Ho hem dit molts cops, però les dades són tossudes i demanen actuar. Fa 10 mesos que superem els rècords de temperatures des que hi ha registres. El març l'hem tancat, a escala global, amb 1,68 graus per sobre de la mitjana preindustrial. Els mesos precedents els resultats han estat similars, segons recullen les dades que s'han fet públiques aquesta matinada per part del projecte europeu Copernicus. Els nostres hiverns són més que suaus i els estius cada cop escurcen més les primaveres i les tardors. A això afegiu-hi el context d'una sequera que fa tres anys que dura al nostre país i que manté els serveis de prevenció en màxima alerta davant el perill dels incendis forestals. 

El 2023 va ser, de llarg, l'any més càlid des que hi ha registres —els experts ens diuen que, segurament, dels darrers 120.000 anys!— i el 2024 tot apunta que superarem aquestes xifres. De retruc, la mar Mediterrània ha estat presentada com la zona zero del canvi climàtic perquè és una de les regions del món on més es fa notar. Podríem trencar ja la barrera simbòlica dels +1,5 graus respecte a l'era preindustrial, que sol ser tema de debat a les cimeres del clima. L'actual període calent coincideix amb el fenomen del Niño, però quan s'acabi, tot apunta que les temperatures continuaran disparades. Hi ha molts científics que ja parlen d'escenaris desconeguts, ja que s'estan assolint valors superiors als esperats segons alguns models. A l'horitzó no s'hi albiren solucions màgiques.

Els fets són, per tant, incontrovertibles per més que encara hi hagi qui s'apunti al negacionisme climàtic perquè avui cau una bona nevada o demà plou com toca, a les crides als consensos buits, o a presentar com a compatibles la lluita contra el canvi climàtic i les activitats i models que l'accentuen. Canviar-los i optar per reduir emissions industrials significativament pot canviar les nostres formes de vida, fer-les més còmodes i assequibles. Però és un fet que si no actuem, serem víctimes de la destrucció dels nostres ecosistemes i formes de vida tradicional i haurem d'incorporar conflictes com ara els que generar els refugiats climàtics. Sigui perquè l'hem d'evitar o perquè l'hem de pal·liar, la crisi climàtica tindrà conseqüències en el nostre dia a dia.

El decreixement és una sortida rebutjada per una majoria de la població i en aquesta campanya catalana, veurem que no gaudeix de consens polític. És possible que no estiguem, col·lectivament, en condicions d'assumir-lo. Però també ho és que el creixement infinit tant de l'activitat com de la població en les darreres dècades va associat a l'escalfament del planeta, i que cal una mirada global. Els països de l'anomenat "primer món" es van desenvolupar econòmicament contaminant, i ara també ho fan països de l'anomenat sud global o gegants com l'Índia i la Xina. Només una actuació a escala mundial pot facilitar que optin per fer-ho de forma més sostenible.

Nosaltres, els catalans, no tenim la solució en solitari. No podem fer gaire cosa més que posar-hi el nostre gra de sorra, que és petit tal com es constatarà avui en l'entrega a Pere Aragonès de les conclusions de l'Assemblea Ciutadana pel Clima. És sempre interessant fomentar la participació ciutadana, però ja estem en temps de descompte: sabem quin és el problema i bona part de les solucions per intentar-lo mitigar. Avui, per contra, ens pot arribar alguna solució més expeditiva a escala continental. El Tribunal Europeu de Drets Humans es pronunciarà sobre tres causes que denuncien la inacció dels estats en tot aquest assumpte i es podria establir jurisprudència. Els termòmetres ens deixen cada dia menys marge.

Avui no et perdis

» Deu mesos seguits amb rècords de temperatura planetaris; per Arnau Urgell.

» El clima més càlid fa augmentar els episodis de pols sahariana.

» Quan el dia es torna nit: reviu l'espectacular eclipsi que ha recorregut els Estats Units

» Un alto el foc imminent a Gaza? Les claus de la pressió a Israel; per Pep Martí.

» Aragonès treu pit de la «victòria» de l'amnistia i dona per fet el referèndum; per Oriol March i Carme Rocamora.

» Puigdemont demana a TV3 i a Catalunya Ràdio celebrar els debats electorals a la Catalunya Nord; per Oriol March.

