El tren és el transport més segur i també el més eficaç i sostenible. Això, per contraintuïtiu que sigui, s'està posant en qüestió en els darrers temps. El servei de Rodalies i mitjana distància és lamentable a Catalunya i, riscos de seguretat a banda, provoca incomoditat i incerteses cada dia a centenars de milers d'usuaris que han de recórrer al vehicle privat o a una xarxa d'autobusos que creix per compensar-ne les mancances. Sumeu-hi dos accidents gravíssims en pocs mesos a l'alta velocitat a la línia que uneix Madrid i Andalusia i que es va posar en servei el 1992 com a joia de la corona de les infraestructures espanyoles. Ahir, una setantena de persones van morir a Toledo quan dos trens van xocar en una tragèdia que tindrà també un impacte polític a les eleccions del mes que ve.
El risc zero no existeix en cap activitat, sigui tecnològica o humana. Tots ens podem equivocar, però l'obligació dels implicats és acostar-nos-hi, més quan es poden perdre vides, preguntar-se què ha fallat i posar-hi solucions. Amb l'accident d'Ademuz va quedar clar que, amb el pas dels anys i l'increment d'ús de la infraestructura fruit de la liberalització del servei i el creixement turístic i poblacional, calia més inversió i més manteniment de la infraestructura.
Ara, si la investigació no diu el contrari, sembla que l'accident té a veure amb una concatenació d'errades humanes difícils d'entendre després d'un problema tècnic que encara no s'havia resolt i que només hauria d'haver comportat un retard. Per la gravetat dels fets i pel fet que no s'evités de cap manera cal plantejar-se si som davant un error sistèmic.
Espanya té la segona xarxa d'alta velocitat més extensa del món, només per darrere de la Xina. Aquests dies hi haurà qui ho criticarà, i és lògic. En els anys del govern d'Aznar es va emprendre un projecte megalòman i absolutament radial que va castigar la inversió en Rodalies i que buscava unir amb alta velocitat Madrid DF i les capitals de província. Als aeroports buits s'hi van sumar estacions de trens fantasma que han convertit la xarxa en una llosa deficitària.
La infraestructura, però, sí que ha facilitat que la capital espanyola xucli recursos i talent de l'anomenada Espanya buidada. Per contra, l'alta velocitat no ha unit Barcelona i València perquè la lògica política de voler separar Catalunya i el País Valencià ha passat per davant de totes les altres lògiques, començant per l'econòmica. El centralisme va guanyar l'eficiència i els socialistes tampoc han fet mai autocrítica sincera.
L'alta velocitat té, per l'eficiència i sostenibilitat del tren, avantatges. No es pot rebobinar el seu desplegament i cal recuperar la confiança. Això demana manteniment, innovació, atenció permanent i revisar, si cal, velocitats i preus. Tot això és exigible i és, a més, obligat que no vagi de nou en detriment de la xarxa de Rodalies que, com deia, l'Estat ha estat incapaç de governar a l'altura del respecte que mereixem els ciutadans quan es presta un servei públic. El talent i la imaginació que el ministre Óscar Puente, que aspira a tot al PSOE, té a les xarxes l'hauria de tenir també en la gestió. Ara toca fer el dol, però hem de poder confiar en els serveis públics de transport.
Avui no et perdis
- Una altra tragèdia ferroviària deixa 68 morts a Toledo; per Neus Climent i Gerard Mira.
- La desgràcia colpeja la campanya del 29-N; per Bernat Surroca.
- Teràpia compartida a «La Revuelta»: Rufián & Montero passen de l'habitatge a «menjar cul i menjar cony»; per Víctor Rodrigo.
- Crònica: Les bates blanques prenen el carrer en el primer dia de vaga indefinida; per Gerard Mira.
- Anàlisi: Un final de Netanyahu?; per Roger Rosich.
El passadís
Catalunya és amiga de moltes causes, i moltes d'elles són justes i mereixen de la nostra atenció i solidaritat. Ara se n'hi pot sumar una de nova, la del poble hazara, una de les comunitats ètniques històricament marginades de l’Afganistan. Al llarg de més d’un segle, ha patit persecució, discriminació, massacres, desplaçaments forçats, confiscacions de terres i habitatges, i també atacs dirigits contra la seva identitat ètnica i, en molts casos, religiosa. Un jove activista pels drets humans d'aquesta comunitat resident a Alemanya, Hamidullah Muradi, de només 25 anys, es va posar en contacte amb les institucions catalanes (es va veure en el seu moment amb Carles Puigdemont) i ahir mateix es va reunir amb el president del Parlament, Josep Rull. És possible que en els pròxims plens de la cambra catalana es debati donar suport als hazara.
Vist i llegit
Justo Molinero és, per la seva legió de seguidors i per la seva popularitat gràcies a les imitacions o a la presència als mitjans, un dels comunicadors més coneguts del país. El 3Cat ha emès la docusèrie Justo Molero, el poder d'una veu que explica els seus inicis (va arribar de Catalunya amb disset anys i fer de taxista) i com va crear un imperi mediàtic que va fracassar quan va voler fer el salt televisiu. També aborda, amb testimonis valuosos del sector, de la política i del seu entorn, les relacions polítiques de la veu de Ràdio Tele Taxi que li han facilitat o complicat la vida i el seu compromís amb el dret a decidir. És una producció d'Incís i ha estat dirigida per Amanda Sans Pantling. La podeu recuperar aquí.
La cançó
Castanyes i panellets són la dolça arrencada del novembre, un mes carregat de tradicions i que obre la porta al fred. Us deixo la simpàtica lletra i música de Novembre, un poema de Miquel Martí i Pol, a càrrec de la Cinta Massip i el Toti Soler. "Castanya ve, castanya va que els torrons ja vindran", canten. Que, malgrat tot, tingueu un bon cap de setmana i un record pels que ja no hi són.
