.000 MW autoritzats. El decret anterior va incendiar el territori i ara amb la planificació no hem volgut caure en el mateix error. Ara proposem un cànon de renovables als projectes de més de 5 MW per tal que els promotors facin un retorn als municipis on s'implanten".
Joan Canadell, número 17 de Junts per Barcelona
- L'Energètica. "No hi hem estat mai massa a favor. Però el que ens fa mal és que la xarxa estigui en mans d'un monopoli de facto. Com que l'administració és massa lenta, el que hem de fer és anar de pressa: la pública no és la solució. Sí que té sentit que serveixi per gestionar cobertes i petites hidroelèctriques, i per contribuir a trencar l'oligopoli".
- Reducció de consum d'energia. "No n'hi ha prou amb l'eficiència. I Catalunya no ho hem prou bé perquè a Espanya han avançat més ràpidament. També destaca que el decret del govern Torra va mobilitzar projectes per valor de 15 GW de potència. Hem perdut quatre anys".
- Transició energètica: "Estem en emergència climàtica i el que hem de fer és sumar i multiplicar. Solar a tot arreu on puguem -també a embassaments, canals...- i també altres energies com la biomassa o el biogàs. Però per anar feina cal simplificar, com ens obliga la Unió Europea".
Eloi Badia, número 1 dels Comuns per Girona
- L'Energètica. "Proposem 700 parcs d'energia locals amb la participació de l'Energètica, els ajuntaments i dels ciutadans. És assequible fer-ho en quatre anys".
- Transició energètica. "Cal un mínim i uns màxims a cada territori. Tampoc afectar zones d'interès natural o patrimonial així com obligar a plans de biodiversitat. Ni tramitacions exprés ni silencis administratius positius".
- Eficiència. "També s'ha perdut una oportunitat en rehabilitació energètica dels edificis, un element clau de l'eficiència. Els plans han fracassat estrepitosament, malgrat tenir subvencions, en el cas dels blocs plurifamiliars".
Sergi Saladié, número 1 de la CUP per Tarragona
- L'Energètica. "Cal posar en valor que és una proposta que la CUP va posar en les negociacions de la investidura del 2021. Molt important entrar en distribució, però també explorar altres camps de l'energia, més enllà de l'electricitat".
- Transició energètica. "El model està dibuixat a la llei de canvi climàtic: proximitat, espais alterats i amb participació. No hauria de ser objecte de debat perquè hi havia consens. El problema és que no tenim planejament i mentre no hi sigui s'haurien de suspendre les llicències".
Marina Bravo, número 2 de Ciutadans per Barcelona
- Transició energètica. "Vam ser els primers de declarar l'emergència climàtica i aprovar una llei de canvi climàtic. Molt postureig, però no ha servit de res. Només cal comparar-nos amb l'Aragó. Els canvis en el marc legal no ajuden a l'impuls a les renovables".
Santi Rodríguez, número 4 del PP per Barcelona
- Transició energètica. "Tenim un problema greu. Hi ha empreses catalanes que acaben invertint a l'Aragó per les dificultats que tenen aquí. I aleshores, quan plantegen línies d'alta tensió, també els diem que no".
- Nuclears. "Tancar-les no és una opció i poden contribuir a aconseguir els objectius de descarbonització".
Catalunya té marcat l'objectiu d'assolir l'any 2030 la producció del 50% d'energia elèctrica de fonts renovables. El Govern encara manté que és possible, malgrat que amb les dades actuals sembla més que improbable.
Concretament, els parcs eòlics i solars actualment en funcionament suposen un 26 i un 9% respectivament dels objectius fixats per la Prospectiva Energètica de Catalunya (Proencat), el full de ruta per a la descarbonització del país, per a finals de dècada.
Ara bé, l'executiu defensa fet un salt endavant amb l'autorització de nous projectes renovables. Concretament, han rebut l'autorització prèvia fins a 262 nous MW eòlics i 1.430 MW de solars. Són, en total, 1.692,80 MW, encara lluny de l'objectiu de 3.000 que tenien per al conjunt de la legislatura, malgrat que en aquest cas sí que l'avançament electoral té un impacte directe en la dada.
Compliment dels objectius d'energia renovable per al 2030
Aquesta xifra no està exempta de discussió, ja que des d'alguns partits de l'oposició es considera que els balanços s'haurien de fer amb els parcs connectats a la xarxa o, si més no, amb aquells projectes que tenen l'autorització de construcció (poc més de 1.000 MW).
Sigui com sigui, si tots els projectes amb autorització administrativa tiressin endavant -cal completar-ne la tramitació i després construir-los, Catalunya fregaria el 35% de l'objectiu per al 2030: un 39% en solar fotovoltaica i un 31% en eòlica.
Més assequible sembla aconseguir l'objectiu en autoconsum solar fotovoltaic, malgrat l'aturada dels darrers mesos. El gener de 2024 hi havia connectades 104.000 instal·lacions, 42.000 de les quals l'any anterior. Sumen una potència total de 1.038 MW, un 47,5% del que marca la Proencat per al 2030.