El 2012 al Ripollès: entre la crisi i la independència

L'any s'ha viscut entre el que poden ser dues cares d'una mateixa moneda: l'agreujament de la situació econòmica i l'esclat definitiu del sobiranisme

Arnau Urgell

31 de desembre de 2012, 16:35

La independència i les crítiques a les retallades, al Concurs de Gossos d'Atura de Ribes. Foto: Josep Maria Costa

El 2012 se'n va. Ho farà sense que massa gent el trobi a faltar. La situació econòmica no només no ha millorat sinó que ha continuat caient. L'atur ha crescut, les retallades han afectat els serveis públics i una nova reforma laboral ha estat contestada amb dues vagues generals. Paral·lelament, la mateixa crisi ha alimentat un independentisme que, després d'anys d'escalfar motors, ha esclatat definitivament esdevenint majoritari i amb la possibilitat d'iniciar un procés d'autodeterminació.

El Ripollès ha viscut les dues cares de la moneda: ERO a les empreses i manifestacions al carrer per una banda; victòria rotunda del sobiranisme a les eleccions i l'assumpció institucional de l'estat propi com a objectiu. Des d'ElRipollès.info us proposem recordar el 2012 mes a mes i només desitjar que el 2013 sigui un xic millor.

Gener: Albert Bosch completa la proesa antàrtica

El santjoaní Albert Bosch va aconseguir el 4 de gener arribar al pol sud després de travessar sense assistència l'Antàrtida. Ho va fer després de recórrer 1.155 quilòmetres en 67 dies en una proesa que inicialment va començar amb el ribetà Carles Gel però que va completar en solitari a causa de la lesió del seu company. El reconeixement a l'aventurer va transcendir la comarca i, de fet, va ser un dels finalistes del concurs Català de l'Any. A més, el repte ha quedat plasmat en el documental 2.304.400 passes que ha arribat als cinemes i a la televisió.

També va ser notícia la mort de Francesc Rosell, alcalde de Toses (1995-2003 i 2007-2012), que va ser substituït per Joan Bernadas, que ja exercia el càrrec en funcions des de l'estiu anterior. A Vall de Núria, per la seva banda, Ferrocarrils va implantar l'agent únic –un sol treballador per comboi- amb la plantilla en contra.

Febrer: Txarango inicia un llarg i reeixit viatge

Txarango s'ha convertit aquest 2012 en un dels grups revelació de l'escena musical catalana. El febrer va penjar a la xarxa el seu primer disc “Benvinguts al llarg viatge” –ho van fer amb la voluntat “que la música arribi a la gent”- que els ha dut a omplir sales de concerts i places tant dels Països Catalans com de diversos punts d'Europa. Cal destacar les actuacions davant de 20.000 persones a les festes de la Mercè de Barcelona, el festival Polé Polé de Gant (Flandes) així com els concerts a la comarca molt especials i emotius. El llarg i reeixit viatge els ha valgut un premi ARC.

També va ser notícia l'onada de fred siberià que durant dues setmanes va afectar el Ripollès i la resta del país amb mínimes que van baixar dels -12 ºC a les fondalades i es van acostar als -20 a l'alta muntanya. En un any amb molt poca neu es van produir tres enfarinades (2, 5 i 14 de febrer). De fet, es va tractar de l'hivern més sec en, com a mínim, sis dècades, amb una precipitació que no va arribar al 10% de la mitjana.

L'hivern va ser molt fred però amb poca neu. Foto: Arnau Urgell

Març: la primera de dues vages generals amb una notable incidència

La crisi que no cessa i les retallades dels governs van ser contestades des de diversos sectors socials i polítics al llarg de l'any. Tanmateix, cal destacar la convocatòria de dues vagues generals. La primera es va celebrar el 29 de març i va tenir un seguiment notable. Els sindicats la van xifrar en un 80% a les grans empreses i un 50-60% a la resta. La patronal ho va rebaixar al 30% i en un 50% als comerços. Més enllà de les xifres cal destacar que la manifestació de Ripoll va aplegar vora 400 persones. El 14 de novembre, una segona aturada també es va notar malgrat que el seguiment va ser menor.

