FUTBOLÍTICA

Onze samarretes que han marcat la història del Barça

Aprofitant la publicació del llibre "Més que una samarreta", que recull tots els equipaments que el club blaugrana ha vestit al llarg de la seva història, presentem una alineació de camisetes emblemàtiques

Johan Cruyff vestint la samarreta blaugrana en una imatge de 1973
Johan Cruyff vestint la samarreta blaugrana en una imatge de 1973 | @BarcaUniversal
06 de gener del 2024
Actualitzat el 10 d'abril a les 19:18h

Aquest matí de Reis, petits i grans d’arreu del país trobaran les seves sabates plenes de regals per gentilesa de Ses Majestats d’Orient. De ben segur que, entre els presents, no hi faltaran les samarretes del Barça, una peça històrica que, igual que el club, enguany arribarà al seu 125è aniversari. Una fita excepcional que ha aprofitat el col·leccionista Roger Cruz per publicar “Més que una samarreta”, un exercici d’arqueologia tèxtil blaugrana que ens permet contemplar totes les samarretes que el Barça ha vestit al llarg de la seva dilatada història. D’entre totes, us en proposem onze de ben singulars que són una bona mostra de l’evolució del club, del tèxtil i del país durant els darrers 125 anys.
 

1. La pionera

La primera samarreta blaugrana, que l’equip va vestir, amb lleugeres variants, entre 1899 i 1910, era en realitat una camisa feta de lli tenyit a mà. Meitat blava i meitat vermella, amb els colors invertits a les mànigues per obtenir un major contrast, aquest equipament anava acompanyat d’uns pantalons blancs i d’unes mitgetes negres amb tres franges blanques. Aquesta històrica camisa va servir de font d’inspiració d’un altre dels equipaments més reeixits de la història del Barça: la samarreta del centenari del club, celebrat el 1999.

La primera samarreta del club Foto: FCB
 

2. L’arribada de les franges verticals

El 1909, una dècada després de la seva fundació, el Barça va vestir per primera vegada amb les franges verticals vermelles i blaves que l’han convertit en llegendari. Aquella primera versió tenia unes franges més estretes que, a partir de 1910, es van convertir en més amples establint així el disseny més habitual de la història. D’aquest període és la samarreta original més antiga que es conserva que va ser duta per Pepe Rodríguez, jugador del club entre 1910 i 1913, i que actualment es pot veure al museu blaugrana. Tot i que les franges verticals blau i grana són, d’acord amb els estatuts, l’uniforme oficial del club, en els darrers temps se n’han fet versions com la de les franges horitzontals (la temporada 2015-16) o la de l’escaquer (la temporada 2019-20) que no sempre han acabat de convèncer els afeccionats més nostàlgics.

L’equip del Barça de la temporada 1909-10 vestint per primer cop les franges verticals Foto: Wikimedia Commons
 

3. Els colors de la senyera

El 1916 el Barça va vestir per primera vegada amb els colors de la senyera. Després d’haver utilitzat un segon equipament amb camisa completament blava durant la seva primera temporada d’existència, el club blaugrana va lluir el vermell i el groc de la bandera catalana durant un partit contra el Reus celebrat el juliol de 1916. Sense saber-ho, doncs, aquesta camiseta es convertiria en el precedent de les samarretes amb els colors de la senyera que el club ha fet habituals des de la temporada 2013-14, quan va adoptar la sang i or de l’ensenya catalana com a segon equipament.

La samarreta blaugrana amb la senyera utilitzada la temporada 2013-14 Foto: FCB
 

4. De blanc

La temporada 1921-22, el Barça va adoptar un segon equipament format per una samarreta completament blanca i uns pantalons i unes mitgetes de color negre. El club pretenia evitar així la confusió dels seus colors amb els de l’equip rival en cas de coincidència cromàtica. Aquesta segona samarreta blanca es va repetir durant diverses temporades fins a l’any 1979, quan va caure en desús. Per la temporada en curs, el club va decidir recuperar aquesta històrica vestimenta generant certa controvèrsia per l’associació del blanc amb el Reial Madrid, l’etern rival blaugrana.

El Barça, de blanc durant la Copa Llatina de 1952, un color que es va començar a utilitzar la temporada 1921-22 Foto: @MemoriaFCB
 

5. L’escut imposat pel franquisme

Entre 1940 i 1947 el Barça va vestir la seva tradicional samarreta a franges blava i grana però amb una important modificació. L’escut que lluïa al pit havia vist desaparèixer la senyera, que va ser substituïda per dues franges vermelles sobre fons groc que recordaven l’ensenya espanyola, i el nom històric del club, que fruit del decret franquista contra “los nombres extranjerizantes” s’havia convertit en el Club de Futbol Barcelona.

