Des de fa unes temporades, quan un jugador fitxa pel Barça no es pot dir amb rotunditat que tingui garantit el debut amb la samarreta del primer equip. Degut a les normes del fair play financer, un dels conceptes més estesos des que Javier Tebas, president de la Lliga, governa la competició amb mà de ferro, el traspàs d'un futbolista ja no implica de manera automàtica la inscripció oficial. L'últim episodi és el de Dani Olmo, fitxatge estrella del Barça en el mercat d'estiu, judicialitzat -sense èxit per al club- en els dies previs a Cap d'Any i afectat per una pàtina d'incertesa des que va aterrar a Barcelona. De fet, si ha pogut jugar fins ara ha estat per la lesió de llarga durada del danès Andreas Christensen.
No només el club que dirigeix Joan Laporta -aquests dies de visita als Emirats Àrabs per aconseguir nous ingressos extraordinaris amb les tribunes VIP del nou Spotify Camp Nou- s'ha vist amb l'aigua al coll en múltiples ocasions, sinó que també s'hi han trobat equips com el Sevilla. Cada tancament de mercat s'ha convertit, per norma general, en una cursa d'obstacles no només per anar a buscar jugadors: també per registrar-los a la primera plantilla. Les exigències de la Lliga, que en funció de l'estat de les finances permet més o menys marge salarial als clubs, ha fet que el club sevillà, dels més guanyadors en competicions europees des que va arrencar el segle, hagi vist reduït un terç el seu marge.
Altres casos al marge, per què el Barça es veu tan compromès a l'hora de materialitzar els fitxatges? Perquè encara no ha arribat a l'anhelada norma de l'1:1. I això què vol dir? Que encara no ha rebut l'autorització de la Lliga per augmentar el límit salarial en la mateixa proporció que els ingressos que rebi. Durant els últims anys, el club blaugrana ha estat sotmès a la norma 1:4, que es tradueix de la següent manera: només es pot destinar a inscripcions un milió dels quatre que entrin per vendes o per alleugeriment de la massa salarial. Reduir el cost de la plantilla, des de l'adeu de Leo Messi, ha estat una obsessió de Laporta. Grans contractes com els de Gerard Piqué i Jordi Alba encara costen diners.
La fitxa més elevada de la plantilla és la de Frenkie de Jong, fixada en temps de Josep Maria Bartomeu, i n'hi ha de considerables, com la de Robert Lewandowski. En tot aquest temps, el Barça s'ha anat venent actius -les famoses palanques- per remodelar la plantilla. L'arribada de Lewandowski, Raphinha i Jules Koundé va marcar l'estiu del 2022, previ a la consecució de l'única Lliga dels últims anys, i va implicar que el club vengués els drets televisius dels 25 anys vinents al fons d'inversió Sixth Street. També es va vendre el 25% de Barça Studios per un valor de 100 milions d'euros. Un percentatge similar, en una operació que ha portat problemes, se'l va endur Orpheus, amb Jaume Roures al darrere.
L'estiu següent, amb les palanques esgotades, es va haver de recórrer als avals personals -Laporta hi va intervenir directament- per inscriure jugadors com João Cancelo. La polèmica entre Tebas i el president del Barça ha estat a l'ordre del dia per la situació econòmica del club, que no s'ha vist sanejada del tot ni tan sols amb l'ampliació del contracte amb Nike, amb un bonus per la firma que pot arribar als 150 milions d'euros. Si el Barça deia fa unes setmanes que només necessitava 60 milions més en ingressos per arribar a la norma de l'1:1, la Lliga considera que no n'hi ha prou. Per això Olmo no es pot inscriure, i per això Laporta continua buscant ingressos sota les pedres.
Com pot acabar el serial del jugador de Terrassa? Es pot activar una nova palanca, la dels seients VIP al nou estadi -encara en construcció, i que no estarà disponible del tot fins a almenys la pròxima temporada-, o bé un nou aval, amb els costos financers que implica per als interessats. Tot i la millora de la situació del club en l'Excel financer de la Lliga -té molt més marge que en exercicis anteriors-, els criteris de Tebas no en tenen prou. Si no s'arriba a una solució, Olmo queda lliure l'1 de gener i podria marxar del club. Una situació que, amb menys altaveus, també pateixen altres clubs. Amb l'última crisi econòmica, els clubs -siguin o no societat anònima- veuen com se'ls lliga més en curt que mai.