També va ser notícia la constitució oficial de l'assemblea comarcal d'Òmnium Cultural, després d'un any de preparació i difusió, amb el camprodoní Amadeu Rosell com a president i el santjoaní Jordi Vilarrodà com a vicepresident. A nivell meteorològic, en menys de dos dies (21 i 22 de març) es van acumular entre 40 i 110 litres, una precipitació que va multiplicar per vuit la dels darrers quatre mesos. Va ser en forma de neu a partir dels 900 metres (amb més de 70 cm a les cotes altes).

Manifestació de la vaga general del 29-M contra la reforma laboral a Ripoll. Foto: Arnau Urgell

Abril: compromís amb el parc natural en un context difícil

El Parlament de Catalunya va aprovar el 18 d'abril una resolució instant a tirar endavant el Parc natural de les capçaleres del Ter i el Freser. Una declaració que arribava deu anys després d'una proposta similar que va quedar en un calaix i poques setmanes més tard que s'hi comprometés el mateix conseller Josep Maria Pelegrí. Això sí, en la inauguració de la nova seu del CEINR a Ribes de Freser, el titular d'Agricultura va advertir que el parc hauria de ser “autosuficient” en un context de fortes retallades al pressupost per

gestionar els espais naturals a la comarca.

També va ser notícia una original aposta del sector turístic de la Vall de Ribes en un any molt difícil. Fins a 600 persones van participar en la iniciativa consistent en “pagar el que es considerés just” a hotels, restaurants i botigues que va aconseguir fer enfilar l'ocupació fins al 70% en un dels caps de setmana més complicats de la temporada.

El Parc natural de les capçaleres del Ter i el Freser, un projecte de futur. Foto: CEINR

Maig: Ripoll viu l'energia de l'Esplai

Ripoll va acollir del 4 al 6 de maig l'Esplaiada, una trobada triennal organitzada pels Esplais Catalans. “L'energia de l'esplai” va aplegar 1.800 infants, joves i monitors que van protagonitzar un espectacular flaixmob a la plaça de l'Ajuntament. L'esdeveniment va iniciar un mes molt festiu a la vila amb un Sant Eudald amb una participació molt elevada i amb el tradicional Casament a Pagès que el consistori vol que esdevingui Festa Tradicional d'Interès Nacional.

També va ser notícia l'impuls per tal que la portalada del Monestir de Ripoll sigui declarada Patrimoni de la Humanitat amb el suport de Congrés espanyol i del Parlament. A finals de desembre es va presentar oficialment la candidatura amb l'objectiu que el 2013, coincidint amb la Capitalitat de la Cultura Catalana, s'inclogui a la llista indicativa que elabora el Ministeri espanyol de Cultura. Per una altra banda, l'Ajuntament va declarar el rei Joan Carles I “persona non grata” enmig de la polèmica per la cacera a Botswana (s'hi va afegir a finals d'any el ministre Wert per la seva ofensiva contra el català a l'escola).

La plaça de l'Ajuntament plena com un ou pel flaixmob de l'Esplaiada. Foto: Arnau Urgell

Juny: la Flama del Canigó s'estén arreu del Ripollès

La Flama del Canigó, que encén les fogueres de Sant Joan arreu dels Països Catalans, es va entendre més que mai al Ripollès. En aquest sentit va passar d'arribar el 2011 a nou municipis a fer-ho enguany a 19 pobles. L'element més singular va ser el repte de l'AE Sant Grau-GEC que va dur el foc des del cim del Conflent fins a Campdevànol en una inèdita cursa de muntanya. A més, el Club Ripoll i Esport Salut de Ripoll va aprofitar el trentè aniversari de l'entitat per baixar-la des de coll d'Ares tot fent relleus.

