Núria Picas, tercera a Nova Zelanda. Foto: iRunFar
Núria Picas va començar aquest cap de setmana la temporada 2015 amb un tercer lloc a la Tarawera Ultra Marathon, a Nova Zelanda. La prova, de 100 quilòmetres però només 2.610 metres de desnivell positiu, és la segona de l'Ultra Trail World Tour, circuit del qual és la vigent campiona i que intentarà revalidar enguany. Tanmateix, tal i com ja va explicar aquest diari, els grans objectius d'enguany són per una banda, aconseguir a la tercera la victòria a l'Ultratrail del Mont Blanc així com un projecte alpinístic d'alçada a l'Himalaia.
La victòria en categoria femenina va ser per la neozelandesa Ruby Muir mentre que la segona posició del podi la va ocupar la taiwanesa Ruth Charlotte Croft. En categoria masculina, victòria pel nord-americà Dylan Bowman per davant del seu compatriota Jorge Maravilla. El berguedà Pau Bartoló, company d'equip i entrenador de Picas, va ser sisè en el seu debut en una prova de l'Ultra Trail World Tour.
Una prova gens adaptada a les característiques de Picas
Núria Picas es va desplaçar a Nova Zelanda per començar a sumar quilòmetres en competició i per descobrir la cursa més important d'aquesta illa de l'hemisferi sud. La prova, amb molt poc desnivell per tenir 100 quilòmetres, discorriïa a l'entorn de quatre llacs, boscos amb naturalesa frondosa i cascades en un paisatge de somni, part dels indrets rellevants de la cultura dels maoris, els indígenes de Nova Zelanda.
Una cursa poc alpina, diferent al tipus de prova que sol disputar Núria Picas: "La prova és molt plana, amb molt poc desnivell comparat amb el que estic acostumada normalment. Això se m'ha fet difícil ja que el meu fort solen ser les baixades. Tot i això sento que em faltava entrenament per poder estar bé, ja que he patit bastant durant la cursa", va explicar després d'arribar a la meta.
La prova va començar a les 6 del matí hora local des de la localitat de Rotorua, a l'illa nord de Nova Zelanda. Des d'allà es va circumdar el llac de Tikitapu fins arribar a Okareka, on hi havia el primer avituallament. Ruby Muir, guanyadora de la prova el 2013, hi va arribar en segona posició. La seguia Shona Stephenson, i tercera arribava Núria Picas. Des de l'inici va quedar palès el gran estat de forma de l'atleta local que tornava a les curses després d'una lesió.
Des d'allí els corredors es van dirigir cap al segon punt d'avituallament a Okatina (km 37), després de creuar una sèrie de camins per boscos tropicals. Muir seguia liderant amb mà de ferro mentre que Picas hi arribava amb dues corredores més, Shona Stephenson i Ruth Croft. Allà començava la segona part de la cursa, que portaria als corredors al tercer gran punt, les impressionants cascades de Tarawera (km 60), en un escenari incomparable. Ruth Croft, que havia anat quarta en l'inici de la prova va superar Picas i es va situar en segona posició, retallant distàncies a Muir. Per la seva banda la catalana va preferir ser prudent i quedar-se a la tercera posició gaudint del recorregut sense forçar.
Des de les cascades de Tarawera quedava l'última part de la cursa, en un dia assolellat i amb una temperatura ideal per córrer. Les posicions a la capçalera de la cursa femenina no es van intercanviar i Rubi Muir va creuar la meta com a guanyadora amb un temps de 9:02:45. La va seguir Ruth Croft amb 9:14:36 mentre que Picas va arribar quasi mitja hora més tard (9:40:49).
El proper repte de la corredora berguedana és la TransGranCanària, cursa que va guanyar l'any passat. Posteriorment serà el torn de l'Himalaia, repte que encara ha d'anunciar i que suposarà deixar les curses durant unes setmanes.
