El Barça ha assumit la dimensió de "més que un club" després de més d'un segle de representar i expandir la cultura catalana arreu del món. El club ha aprofitat sempre l'exposició internacional per donar visibilitat a la realitat catalana i moltes de les grans estrelles que han vestit de blaugrana al llarg de la història n'han quedat enlluernades i s'hi han adaptat, fins al punt de quedar-se a viure a Catalunya de manera definitiva. El cas de Johan Cruyff és el més paradigmàtic, però també destaquen altres com el de Hristo Stoítxkov.
Si bé, no és el cas de tothom. El migcampista francès Emmanuel Petit recull en la seva autobiografia que el pas per Barcelona va ser una "desgràcia" i mostra que no es va poder adaptar. Assegura que, només arribar, la gent li deia que no intentés aprendre castellà, sinó que només català. "Estic a Espanya, no?", diu que responia. "No, estàs a Catalunya", diu que li contestaven. "Entenc que se sentin identificats amb allò, però està molt a prop del racisme", rebla.
Amb tot, Petit recorda que no li va agradar "gens" la "mala" situació del vestidor i descriu que hi havia tres clans dividits: els catalans, els holandesos i la resta. Assegura que l'obligaven a parlar en català i que, per això, no va aconseguir rendir al nivell esperat. Era el Barça de la temporada 2000-2001, un equip en crisi dirigit per Llorenç Serra Ferrer i presidit per Joan Gaspart que l'any vinent incorporaria Frank Rijkaard com a entrenador per començar una era d'èxit.
