El 14 d’abril de 1932, Eibar estrenava una nova competició ciclista, el Gran Premi República. Ni la data ni el lloc on se celebrava eren cap casualitat. De fet, la prova commemorava el primer aniversari de la Segona República espanyola sortint i arribant a la primera ciutat que havia gosat proclamar-la. La localitat guipuscoana, bressol dels principals fabricants hispans de bicicletes, es convertia així en la capital del ciclisme republicà.
Tot just un any abans, a les sis de la matinada del 14 d’abril de 1931, l’emocionada multitud congregada a la plaça d’Unzaga veia com la balconada de l’ajuntament d’Eibar hissava la bandera tricolor republicana. La ciutat armera es convertia així en la primera de l’Estat espanyol en proclamar la República.
Ho havia fet una hora abans, durant una reunió d’urgència dels seus 18 regidors socialistes i republicans on només va faltar l’únic representant del PNB. La decisió del consistori guipuscoà va estimular el moviment republicà i va empènyer alguns ajuntaments menys agosarats a afegir-se a la proclamació. Aquesta matinera manifestació republicana va provocar que Eibar fos reconeguda amb el títol de «molt exemplar ciutat» per part de Niceto Alcalá-Zamora, el primer president de la nova República.
El caràcter pioner d’Eibar en anunciar la fi de la monarquia d’Alfons XIII es va repetir a l’hora d’organitzar una cursa ciclista internacional coincidint amb el 14 d’abril, precisament per festejar l’aniversari de la proclamació republicana.
Propaganda de la marca GAC, una de les principals fabricants d’armes i de bicicletes d’Eibar Foto: GAC
El Club Ciclista Eibarrés, una entitat nascuda el 1926 sota l’impuls de l’empresa Garate, Anitua y Compañía (GAC), una de les grans marques de bicicletes de la ciutat guipuscoana, va demanar permís, el desembre de 1931, a la Unió Velocipèdica Espanyola per poder organitzar l’esmentada prova.
Tot i que Madrid i Valladolid també van sol·licitar acollir una cursa en aquella significada data, el simbolisme d’Eibar com a primera ciutat en arborar l’ensenya tricolor va decantar la balança en favor de la localitat basca que va poder organitzar així la primera edició del Gran Premi República el 14 d’abril de 1932.
Amb aquesta iniciativa, Eibar continuava amb la seva tradició organitzadora de grans esdeveniments ciclistes associada a la seva condició de bressol d’algunes de les principals empreses hispàniques de producció de bicicletes. No en va, a més de les GAC, també es fabricaven a Eibar les BH i les Orbea, unes marques molt populars que eren, respectivament, propietat dels germans Beistegui i Orbea. Aquestes empreses, que en el seu origen es dedicaven exclusivament a la fabricació d’armes, havien decidit, arran de la crisi de la indústria armera, diversificar la seva producció afegint als seus tradicionals canons d’escopeta els nous tubs de bicicleta.
Aquesta circumstància havia propiciat que tant GAC, com BH i Orbea, degut a la necessitat de vendre els seus productes, apostessin fort pel món ciclista impulsant equips i competicions amb l’objectiu de promocionar les seves bicicletes.
Anunci de l’empresa eibarresa Orbea publicitant els seus principals productes: armes, bicicletes i cotxets per a nadons Foto: Orbea
El primer Gran Premi República va ser una prova d’un únic dia de durada amb sortida i arribada a la localitat guipuscoana. Luciano Montero, un corredor originari d’Àvila però criat a la veïna Ordizia que competia defensant els colors de l’equip Orbea, va ser el primer en inscriure el seu nom a la llista de guanyadors de la nova cursa republicana després d’imposar-se a l’esprint als francesos Gabriel Hargues i Jean-Baptiste Intcegaray, la participació dels quals certificava la dimensió internacional de la prova. El nombrós públic congregat a la meta va celebrar de manera entusiasta el triomf d’un ciclista format a Guipúscoa que corria amb una bicicleta eibarresa.
