No és gens habitual que el protagonista d’una notícia -suposadament- negativa es presti a donar explicacions en el mateix moment i davant del mateix mitjà que l’ha d’explicar. Estem acostumats a veure com, en els darrers anys, els subjectes s’amaguen darrere de comunicats, que distreguin l’atenció, que assenyalin els periodistes o els mitjans de comunicació com a responsables d’una campanya orquestrada en contra de la seva persona o d’una entitat i que llencin sense miraments a tota una caterva d’usuaris de les xarxes socials a linxar el missatger. No cal anar gaire lluny, només fa falta observar des de la distància com Isabel Díaz Ayuso està fent el ridícul situant al centre d’una notícia que l’afecta qui no n’és el responsable: els periodistes d’ElDiario.es.
Dimecres, Anderson Luis de Souza, més conegut com a Deco, va asseure’s a parlar amb el Què t’hi Jugues de SER Catalunya per mirar d’aclarir un assumpte veritablement fosc. Per què ha cobrat i com ha cobrat el contracte de representació de Raphinha, de qui n’era el representant oficial abans d’acceptar el càrrec de director esportiu del Barça. Evidentment, ambdós rols són incompatibles. No es pot ser art i part. No es pot tenir la representació d’un futbolista que forma part de la plantilla que has de gestionar. La FIFA ho reconeix clarament en l’article 11 del seu Reglament d’Agents, en el qual prohibeix que un empleat d’un club tingui interessos amb un agent o en una agència de futbolistes.
Per tant, com calia fer, Deco va rescindir el contracte que el vinculava a Raphinha en el moment que va assumir el paper de director esportiu del Barça. Però, i el contracte que Deco, com a representant de Raphinha, tenia amb el Barça? Què se’n va fer? Segons va explicar el mateix Deco al programa, vendre’l a un fons d’inversió. Ho podia fer? Ell defensa que sí i manté que el responsable de compliance del club, Sergi Atienza, no hi va posar cap pega.
Ara bé, hi ha certes discrepàncies entre el Barça i Deco. O alguna cosa ha passat entremig, perquè el contracte que mantenia Deco amb el Barça com a representant de Raphinha tenia un pagament d’entre el 5 i el 10% anual del salari del jugador supeditat, sempre, a la permanència del davanter al club. És a dir, si Raphinha marxava, Deco deixava de cobrar. És un contracte tipus, un acord ordinari que el Barça signa amb gairebé tots els agents, tret d’algun cas molt excepcional. Aquest, era així. Per tant, Deco no tenia garantit -per escrit i segons ens han explicat fonts del club- el pagament dels cinc anys. Deco, en canvi, defensa que sí que el tenia garantit, per això ha pogut anticipar el pagament a través d’un fons d’inversió i ara és el fons qui cobra les anualitats del Barça.
Tot això, que ha provocat molt soroll intern al club i que sembla un batibull de dades poc intel·ligibles, Deco ho va resumir de pressa i fàcil: “Jo no deixaré de cobrar per les feines que he fet”. Perfectament entenedor, sempre que el contracte li ho permetés. Però el que de debò l’honora és anar-ho a explicar allà on calia: al mitjà que tenia la informació i que li va donar l’opció de contrastar-la en directe. Quants ho haurien fet? Només cal recordar que Josep Maria Bartomeu es va defensar del Barçagate a RAC1 i a Catalunya Ràdio. Mai va venir a la SER. I Joan Laporta, amb el cas Negreira? També, a RAC1 i a Catalunya Ràdio.
En cap cas, allà on s’ha destapat la informació. Deco ha estat intel·ligent. No només ha explicat la seva versió dels fets -ha imposat la seva voluntat de fer-ho-, sinó que parlant de Xavi, de la Champions, de Lamine Yamal, de Cubarsí i del Real Madrid ha aconseguit diluir el focus d’atenció. Ara, el director esportiu del Barça pot fer servir aquella expressió tan laportista: que n’aprenguin!