» La veu de Nació: «Debats fora de lloc»; per Pep Martí i Vallverdú.

» Primícia: Puigdemont posarà la cara a les paperetes del 12‑M; per Oriol March.

» Opinió: «Hem de lluitar la llengua»; per Carme Vidalhuguet.

» El govern espanyol eliminarà les «golden visa» per a inversions estrangeres en habitatges; per Victor Rodrigo.

» La Rambla, recuperada, i més parades que mai: així serà el Sant Jordi 2024; per Pep Martí.

» Per què el País Basc, Navarra i la Rioja ja superen Catalunya en últimes voluntats fetes?; per David Cobo.

El passadís

El pròxim dilluns es farà el primer debat entre candidats a les eleccions del 12-M centrat en temes econòmics i industrials. L'organitza la patronal Pimec, que no vol perdre pistonada per ocupar la centralitat, i es farà al Born. Qui no hi serà, però, és Carles Puigdemont. Pimec li va oferir la seva participació telemàtica, un factor que va ser acceptat per la resta de presidenciables convidats, el president Pere Aragonès (ERC), Salvador Illa (PSC), Jéssica Albiach (comuns) i Alejandro Fernández (PP). La patronal de la petita i mitjana empresa ha decidit no convidar ni la CUP ni Vox. Però l'expresident va declinar l'oferiment (sembla que serà una tònica i que només estudiarà debats presencials a la Catalunya Nord) i Junts va decidir enviar al debat l'exconseller Josep Rull, número 3 de la llista per Barcelona. La decisió ha causat sorpresa als organitzadors, ja que la número 2 de Junts és l'olotina Anna Navarro, que precisament va ser presentada com una referència al món econòmic per la seva trajectòria empresarial a Silicon Valley en empreses del sector tecnològic.

Vist i llegit

Ahir us vaig deixar aquí una crònica del darrer concert de Zoo a Catalunya, dissabte a la Telecogresca de Barcelona. Avui us el porto sencer, bé perquè el pugueu reviure si vau ser un dels 15.000 afortunats o perquè el pugueu gaudir en diferit. El podeu trobar a l'espai Icat en concert de la ràdio pública. No us perdeu l'aparició de Pep Gimeno Botifarra, un dels referents de la música tradicional al País Valencià, amb la banda de Gandia.

L'efemèride

Havia de passar, però ningú sabia quan. I al final va ser tal dia com avui de 1977, aprofitant que era Dissabte Sant, que es va legalitzar el Partit Comunista d'Espanya (PCE), que havia estat perseguit i reprimit durant el franquisme. La legalització, que arribava després d'un pacte polític entre el president espanyol, Adolfo Suárez, i el seu líder, Santiago Carrillo, va permetre que es pogués presentar a les eleccions d'aquell mes de juny, les primeres de la democràcia. Legalitzar el PCE era bàsic per fer creïble la transició malgrat que l'oposició dels militars i els sectors més conservadors era frontal. Que els comunistes acceptessin la bandera espanyola actual en lloc de la republicana i la monarquia va ser clau. No fer-ho va ser el que va retardar la legalització d'ERC, que no es va poder presentar com a tal a les primeres eleccions "lliures". El PCE, com el PSUC, va fer un gran resultat el 1977, però la puixança del PSOE el va empetitir i ara s'esllangueix dins d'IU. Així va recordar l'Informe Semanal de TVE el 20è aniversari de la legalització.

L'aniversari

El 9 d'abril de 1960 va nàixer a Barcelona la directora de cinema i guionista Isabel Coixet, una de les nostres creadores més reconegudes. La seva última pel·lícula és Un amor, basada en la novel·la de Sara Mesa. Aquí en podeu veure el tràiler. Aficionada al cine de ben jove i ben precoç va fundar la seva pròpia productora el 2000 i ha participat i dirigit diverses polítiques a l'estranger. El 1990 ja va guanyar un Goya a la millor direcció novell. Els temes socials i la comunicació entre persones són recurrents a les seves pel·lícules. Aquí podeu veure la primera escena de Mi vida sin mi, una de les seves pel·lícules més memorables. Coixet va tenir una polèmica quan, a la gala dels Premis Feroz, es va pronunciar sobre els suposats abusos del director de cine Carlos Vermut: "Tots i totes hem normalitzat conductes de merda", va dir.