Arriba el mes d’agost i l’abundància de notícies contrasta amb uns carrers cada cop més deserts, abocats a aquella quietud estranya on sembla que tot fa menys mandra que al juliol només perquè tot es torna parsimoniós de cop i volta. Si no fos perquè tot allò que ens agrada també fa vacances (els restaurants, els bars, els amics), treballar a l’agost seria meravellós. Els correus electrònics que enviem ja no esperen resposta i això ens instal·la en la creença (falsa) de tenir la feina feta.

Mentre mig país gaudeix de l’estiu, algunes tertúlies encara lamentaran que el processisme estigui morint i criticaran que la gent se’n vagi de vacances.  “És clar, els polítics jugant-se la pell i tothom marxant de vacances”, diran, per afirmar tot seguit –amb aquella barreja de condescendència i contundència- que no estem preparats per al referèndum. D’aquí a uns dies, quan la mobilització de la Diada vagi agafant forma i no sigui un èxit, alguns pretesos independentistes s’afanyaran a certificar la mort del procés. “Si ni tan sols som capaços de sortir al carrer un cop l’any, com podem pretendre construir un país nou?”

Són els mateixos que voldrien convertir l’1 d’octubre en un nou 9-N i anar allargant el procés per a guanyar eleccions autonòmiques. En això, com en tantes altres coses, s’assemblen terriblement a Catalunya en Comú.

Si la diada fracassa, o si els independentistes no converteixen plaça Catalunya en la plaça Tahrir, serà simplement perquè en els països civilitzats els conflictes polítics es resolen votant; i és el govern de la Generalitat qui ha de garantir que la votació pugui dur-se a terme malgrat l’ofensiva judicial i policial (que, tal i com hem vist aquests dies, sembla que són dues coses ben diferenciades).

La persecució de la Guàrdia Civil només evidencia que l’estat espanyol no pot impedir el referèndum si no és carregant-se el seu propi estat de dret, i això s’ha de denunciar. Però, igual que passa amb les mobilitzacions, hi ha una línia molt fina entre criticar la repressió i fer-la servir d’excusa per fer-se enrere. El Govern ha de fer de govern. Per primera vegada des que va començar el procés, el president de la Generalitat ho té clar.