El món del tenis plora sense consol: Rafa Nadal ha anunciat la seva retirada definitiva. Considerat un dels millors jugadors de tots els temps, el de Manacor ha explicat la seva situació actual, física i mental, que l'ha dut a prendre aquesta decisió a través d'un emotiu vídeo on ha deixat clara la seva postura: ho deixarà, sense cap remordiment, un cop finalitzi la Final de la Copa Davis. Allà podrà donar-li el testimoni a Carlos Alcaraz, presumiblement el seu hereu en la cúspide del tenis espanyol i mundial. Nadal deixa enrere una carrera plena d'immensos moments sobre la pista: dictadura absoluta en els Roland Garros, combats inigualables amb els seus rivals (Federer, Djokovic, Murray, Soderling...), el domini del circuit ATP o els Grand Slams. Malgrat gaudir d'una imatge pràcticament intocable a escala esportiva, el de Manacor també ha estat protagonista de polèmiques, controvèrsies i escàndols financers al llarg de la seva trajectòria.
La Final de Wimbledon de 2008
El millor partit de la història del tenis. Per a altres experts, fins i tot, de qualsevol competició esportiva. L'enfrontament entre Rafa Nadal i Roger Federer a la final de Wimbledon de 2008 consolida una rivalitat històrica, com molt poques han existit mai en qualsevol disciplina. Quatre hores i quaranta-vuit minuts de partit, aturades per la pluja, finalitzar de nit i un canvi de paradigma en la lluita per ser el líder de l'ATP. És inigualable.
Els Roland Garros
Catorze. Catorze títols de Roland Garros. Quatre vegades seguides, després cinc vegades seguides, quatre vegades més seguides. El darrer el 2022. Cap jugador podia dormir tranquil si aquell any, jugant el Grand Slam que es disputa a París, mirava la classificació i li tocava jugar contra Rafa Nadal. Mai cap altre tenista ha aconseguit aquesta xifra en aquest torneig i tampoc en cap dels quatre Grand Slam. Ocupa la cinquena posició a la llista de jugadors amb més títols ATP amb 92, només darrere de Jimmy Connors (109), de Roger Federer (103), de Novak Djokovic (99) i d'Ivan Lendl (94).
Els ors olímpics
Una gesta que molt pocs tenistes han pogut aconseguir, l'or olímpic, per a Nadal ha estat per partida doble i també en les dues modalitats possibles: a escala individual i en dobles. El 2008, amb només 22 anys, va fer pràcticament un torneig perfecte als Jocs Olímpics de Pequín (en semifinals s'enfronta a Novak Djokovic i a primera ronda gairebé ensopega) i desfent-se de Fernando González (de Xile) a la Final. Vuit anys després, a Rio de Janeiro, un experimentat Nadal fa parella amb un dels seus millors amics en el circuit, Marc López, i guanyen un or històric contra Romania.
La Copa Davis: del patriotisme a les grans gestes
Nadal mai ha amagat el seu sentit nacionalisme espanyol. Quan només tenia 18 anys i ja deixava bocabadats mig circuit de l'ATP, va formar part de l'equip de la Copa Davis d'Espanya que aconseguiria aixecar el títol per segona vegada a la seva història -ho havia fet quatre anys abans-. Més tard, en sumaria quatre més en veritables enfrontaments que aturaven mig país. Amb Nadal i els integrants d'aquells equips de la Davis, l'estat espanyol va viure un auge increïble d'audiència i seguiment de les competicions tenístiques. El 2008 i el 2011, contra Argentina les dues, són les més recordades.