Si bé el Gran Premi República va ser l’única cursa de caràcter internacional autoritzada el 14 d’abril, el cert és que en aquella mateixa data es va celebrar, entre València, Xàtiva i el port de l’Olleria, una competició batejada amb el nom de «Proclamació de la República», una prova amateur valenciana que també pretenia commemorar l’efemèride republicana.
L’èxit assolit per la primera edició de la cursa guipuscoana va propiciar la seva continuïtat i la seva conversió, el 1935, en una prova per etapes que recorria el trajecte comprès entre Eibar i Madrid tant d’anada com de tornada. Abans d’aquest canvi, el palmarès del gran premi havia estat una qüestió bàsicament familiar ja que Luciano Montero s’havia imposat novament el 1934 després que l’any abans ho hagués fet el seu germà Ricardo.
El ciclista Luciano Montero, guanyador de les edicions de 1932 i 1934 del Gran Premi República Foto: El Gráfico
La quarta edició del Gran Premi República va suposar un gran salt qualitatiu per la prova. L’organització havia previst una cursa de cinc etapes amb una jornada de repòs a Madrid però, finalment, les dificultats econòmiques van fer que s’optés per reduir la cursa a quatre dies consecutius de competició que van tenir lloc entre el 13 i el 16 d’abril de 1935. En aquella ocasió, va ser Salvador Cardona, valencià de l’equip Orbea, qui va aconseguir el preuat triomf.
El final reeixit d’aquella primera edició per etapes de la cursa va fer que l’experiència es repetís novament el 1936. En aquella ocasió, el Gran Premi República va recórrer més de mil quilòmetres en quatre etapes que van enllaçar Eibar i Madrid per tornar novament a la ciutat armera. Va ser allí on, en una arribada que va tenir lloc el 14 d’abril, la data en la què tradicionalment se celebrava la cursa quan era una prova d’un únic dia de durada, el madrileny de l’equip BH Julián Berrendero va aconseguir la seva tercera victòria d’etapa i el seu primer triomf a la classificació general.
Berrendero va ser aclamat pel públic que es va aplegar als carrers d’Eibar per festejar l’arribada de la prova i recordar així la matinera proclamació republicana de la seva ciutat. Uns espectadors que gaudien de la cursa, allunyats de la creixent tensió política que es vivia a l’Estat espanyol que, poc després, desembocaria en el cop d’estat feixista del 18 de juliol d’aquell mateix any.
Portada del programa oficial de la cinquena i darrera edició del Gran Premi República celebrada el 1936 Foto: Club Ciclista Eibarrés
L’esclat de la Guerra Civil i la victòria franquista en aquesta contesa van acabar per sempre amb la cursa republicana eibarresa. De fet, la vigència del Gran Premi República va estar estretament associada a la de la Segona República Espanyola. El premi va néixer amb ella i pràcticament va desaparèixer en el mateix moment que ho va fer la República.
Malgrat disputar-se’n únicament cinc edicions, el gran premi republicà va tenir una notable influència sobre les proves ciclistes que es van celebrar posteriorment. De fet, la Vuelta, la gran competició del ciclisme espanyol, va començar a disputar-se el 1935, poc després que el Gran Premi República s’hagués convertit en una cursa per etapes, i es va inspirar de manera evident en la seva experiència.
Aquesta influència va quedar palesa en la decisió de la primera edició de la Vuelta de travessar els carrers d’Eibar durant l’etapa que va recórrer el trajecte entre Bilbao i Sant Sebastià. Tot i així, una diferència d’allò més notable separava ambdues curses. Mentre el Gran Premi República havia estat promogut precisament per commemorar la proclamació republicana del 14 d’abril de 1931, la Vuelta l’organitzava el diari Informaciones, una capçalera conservadora i, en aquella època, obertament antirepublicana. Encara que aquesta ja és una altra història...