El canvi de parer del Govern en relació amb l'oficina exterior a Tel-Aviv, creada fa deu anys, té diverses lectures. L'anunci, fet aquest dimecres a primera hora després d'una reunió d'urgència entre el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i la líder dels Comuns, Jéssica Albiach, contrasta amb la negativa del conseller d'Empresa, Miquel Sàmper, de tancar la delegació fa tot just un mes. El moviment de Salvador Illa, negociat les darreres setmanes amb Albiach, s'incardina amb la pressió de la Unió Europea i la comunitat internacional, amb cada cop més veus que demanen tancar l'aixeta a Benjamin Netanyahu, i l'enduriment de la posició de Pedro Sánchez i el PSOE, que ja defensen l'embargament d'armes a Israel. Alhora, el president cedeix una victòria als Comuns, amb una fotografia rellevant, davant la fredor de Junts i ERC, que consideren un "error" i un "excés d'esteticisme" el tancament de l'oficina d'Acció mentre l'Estat manté contractes comercials amb Tel-Aviv.
Les converses discretes entre l'executiu i els Comuns es van intensificar a l'abril, fruit precisament del posicionament de Sàmper. Allà es detecta que hi ha marge per moure el Govern, perquè no tots els consellers comparteixen la posició d'Empresa, de qui depenen les oficines d'Acció, i tampoc hi ha unanimitat dins del grup socialista. Illa i Albiach, que mantenen interlocució "fluida i constant", van parlar-ne dilluns, i va ser dimarts a la tarda que es va desencallar del tot, segons apunten fonts coneixedores de les negociacions. Illa ha defensat la decisió al Parlament, davant dels retrets de la CUP per "anar tard" en una qüestió que els anticapitalistes feia mesos que demanaven. La guerra a Gaza va cap als dos anys i els indicis de "genocidi i neteja ètnica" per part d'Israel fa temps que es denuncien. "El Govern ha pres la decisió que havia de prendre quan l'havia de prendre", ha apuntat. Fonts governamentals justifiquen la decisió per la pressió de la comunitat internacional cap al govern israelià, que s'ha incrementat en les darreres setmanes.
El tancament és un posicionament polític rellevant, però de conseqüències limitades i implicacions menors, perquè des que va esclatar l'ofensiva l'octubre de 2023 es van cancel·lar missions comercials o activitats de promoció empresarial a la regió. Segons dades d'Acció, abans de la guerra l'oficina treballava de mitjana una cinquantena de projectes anuals d'internacionalització o innovació d'empreses catalanes. Les exportacions catalanes a Israel van caure un 15% entre els anys 2022 i 2024. L'any passat van assolir els 594 milions d'euros, una xifra que representa el 0,6% del total de les exportacions catalanes al món, i que col·loquen el país en la posició 29a del món pel que fa a destí de productes de Catalunya. En aquest sentit, destaquen les vendes de vehicles (un 25,6%) del total, seguit de la perfumeria i cosmètica (9,8%) i els aparells i material elèctric, els plàstics i la maquinària, amb menys d'un 7%. Les dades del Ministeri d'Economia apunten que Catalunya ven més del que compra a Israel des de fa deu anys i que les exportacions van tocar sostre l'any 2022.
Netanyahu exhaureix el crèdit
El moviment d'Illa s'alinea amb la pressió de la Unió Europea cap al govern israelià, que exhaureix el crèdit de la comunitat internacional. Brussel·les ha decidit revisar l'acord d'associació amb Israel després que 17 països ho hagin exigit. Espanya, Luxemburg, Irlanda i Eslovènia han liderat aquesta inflexió. També el Regne Unit, un dels grans aliats de Tel-Aviv, ha suspès les converses per un acord comercial amb el país per la política "abominable" de Netanyahu a Gaza i Cisjordània. En aquest context, la decisió d'Illa va en la línia del criteri majoritari entre els socis comunitaris d'endurir el missatge cap a les actuacions israelianes sobre territori palestí.
El govern espanyol es mou, però amb efectes limitats
La posició del president coincideix també en el temps amb els moviments del govern espanyol. Fa temps que Pedro Sánchez és crític amb la política de Netanyahu i, de fet, lidera el reconeixement de l'estat palestí. Aquests dies ha fet un pas més a través del PSOE i ha permès que el Congrés comenci a tramitar una iniciativa per a l'embargament d'armes a Israel. La mesura, però, tindrà efectes limitats i corre el risc de quedar-se en una declaració política. Des del Ministeri de Defensa veuen complicat que es pugui respectar aquest embargament i consideren que es podria esquivar tot i que hi hagi una llei. El motiu és que Israel és una potència tecnològica, de ciberseguretat i d'intel·ligència artificial, àmbits clau actualment.
Els Comuns també condicionen la política exterior
La relació entre el Govern i els Comuns és intensa, amb acords constants per tirar endavant la legislatura a canvi de destinar recursos per a polítiques d'habitatge. El partit de Jéssica Albiach i David Cid té l'aritmètica parlamentària a favor i Illa no té alternatives fiables a l'altra banda de l'arc parlamentari. Això ha permès una fotografia que té valor per a la formació progressista: el conseller Dalmau i Albiach encaixant la mà després d'haver pactat tancar l'oficina de Tel-Aviv. El partit és conscient que la mesura és més aviat simbòlica, però la consideren rellevant perquè significat que Catalunya "se'n va" d'Israel. En tot cas, poden afirmar que condicionen la política exterior del Govern, i apuntar-se el compliment d'una de les promeses fetes en campanya.
Junts i ERC no ho veuen clar
Qui no veu clar el moviment d'Illa són Junts i ERC. Carles Puigdemont ho ha qualificat d'"error greu" i, en una piulada a les xarxes, ha acusat el PSC "ocupar el poder al preu que sigui". "Tot se sacrifica per poder culminar l'estratègia de desmuntar Catalunya", sosté l'expresident. La tesi dels juntaires és que l'executiu aprofita la guerra a Gaza per desmuntar l'acció exterior de la Generalitat, encara que això perjudiqui els interessos empresarials a la regió, mentre l'Estat no tanca ni ambaixades, ni consolats ni delegacions comercials. En una línia similar, ERC assenyala "l'excés d'esteticisme". "Són més efectives les mesures en l'àmbit econòmic o els contractes d'armament que no pas la ruptura de relacions diplomàtiques en general", ha dit Oriol Junqueras.