Una Laver Cup per a la història
En el marc de la retirada del seu gran rival, Roger Federer, la Laver Cup de 2022 és la més especial que s'ha viscut mai. L'equip europeu presentava una plantilla immillorable: entre les seves files apareixien Federer, Rafa Nadal, Novak Djokovic i Andy Murray. Els quatre grans, anomenats el Big Four, escalfaven junts i participaven per primera i última vegada en un esdeveniment així tots plegats perquè el suís abandonaria les pistes un cop acabés el torneig. Les llàgrimes de Nadal i Federer en el moment d'acomiadar el segon van fer la volta el món i van posar la cirereta del pastís d'una relació de rivals com mai s'havia viscut en el món del tenis.
L'última gran demostració de força: Open d'Austràlia de 2022
El seu darrer gran any. 2022, per a Rafa Nadal, és un any per a la història. El vintè de la seva carrera professional, va demostrar a tothom (i a si mateix) que encara podia lluitar per aconseguir els seus darrers títols d'alta competició. En el primer Grand Slam de la temporada, l'Obert d'Austràlia, va aconseguir un fet insòlit: arribar a la final i remuntar dos sets a zero, un fet que mai li havia ocorregut en el partit pel títol d'un torneig Grand Slam. Més de cinc hores de partit i una demostració de resistència física i mental. Aquell mateix any guaria l'últim Roland Garros.
La polèmica amb França i el dopatge
Encara que Rafa Nadal i París tinguin una relació que serà eterna, les pitjors crítiques al llarg de la seva carrera les ha rebut des de França. L'any 2013 va esclatar la primera polèmica, quan el programa de Les Guignols de l'info (programa satíric amb els coneguts guinyols, que també va fer el salt a Espanya) va acusar-lo de dopatge. L'escàndol va ser majúscul, però el 2016 va generar un conflicte diplomàtic. La que va ser ministra d'Esports del govern francès, Roselyne Bachelot, va acusar Nadal d'haver fet servir substàncies de dopatge durant la lesió del 2012 -de la qual es van mofar els guinyols-. El Comitè Olímpic Espanyol i la Moncloa van carregar contra ella i la van denunciar. Bachelot va acabar pagant una multa de 500 euros i una indemnització de 10.000 euros.
Problemes fiscals al País Basc
El 2011, Nadal va ser protagonista d'una polèmica al voltant d'una situació irregular a escala financera. Amb l'arribada de Bildu a l'administració de Guipúscoa, es va iniciar una inspecció al conjunt de societats en nom de Rafael Nadal Parera que estaven domiciliades al País Basc des de 2006. Encara que tot plegat va resultar legal, les crítiques contra Nadal van ser notòries perquè encara que la jugada financera era legal, el tenista va buscar pagar menys impostos posant el domicili social del seu conglomerat societari en una província amb baixa fiscalitat i on no residia. Ell, més que demostrat, vivia a Manacor. Tot plegat passava en un context econòmic en què la societat espanyola intentava sortir com podia de la crisi econòmica de 2008.
La llei urbanística i l'Academy
La Rafa Nadal Academy és un complex d'elit d'on han sorgit monstres del tenis actual, com Casper Ruud o Dani Rincón, però que el 2018 va ser objecte de polèmica: gràcies a una iniciativa del Partit Popular i una nova legislació urbanística "feta a la carta", la família propietària de l'acadèmia podia modificar els terrenys per convertir-ho tot plegat en un hotel. Es van estalviar burocràcia, impostos, processos i altres passos que, per llei, calia complir. A més, el pagament de certes infraestructures van anar a càrrec de l'Ajuntament de Manacor.
Mullar-se en política
El seu perfil polític no és el d'un socialdemòcrata ni tampoc d'un amant dels posicionaments més progressistes. Ara bé, Nadal sempre ha intentat mantenir un perfil molt baix a l'hora d'opinar sobre política -encara que ara que es retira potser fa un pas endavant-, però en moments molt puntuals ha dit la seva. El referèndum de l'1 d'octubre va detonar les seves paraules contràries a tot el procés independentista i un any després, arran de la moció de censura de Pedro Sánchez contra Mariano Rajoy, es va mostrar contrari "a les polítiques de pactes" i demanava anar a les urnes un cop més.