Campions de Lliga, de Copa i de Supercopa d'Espanya, semifinalistes a la Lliga de Campions després de cinc temporades; 174 gols a favor i 71 en contra. Són les dades que resumeixen la primera temporada de Hansi Flick a la banqueta del Barça, però que no acaben de representar la magnitud del seu impacte en un club que va trobar en hores baixes futbolísticament, però sobretot en l'àmbit institucional i econòmic.
En un sol any, el tècnic alemany ha canviat l'estat d'ànim del barcelonisme i ha recuperat la mentalitat de gegant d'Europa que caldria esperar d'una entitat de les dimensions del Barça. I ho ha fet amb el rescat de jugadors que estaven tocats, i amb un futbol atrevit i atractiu. S'espera que la segona temporada -que comença, com cada any, amb el Gamper d'aquest diumenge- sigui la de la consolidació del projecte i permeti continuar sumant èxits i ajudant el club a recuperar-se dels errors del passat. Ara bé, no es trobarà el mateix escenari, ja que els rivals s'han reforçat i les expectatives internes, també.
Consolidació del projecte de Flick
Flick va entendre des del primer moment les limitacions del Barça al mercat de fitxatges i que els grans actius de què disposava eren les estrelles, aleshores en una vall de rendiment, com Raphinha, Lewandowski o Koundé; i els joves de la Masia. Aquesta finestra d'estiu, tots els mitjans que segueixen el dia a dia del club han explicat que la principal exigència de l'entrenador per a Joan Laporta i Deco ha estat mantenir el bloc. Dit d'una altra manera, no malmetre les bases establertes per continuar creixent a partir d'aquí. Només l'adeu d'Íñigo Martínez ha deixat tocat l'entrenador.
Els rols dins la plantilla estan ben definits -tret de casos concrets com el de Gavi, molt estimat per Flick i que aspira a recuperar protagonisme després de ser un dels més destacats de la pretemporada-. Els cracks tenen plena confiança i estan en la lluita per la Pilota d'Or. El model de joc està consolidat i ja ningú qüestiona el 4-2-3-1, la línia defensiva agressiva per deixar els rivals en fora de joc i la verticalitat en atac. Les dinàmiques també, amb la disciplina com a bandera -continuen els càstigs esportius per arribar tard a les concentracions-, així com el discurs, sense excuses ni polèmiques.
Picadeta pic.twitter.com/875q6r89fE
— FC Barcelona (@FCBarcelona_cat) August 4, 2025
Noves incorporacions (pendents de Ter Stegen)
El Barça va tenir dues grans debilitats que van condicionar molt l'equip la temporada passada: la porteria i l'estadi. Sembla que ambdós fronts es podran solucionar en aquesta segona, amb el fitxatge de Joan Garcia i el retorn al Camp Nou. Diem "sembla" perquè cap de les dues està assegurada, ja que el porter provinent de l'Espanyol encara no ha estat inscrit. La negativa de Marc-André ter Stegen de firmar el permís per enviar l'informe mèdic a la Lliga que acrediti que estarà de baixa com a mínim quatre mesos per alliberar massa salarial del càlcul del fair play financer, ho dificulta una mica més, i ha obert un greu conflicte amb el club. Si bé, la sortida d'Íñigo fa gairebé segures les inscripcions.
Si donem per fet que Garcia podrà jugar, es tracta d'un salt de qualitat molt important respecte al pedaç que va suposar Wojciech Szczęsny. I tot, per 25 milions d'euros més l'IPC que establia la seva clàusula, un preu molt per sota del valor de mercat del millor porter del campionat passat. En la faceta ofensiva, la cessió amb opció de compra per 30 milions d'euros de Marcus Rashford i el fitxatge del jove suec Roony Bardghji per 2,5 milions procedent del Copenhaguen donaran moltes alternatives a Flick. Sobretot, en moments clau de la temporada.
Lamine Yamal, l’estrella indiscutible
Així doncs, el bloc de Flick és coral i amb lideratges repartits, però d'estrella només n'hi ha una. I ja tothom diu sense embuts que és Lamine Yamal. Amb 18 anys tot just complerts, i amb polèmica pel mig, és aliè al soroll i les pressions externes i hi ha respost posant-se el 10 a la samarreta. Tota una declaració d'intencions. Després d'una temporada on va meravellar Europa, enguany té el repte de seguir sumant mèrits per la Pilota d'Or i un premi final a l'estiu, el Mundial de seleccions.
— FC Barcelona (@FCBarcelona_cat) August 4, 2025
L'estrella de Lamine no és tan sols fora del camp -on s'ha convertit en una brutal font d'ingressos pel Barça -amb la pilota en joc, Lamine també s'ha erigit en el líder de l'equip. La temporada passada va sumar divuit gols i vint-i-una assistències, rendint a gran nivell als partits més importants. Quan la pilota crema Lamine la demana i no s'amaga, un comportament d'estrella que vol mantenir, ara amb el 10 a l'esquena.
