Tanmateix, res seria el mateix sense els espectaculars paisatges de les Valls d'Àneu. Una prova que es denomina la “indòmita” i que, entre altres, transcorre pel Parc natural de l'Alt Pirineu, un dels més joves del país i que des de la seva creació viu viu a l'ombra del Parc nacional d'Aigüestortes i l'estany de Sant Maurici. El traçat de la UTVA va ajudar a descobrir alguns dels paratges com l'espectacular vall del Muntanyó, també coneguda com la vall d'Àrreu.
El llac de Gabarrea, al capdamunt de la vall del Muntanyó-Àrreu. Foto: Josep Maria Montaner Els corredors van arribar al port de la Bonaigua, al quilòmetre 46, després de recórrer la part més alpina i tècnica, amb l'ascens al Tésol com a punt culminant. Tanmateix, la segona part de la cursa començava amb un ràpid ascens al Tuc de la Cigalera des d'on s'iniciava la baixada més llarga i prolongada de la cursa amb 1.600 metres de desnivell negatiu per un terreny molt rocós i força tècnic. La vista, de 360 graus, permetia observar el Tésol, el Basiero però també el coll de Montroig, el darrer ascens de la cursa. Cap a la vall, l'estany de Gabarrea en primer pla, amb restes de les congesteu de neu i cavalls que recorden que és una zona “indòmita” però no pas “verge”. Un espai que havia d'acollir una frustrada ampliació de les pistes de Vaquèira-Beret.
Vista des del coll de Fogueruix, entre Espot, Son i Jou. Foto: Josep Maria MontanerUn altre dels paratges per on passava la Ultra Valls d'Àneu és el coll de Fogueruix, entre les poblacions de Son i Jou, a tocar del refugi del Pla de la Font, un bon lloc per menjar i dormir a 2.000 metres d'altitud o de refrescar-se en el cas dels corredors que acaben d'ascendir una “paret” de 800 metres en cinc quilòmetres des d'Espot. Els cavalls, de nou, eren els companys perfectes de participants, animadors i mitjans de comunicació.
Fotos dels paisatges de la Ultra Valls d'Àneu (Josep Maria Montaner)
Un arbre afectat per un llamp, a tocar del coll de Fogueruix. Foto: Josep Maria Montaner