La samarreta del Barça amb l’escut imposat pel franquisme Foto: FCB

6. La primera marca

A partir de 1979, la marca tèxtil catalana Meyba, creada durant els anys 40 per Josep Mestre i Joaquim Ballbé, que van donar-li nom a partir de la conjunció de les dues primeres lletres dels seus cognoms, va passar a fabricar, durant més d’una dècada, la samarreta blaugrana. La temporada 1981-82, la marca va introduir per primera vegada el seu logotip a la samarreta, una decisió que va generar força polèmica ja que els jugadors no acabaven d’acceptar el fet de fer publicitat d’una marca sense obtenir-ne cap contrapartida i, en conseqüència, en diverses ocasions van saltar al terreny de joc amb el logotip de Meyba tapat amb cinta adhesiva.

Maradona, Simonsen i Schuster amb la samarreta amb el logotip de la marca Meyba Foto: @OldFootball11
 

7. Amb Barcelona 92

Després de l’escut del club i de la marca Meyba, el tercer distintiu que va aparèixer a les samarretes del Barça va arribar la temporada 1985-86 quan l’equipament amb el qual els blaugrana disputaven la Copa d’Europa va lluir el logotip de la candidatura olímpica de Barcelona 92. Amb aquesta elàstica el Barça va arribar a la tràgica final de Sevilla que va perdre als penals contra l’Steaua romanès. Més sort va tenir la candidatura que promocionava que, el 17 d’octubre de 1986, va ser designada com a seu dels Jocs Olímpics de 1992.

Schuster lluint el logotip de Barcelona 92 a la samarreta durant la semifinal de la Copa d’Europa enfront del Göteborg Foto: @FutbolCarroza
 

8. La primera publicitat

El primer anunci comercial al pit de la samarreta blaugrana va arribar la temporada 1990-91 tot i que l’equip només el va portar durant els dos partits de la gira pel Japó. Per tal que l’elàstica blaugrana no fos tacada per la publicitat de Japan Airlines, la directiva presidida per Josep Lluís Núñez va decidir que el Barça vestís el seu segon equipament, de color blau cel amb una franja vertical blau i grana a la dreta, un dels dissenys més característics de Meyba durant la segona meitat de la dècada dels 80 que havia substituït una samarreta molt similar però de color groc que es considerava que havia dut malastrugança al club.

El Barça amb publicitat de Japan Airlines durant la gira japonesa de la temporada 1990-91 Foto: @Jcsosafp
 

9. La taronja de Wembley

Per la temporada 1991-92, Meyba va escollir el taronja, segurament per influència de Johan Cruyff, l’aleshores entrenador del club i jugador llegendari de la selecció neerlandesa que vestia precisament aquest color. Aquest equipament es va revelar com un dels més exitosos de la història del Barça ja que amb ell l’equip va assolir l’agònica classificació pels quarts de final davant del Kaiserslautern i, sobretot, va guanyar la seva primera Copa d’Europa a Wembley. Tot i això, a l’hora de recollir el trofeu, els jugadors van canviar-se la samarreta perquè la foto alçant la preuada orelluda fos amb els colors blaugrana.

L’equip blaugrana que va guanyar la Copa d’Europa de 1992 amb la mítica samarreta taronja Foto: @XBescos
 

10. El blanc a la màniga

Curiosament, després de la victòria de Wembley el club va canviar de fabricant de samarretes, un rol que va assumir la marca italiana Kappa. El nou proveïdor va modernitzar l’equipament però va generar una gran controvèrsia social amb la seva decisió d’incorporar una franja blanca tant a les mànigues com als pantalons.

Guardiola davant de Maradona amb la samarreta Kappa de la temporada 1992-93 Foto: @MaradonaPICS
 

11. Una samarreta d’allò més solidària

La temporada 2006-07, ja amb Nike com a fabricant, el Barça va decidir incorporar el logotip d’Unicef al pit de la seva samarreta. El club, aleshores presidit per Joan Laporta, deixava de ser l’única gran entitat que no lluïa cap mena de publicitat, però va continuar essent singular ja que no només no rebia cap contraprestació econòmica per part d’Unicef sinó que el club aportava calés a aquest organisme de les Nacions Unides destinat a la protecció de la infància. Amb Unicef al pit, el Barça va guanyar les Copes d’Europa de 2009 i de 2011. Malauradament, el seu logotip va desaparèixer de la part frontal de la samarreta el 2011 per deixar pas a Qatar Foundation i als posteriors patrocinis comercials de Qatar Airways, Rakuten i l’actual de Spotify, acabant amb una de les grans singularitats històriques de l’elàstica blaugrana.
 

Laporta presentant la samarreta amb el logotip d’Unicef que el Barça va lluir a partir del 2006 Foto: @Barca_Buzz