Continuar mirant a la Masia
Mentre els fitxatges i els joves es consoliden al primer equip, la Masia continua produint talent i Flick continua molt atent. L'entrenador s'ha endut a la gira asiàtica de pretemporada cinc jugadors del Barça Atlètic, però hi ha un nom que ha destacat per sobre la resta: Pedro Fernández "Dro". L'interior de 17 anys, que Flick ha utilitzat com a extrem esquerre, ha aprofitat l'oportunitat des del primer dia i fins i tot va marcar contra el Vissel Kobe i va ser titular contra el Daegu. Cal estar pendents també de Jofre Torrents, el lateral esquerre de 18 anys que s'erigeix en l'alternativa a Gerard Martín com a suplent d'Alejandro Balde.
Talent de la casa, resposta assegurada. pic.twitter.com/aqDLBIJJKR
— FC Barcelona (@FCBarcelona_cat) July 27, 2025
El retorn al Camp Nou
Jugadors a banda, l'element més especial de la temporada d'enguany és el retorn al Camp Nou. Després de dos anys d'exili a Montjuïc, l'equip tornarà a jugar al remodelat Spotify Camp Nou. En data de redacció d'aquest article, el Barça preveu tornar-hi el 14 d'octubre en el partit de Lliga contra el València i fer-ho "per fases", amb parts de l'estadi encara tancades. El Barça va posar inicialment el trofeu Joan Gamper del 10 d'agost com a data d'inauguració de l'estadi, però pocs dies després es va fer enrere.
També és un misteri, quants aficionats podran assistir a l'estadi. Les obres avancen a marxes forçades, però sembla que l'objectiu d'inaugurar l'estadi amb 60.000 espectadors no podrà complir-se. Es preveu fer el debut amb 21.000 espectadors i anar creixent; les obres no s'acabaran fins a l'estiu de 2027 i, per tant, seran un parell d'anys de convivència entre futbol i grues.
Bona nit, culers 💙❤ pic.twitter.com/fOyNC9eiSD
— FC Barcelona (@FCBarcelona_cat) July 10, 2025
Canvi a la banqueta rival: el Reial Madrid de Xabi Alonso
Hi ha qui diu que el Barça i el Madrid són vasos comunicants, i quan un fa una bona temporada afecta directament l'altre i l'obliga a reaccionar. Això és el que ha passat aquest estiu. Després d'una temporada brillant del Barça de Flick, i un fracàs estrepitós del Madrid d'Ancelotti i Mbappé, Florentino s'ha gratat la butxaca i ha començat de cap i de nou. El primer canvi és a la banqueta. El Madrid aposta per Xabi Alonso. El basc ha brillat dirigint al Bayer Leverkusen alemany i arriba al Bernabéu amb un llibret tàctic de futbol modern sota el braç.
La revolució a la banqueta ha vingut de la mà d'un grapat de fitxatges amb un cost total de 180 milions, destinats no a un crac de renom mundial com habitualment, sinó repartits en diversos jugadors joves i amb potencial. El més car és Franco Mastantuono (63 milions), un extrem argentí de disset anys que els més optimistes volen comparar amb Lamine Yamal. Més fets estan el central Huijsen (60 milions) i els laterals Carreras (50 milions) i Arnold (10 milions).
Objectiu Champions
No és cap secret. Ho deia Balde a l'anunci de la samarreta d'enguany: "Fa olor de Champions, germà". L'objectiu del vestidor és guanyar-ho tot, però per sobre de la resta, les mirades estan fixades en la Champions. A l'espineta clavada de Milà s'hi suma que només tres jugadors de la plantilla (Ter Stegen, Christensen i Lewandoski) l'han guanyada durant la seva carrera. Per tant, una aspiració compartida pels joves i els veterans.
El repte, però, serà d'alçada. Al ja mencionat nou projecte del Reial Madrid de Xabi Alonso, cal sumar-hi un seguit d'equips d'allò més consolidats i de primer nivell que posaran les coses difícils al Barça. En un primer esglaó hi ha, el PSG de Luis Enrique, vigent campió de la competició, i el Liverpool, vigent campió de la Premier anglesa, i amb un mercat de fitxatges ambiciós. Però en un segon esglaó, hi ha el Manchester City de Pep Guardiola, l'Arsenal de Mikel Arteta, el Bayer de Múnic o l'Inter de Milà. Tots ells de segur que voldran evitar el Barça, que en el segon any de Hansi Flick, il·lusiona l'afició i és candidat a guanyar-ho tot.