També va ser notícia un sisme de 2,6 graus a l'escala de Richter –el més intens des del 2004- que amb epicentre a la zona de Cavallera el 8 de juny es va percebre a bona part de la comarca però sense provocar danys. El 2 de juny se'n va produir un altre a Gombrèn de 2,5 graus. Aquell juny, a més, una desena d'esglésies de la comarca es van afegir al Dia de la Memòria que va recordar el 110è aniversari de la mort de Jacint Verdaguer.

Rebuda de la Flama del Canigó a Campdevànol. Foto: Arnau Urgell

Juliol: una comarca 100% independentista

El 27 de juliol l'Ajuntament de Camprodon es va adherir a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). Era el 19è i darrer del Ripollès en fer-ho que, d'aquesta manera, va esdevenir la segona comarca amb el 100% dels municipis independentistes. A més, des del gener també en forma part el Consell Comarcal. L'efervescència sobiranista, que culminaria al setembre, va viure aquell mes un punt àlgid amb la celebració de la primera Marxa cap a la Independència que va consistir en una cursa de muntanya entre Ulldeter i Roda de Ter amb més d'un centenar de participants.

També va ser notícia la tràgica mort del santjoaní Esteve Martínez en una allau al coll del Mont Maudit, a la zona del Mont Blanc, que va provocar vuit víctimes mortals més. En el mateix accident, que va commoure el municipi, va resultar ferit lleu el santjoaní Guillem Ferrer. Per altra banda, Campdevànol va viure a l'estiu dues polèmiques amb la instal·lació d'una barrera per evitar l'accés motoritzat descontrolat al torrent de la Cabana així com pel trasllat de l'skate que va acabar amb un grup de joves perseguint l'alcalde després d'un ple.

Tots els municipis de la comarca formen part de l'AMI. Foto: Jordi Juncà

Agost: solució salomònica pel pas dels ciclistes a la C-17

Després de mesos de protestes –amb tres marxes lentes incloses- a l'agost es va tancar el conflicte pel pas dels ciclistes a l'autovia C-17. El Departament de Territori i Sostenibilitat va oferir una solució salomònica que autoritza el pas de les bicicletes per l'autovia però amb importants condicions. La proposta, que les entitats del Ripollès i Osona van acceptar com a mal menor, limita la circulació de ciclistes als caps de setmana en grup, amb prèvia comunicació i escortats per un vehicle.

També va ser notícia una onada de calor que va deixar màximes que es van enfilar als 36 graus. La sequera, a més, va disparar el risc d'incendi fins a “molt alt” –una situació excepcional- que va obligar a restringir les activitats agrícoles i de lleure a part de la comarca.

Territori va oferir una solució salomònica per permetre el pas dels ciclistes a la C-17. Foto: Xevi Mas

Setembre: el Ripollès viu l'esclat independentista

El setembre de 2012 es recordarà per la gran manifestació de la Diada –la més multitudinària de la història de país-. El Ripollès també va ser partícip de l'esclat independentista –centenars de persones es van desplaçar a Barcelona- amb diversos actes entre els quals va destacar una espectacular marxa de torxes a Ribes de Freser que va aplegar més de 300 persones. A Ripoll, es van hissar de manera permanent (fins al dia de la independència) dues estelades a l'entrada sud i a la casa de la vila mentre que, per primera vegada, també van penjar l'ensenya independentista els ajuntaments de Ribes i Sant Joan.

També va ser notícia la presentació del projecte urbanístic per desencallar el desenvolupament de la Devesa del Pla de Ripoll. Es preveu la construcció d'un Mercadona i un firal –la primera fase suposarà una inversió de 8 milions- mentre que el nombre de pisos es rebaixa de 420 a 189. Per altra banda, el pastor de la Canonja Josep Maria Pleguezuelos va mantenir l'hegemonia al Concurs d'Habilitat amb Gossos d'Atura de la Vall de Ribes, que celebrava el 50è aniversari, amb la quarta victòria en els darrers cinc anys.

