“Recorda el meu nom: Leo Messi”, era l’anunci que el 10 del Barça va fer el 2005. Un eslògan adaptable i que podria canviar el nom de l’argentí pel de Claudia Pérez (Sabadell, 1999). Una jove del CN Sabadell que està trencant motllos en el triatló, un esport que va descobrir fa una mica més d’un any i ja acumula diversos èxits.
Té un do per a la pràctica esportiva, a més “d’una passió” boja, confessa. Amb pocs mesos va conèixer l’aigua i amb 15 anys va ser campiona d’Espanya en aigües obertes a Banyoles. Precisament a la capital del Pla de l’Estany hi ha tornat aquest cap de setmana...
Té un do per a la pràctica esportiva, a més “d’una passió” boja, confessa. Amb pocs mesos va conèixer l’aigua i amb 15 anys va ser campiona d’Espanya en aigües obertes a Banyoles. Precisament a la capital del Pla de l’Estany hi ha tornat aquest cap de setmana...
- Què ha anat a fer a Banyoles?
- El dissabte vaig disputar el Campionat d’Espanya de Triatló júnior i vaig quedar quarta, a pocs segons de la campiona. Una llàstima, perquè vaig anar molta estona al capdavant, però a la cursa a peu, l’últim segment de cinc quilòmetres, al poc de començar vaig defallir i no em vaig recuperar fins ben bé al final. Ja m’havien passat tres participants. I diumenge, en canvi, vaig sortir amb molta força i vaig quedar campiona d’Espanya d’Aquatló. Tot i que a la part de natació no vaig fer-ho tan bé com esperava.
- Si li arriben a dir fa 18 mesos que obtindria aquests resultats, s’ho hauria cregut?
- No, sempre he dit que era nedadora, l’esport de la meva vida. I córrer? Ho he fet en curses populars com la de la Festa Major de Sabadell o amb el meu pare. A casa sempre ens ha agradat molt fer esport. Però mai havia competit, m’agradava sortir de la rutina de la natació, perquè entrenava matí i tarda.
- Com descobreix el triatló?
- El CN Sabadell li va dir al meu pare que tenia fusta de triatleta i que als centres d’alt rendiment d’Espanya es feien deteccions de talents. De fet, ja feia temps que un referent d’aquest esport a la ciutat, Miquel Blanchart, m’ho deia: “Seràs triatleta”. És un dels culpables que estigui practicant aquest esport. I el febrer de l’any passat, vaig fer aquest test al CAR de Sant Cugat, que consistia en dues proves de natació i dues més de cursa en pista, que no havia corregut mai. Vaig quedar primera en categoria júnior.
- Per tant, es confirmaven les sospites del CN Sabadell i Miquel Blanchart.
- Sí, molts clubs em van escriure per fitxar-me. Estava com en un núvol. Aleshores, la federació catalana em va aconsellar comprar-me una bicicleta de carretera per practicar, perquè era la part que menys desenvolupada tenia. Ho vaig fer, m’hi vaig muntar un parell de dies, vaig disputar el primer triatló a Mataró i vaig quedar tercera absoluta. Em van becar i al setembre de 2017 començava al CAR de Sant Cugat.
- No havia muntat mai en una bicicleta?
- De carretera, mai. Em vaig estrenar el maig de l’any passat. Recordo que la primera vegada que vaig sortir no ho vaig veure clar, sobretot quan bufava vent, deia que no era per a mi. Fins que no he anat al CAR a entrenar de veritat, no han arribat els progressos. Bé, i a base de molts i molts quilòmetres per millorar el pas per les rotondes i les pujades. Amb treball, tot acaba sortint.
La Claudia sortint del segment de l'aigua. Foto: Raúl Baell
- I aquestes ofertes són una temptació per marxar?
- La veritat que estic molt bé, m’han cuidat de meravella i sempre he sigut del CN Sabadell. Per ara, no vull marxar.
- Aquesta confiança que tenien en el seu èxit, fins i tot abans de ser triatleta, li suposa una pressió?
- Porto des del sis anys fent esport, bàsicament nedant, i no m’agrada fer-me il·lusions, sóc més d’entrenar dur i donar-ho tot en competició. Sé que la natació és el meu punt fort i això em permet anar al davant al principi de la prova. De totes maneres, la confiança rau en un mateix i has d’aprendre a tenir-la.
- I què fa que l’hagi atrapat d’aquesta manera, perquè ha abandonat la natació?
- Sí, fa cosa d’un any la vaig deixar, vaig acabar una mica cremada. Va haver-hi canvis a l’equip i em van desmotivar una mica. Però va sorgir el triatló i prefereixo centrar-me en aquesta disciplina i els estudis. No puc oblidar que sense la natació no hagués arribat fins al triatló. És un esport que reuneix tres modalitats. Saps que si falles en una, pots remuntar en l’altra. Començar malament o al revés no significa que també hagi d’acabar d’aquesta manera. És molt satisfactori.
La triatleta del CN Sabadell deixant la bicicleta per començar la cursa a peu Foto: Raúl Baell
- I un ironman la motiva?
- Està allà, sempre he dit que m’agradaria fer-ne un. Però les coses s’han de fer bé i s’ha de preparar molt. Si hi vaig, és per treure un resultat. Abans, però, m’agradaria veure que puc rendir en campionats internacionals a nivell elit, perquè en vaig disputar un al març i anava molt perduda, rebent cops per tot arreu. De cara a setembre i octubre voldria participar en una Copa d’Europa, potser a Portugal. Hi ha diverses opcions.
- Com s’ho fa per seguir la disciplina i el sacrifici que exigeix aquest esport amb la vida d’una adolescent?
- Aquest any he tingut molta sort, perquè la universitat ha estat de tardes, de 14 a 18 hores. Al matí entrenava, feia tots els treballs, dinava i cap a la universitat. Després, un cop acabava, tornava a fer una segona sessió d’entrenament.
