Guanyar al Parc dels Prínceps de París no és gens fàcil. El mateix Barça va tastar en primera persona la medicina del PSG a principis de temporada, cap al mes de setembre del 2014, i no en va sortir massa content. Una derrota per 3-1 i la sensació que l'equip parisenc havia sabut passar-li per sobre, de forma contundent, a un Barça que no havia pogut contrarrestar la força física i la velocitat dels homes entrenats per Laurent Blanc.

Aquesta vegada, però, Luis Enrique i els seus venien amb la lliçó apresa i amb l'avantatge d'enfrontar-se a un PSG que no podia comptar amb els seus líders principals. Ni David Luiz en la sortida de pilota, ni Verratti en el control del mig del camp, ni Ibrahimovic en la fase de creació ofensiva i finalització de jugades. Tots tres simbolitzen, en gran part, l'essència d'aquest París St.Germain.

Ahir cap dels tres hi era, almenys en l'onze titular. David Luiz va poder asseure's a la banqueta després d'unes setmanes amb problemes musculars, però quan Blanc el va necessitar, el brasiler va patir la falta de minuts i rodatge i va convertir-se en el millor aliat blaugrana, per la seva incapacitat de reacció i de recuperació de pilota.

El control i l'estabilitat, la clau per la victòria

Evidentment, el que facilita les victòries al futbol són els gols, i ahir el Barça va deixar clar que té la millor davantera del planeta. Fins i tot, sense els gols de Messi, l'equip és capaç d'arribar amb claredat i dinamitar qualsevol esforç de l'equip contrari, tal i com va passar davant el Reial Madrid al Camp Nou.

Però ahir la clau del marcador va ser el control, aquell domini de pilota que tan bé li ha funcionat al Barça en els darrers anys. La possessió, multiplicada amb l'entrada de Xavi a la segona part, va facilitar que el PSG es cansés veient com els futbolistes blaugrana es passaven la pilota (90% d'encert). I sense la mobilitat de l'època Guardiola, però amb l'efectivitat de l'etapa Luis Enrique, l'equip es va reconèixer com ho va fer a la primera part davant el Sevilla.

Tal i com mostra el mapa de calor (zones on més ha circulat la pilota), el joc es va concentrar a les immediacions de la línia del mig del camp. Entre Sergio Busquets, els centrals Piqué i Mascherano, els interiors Rakitic i Iniesta, i l'ajuda de Messi, el Barça va aconseguir mantenir una bona possessió que, ja a la segona part, es va transformar en la millor fórmula per fer passar els minuts i rematar el PSG d'una fuetada.
 
Dues dades rellevants d'aquesta possessió: Ahir, 52 jugadors van ser presents en els dos partits disputats (PSG-Barça i Porto-Bayern). Del Top-10 de futbolistes amb més passades realitzades, 6 són del Barça (Mascherano, Busquets, Alba, Piqué, Rakitic i Messi). La segona dada, la quantitat de passades realitzades per Xavi Hernández. Amb només 38 minuts al terreny de joc, el de Terrassa va efectuar més passades bones que qualsevol altre jugador del PSG (53).

S'ataca per una banda, es defensa per l'altra

Laurent Blanc sabia que la titularitat de Montoya podia facilitar-li la vida. Primer, perquè el canterà no ha disputat massa minuts aquesta temporada i, segon, perquè l'entesa amb Messi seria més complicada que quan juga Dani Alves. Tot això era cert, però el PSG es va trobar amb un Montoya intel·ligent. Ben situat en defensa i poc participatiu en atac. La banda del lateral dret es va utilitzar únicament per a mantenir la línia de 4 ben alçada, ben col·locada per a tapar els atacs rivals.
 
En atac, el joc blaugrana es va concentrar entre la banda contrària, amb Jordi Alba i Neymar com a protagonistes, i el mig del camp, amb Messi contínuament buscant la penetració pel centre. D'aquest moviment de l'argentí arribarien la primera oportunitat (xut de Messi al pal) i el primer gol.