Esclat independentista al Ripollès. Foto: Arnau Urgell

Octubre: els caces militars trenquen la tranquil·litat de la comarca

El 8 d'octubre dos caces militars espanyols van sobrevolar a baixa altura localitats de la comarca com Ripoll i Campdevànol. Les maniobres dels F-18 procedents de Saragossa van provocar la indignació de molts veïns i autoritats mentre altres s'ho van prendre amb més filosofia. Els vols, que es van repetir el 23 d'octubre, van esdevenir notícia a nivell nacional i van obligar al Ministeri de Defensa a demanar disculpes. També van mantenir que no havien sobrevolat nuclis habitats –un fet que és il·legal- malgrat les desenes de testimonis que asseguraven el contrari.

També va ser notícia la ventada del 28 d'octubre que va obligar als Bombers a realitzar una trentena de sortides. Les ratxes –que van arribar als 80 km/h a les valls- van provocar talls puntuals a la carretera, van deixar sense servei ferroviari durant vuit hores i es van produir talls en el subministrament elèctric a la Vall de Camprodon. Els efectes més greus van ser la caiguda d'un arbre sobre un cotxe a Campdevànol i un remolí que va provocar destrosses a un restaurant de Ripoll. Per altra banda, el Consell Comarcal va celebrar el vuitantè aniversari de l'Estatut de 1932 a Núria en plena precampanya electoral.

Un arbre va caure sobre un cotxe a Campdevànol sense provocar ferits. Foto: @meuth

Novembre: CiU manté el 50% dels vots i ERC desplaça el PSC com a segona força

El 25 de novembre es van celebrar unes eleccions al Parlament històriques –només dos anys després de les últimes- amb la possibilitat d'iniciar un procés d'autodeterminació sobre la taula. Al Ripollès CiU –que al conjunt del país va perdre 12 escons- es va mantenir per sobre el 50% dels vots mentre que la guanyadora moral va ser una ERC que va duplicar resultats i va desplaçar el PSC com a segona força. El PP va ser quart amb un 6%, ICV va augmentar vots fins al 5% mentre que la CUP, que es presentava per primera vegada, va aconseguir un 3,6% dels sufragis. La comarca, de moment, es queda sense diputats tot i que encara no es descarta que Xavier Cima (CiU) entri a la cambra catalana.

També va ser notícia la segona vaga general en un any que al Ripollès es va notar però va tenir menys seguiment que el març (els sindicats van parlar d'un 70% a la indústria mentre la patronal ho va rebaixar a un mínim 8% global). Per altra banda, l'alcalde de Sant Joan va admetre que el projecte de la central de biomassa de la colònia Llaudet no era rendible per l'eliminació de les primes a l'energia renovable i la situació econòmica del país. En canvi, sí que va començar a funcionar un altre gran projecte de biomassa: la xarxa de calor de Ribes de Freser.

CiU va guanyar clarament les eleccions al Ripollès. Foto: Adrià Costa

Desembre: comença la Capitalitat de la Cultura Catalana

Ripoll ostentarà al llarg del 2013 la Capitalitat de la Cultura Catalana. Malgrat que l'acte inaugural no serà fins al 26 de gener, abans ja s'han organitzat dos dels plats forts: la recuperació del Cant de la Sibil·la i les campanades de TV3. A partir del gener, serà un no parar d'activitats –com a mínim una seixantena tot i que l'agenda no està tancada- pels quals la comissió organitzadora busca finançament privat per completar l'aportació municipal. 

També va ser notícia l'inici d'una temporada d'esquí –de moment, amb males perspectives de neu- marcada per l'adquisició per part de FGC del 70% de Vallter 2000 per evitar-ne la fallida. L'empresa pública vol aplicar al complex de Setcases el model d'estació de muntanya de Vall de Núria. Per altra banda, els Mossos d'Esquadra van aconseguir detenir en una operació espectacular a l'entorn de Sant Joan de les Abadesses un grup de sis persones a qui els va imputar 18 robatoris en un mes i mig a la Vall de Camprodon que havien provocat molta alarma social.